[{"data":1,"prerenderedAt":-1},["ShallowReactive",2],{"grammar-topic-hubs-ca":3,"grammar-pages-ca":4,"grammar-page-ca-estil-indirecte-lliure-i-perspectiva-narrativa":852,"grammar-lesson-path-ca-estil-indirecte-lliure-i-perspectiva-narrativa-none":864,"grammar-exercises-by-page-01a1c61c-be42-7f23-baf8-65fd36cd8dfa":865,"grammar-quick-check-01a1c61c-be42-7f23-baf8-65fd36cd8dfa":881,"grammar-lesson-body-01a1c61c-be42-7f23-baf8-65fd36cd8dfa-5c4ug62vf":904},[],[5,12,17,22,27,32,37,42,47,52,57,62,67,72,77,82,87,92,97,102,107,112,117,122,127,132,137,142,147,152,157,162,167,172,177,183,188,193,198,203,208,213,218,223,228,233,238,243,248,253,258,263,268,273,278,283,288,293,298,303,308,313,318,323,328,333,338,343,348,353,358,364,369,374,379,384,389,394,399,404,409,414,419,424,429,434,439,444,449,454,459,464,469,474,479,484,489,494,499,504,509,514,519,524,529,535,540,545,550,555,560,565,570,575,580,585,590,595,600,605,610,615,620,625,630,635,640,645,650,655,660,665,670,675,680,686,691,696,701,706,711,716,721,726,731,736,741,746,751,756,761,766,771,776,781,786,791,797,802,807,812,817,822,827,832,837,842,847],{"id":6,"title":7,"slug":8,"language":9,"level":10,"displayOrder":11},"01a1c61c-bf52-7b49-afa9-a555b662831e","Lletres i dígrafs del català","lletres-i-digrafs-del-catala","ca","A1",1,{"id":13,"title":14,"slug":15,"language":9,"level":10,"displayOrder":16},"01a1c61c-c03f-7074-892e-1257df9b4617","Vocals tòniques i àtones","vocals-toniques-i-atones",2,{"id":18,"title":19,"slug":20,"language":9,"level":10,"displayOrder":21},"01a1c61c-bf00-7165-99c3-6b9d197261bf","La síl·laba tònica i l'accent gràfic","la-sillaba-tonica-i-l-accent-grafic",3,{"id":23,"title":24,"slug":25,"language":9,"level":10,"displayOrder":26},"01a1c61c-bd7c-7991-b5f2-56fba08944c5","El gènere dels noms","el-genere-dels-noms",4,{"id":28,"title":29,"slug":30,"language":9,"level":10,"displayOrder":31},"01a1c61c-bda2-7b4c-b4af-34782b0ef705","El plural dels noms","el-plural-dels-noms",5,{"id":33,"title":34,"slug":35,"language":9,"level":10,"displayOrder":36},"01a1c61c-bdfd-78e3-aa04-defb375ec7b0","Els articles definits i indefinits","els-articles-definits-i-indefinits",6,{"id":38,"title":39,"slug":40,"language":9,"level":10,"displayOrder":41},"01a1c61c-be7c-729b-a3ed-67ba351e8b21","L'apostrofació de l'article","l-apostrofacio-de-l-article",7,{"id":43,"title":44,"slug":45,"language":9,"level":10,"displayOrder":46},"01a1c61c-be02-74b0-8abf-f6799f1c1764","Els articles personals","els-articles-personals",8,{"id":48,"title":49,"slug":50,"language":9,"level":10,"displayOrder":51},"01a1c61c-be20-7ea6-af6c-f3d364a39327","Els pronoms personals de subjecte","els-pronoms-personals-de-subjecte",9,{"id":53,"title":54,"slug":55,"language":9,"level":10,"displayOrder":56},"01a1c61c-bdb3-7c57-bfaf-7361aae2f0f1","El present de ser","el-present-de-ser",10,{"id":58,"title":59,"slug":60,"language":9,"level":10,"displayOrder":61},"01a1c61c-bdaf-7cdd-a4e2-a4f97bbc5dce","El present de dir-se","el-present-de-dir-se",11,{"id":63,"title":64,"slug":65,"language":9,"level":10,"displayOrder":66},"01a1c61c-bdc0-734d-b3e9-4a6fd1cf131b","El present de tenir","el-present-de-tenir",12,{"id":68,"title":69,"slug":70,"language":9,"level":10,"displayOrder":71},"01a1c61c-bdc4-760d-890d-6a347376ecf5","El present dels verbs en -ar","el-present-dels-verbs-en-ar",13,{"id":73,"title":74,"slug":75,"language":9,"level":10,"displayOrder":76},"01a1c61c-bdc9-7264-820b-7eb7b57553f4","El present dels verbs en -ir: dormir i servir","el-present-dels-verbs-en-ir-dormir-i-servir",14,{"id":78,"title":79,"slug":80,"language":9,"level":10,"displayOrder":81},"01a1c61c-bdcd-7b30-9414-d514547ddf25","El present dels verbs freqüents en -er i -re","el-present-dels-verbs-frequents-en-er-i-re",15,{"id":83,"title":84,"slug":85,"language":9,"level":10,"displayOrder":86},"01a1c61c-c003-795e-bcd5-60fd5bfd2ae8","Ser i estar en descripcions bàsiques","ser-i-estar-en-descripcions-basiques",16,{"id":88,"title":89,"slug":90,"language":9,"level":10,"displayOrder":91},"01a1c61c-be52-7f35-b154-ecf8d2d46e49","Hi ha per presentar persones i coses","hi-ha-per-presentar-persones-i-coses",17,{"id":93,"title":94,"slug":95,"language":9,"level":10,"displayOrder":96},"01a1c61c-beb9-7f77-8323-d015f55f9680","La concordança dels adjectius","la-concordanca-dels-adjectius",18,{"id":98,"title":99,"slug":100,"language":9,"level":10,"displayOrder":101},"01a1c61c-beee-7a9a-a1a5-d666020e2b52","La posició bàsica de l'adjectiu","la-posicio-basica-de-l-adjectiu",19,{"id":103,"title":104,"slug":105,"language":9,"level":10,"displayOrder":106},"01a1c61c-be06-7d1f-8cb2-5ddb3170472c","Els demostratius aquest i aquell","els-demostratius-aquest-i-aquell",20,{"id":108,"title":109,"slug":110,"language":9,"level":10,"displayOrder":111},"01a1c61c-be14-7377-8fa2-41b0494ec4bc","Els possessius amb article","els-possessius-amb-article",21,{"id":113,"title":114,"slug":115,"language":9,"level":10,"displayOrder":116},"01a1c61c-be0b-77b0-96b5-1e8b70e877b7","Els nombres cardinals","els-nombres-cardinals",22,{"id":118,"title":119,"slug":120,"language":9,"level":10,"displayOrder":121},"01a1c61c-bfd7-723f-8152-5c2b650c7509","Quantitats amb molt, poc i gaire","quantitats-amb-molt-poc-i-gaire",23,{"id":123,"title":124,"slug":125,"language":9,"level":10,"displayOrder":126},"01a1c61c-bcd5-7040-a656-b33727e22c14","A, en i de per indicar lloc i origen","a-en-i-de-per-indicar-lloc-i-origen",24,{"id":128,"title":129,"slug":130,"language":9,"level":10,"displayOrder":131},"01a1c61c-bf34-77a6-bae0-3ce0fa5a87bb","Les contraccions al, del i pel","les-contraccions-al-del-i-pel",25,{"id":133,"title":134,"slug":135,"language":9,"level":10,"displayOrder":136},"01a1c61c-bfb7-7255-80b1-747f40babf1f","Preguntes amb qui, què i on","preguntes-amb-qui-que-i-on",26,{"id":138,"title":139,"slug":140,"language":9,"level":10,"displayOrder":141},"01a1c61c-bfb1-7ce7-bae3-8bd3c35aff22","Preguntes amb com, quan i quant","preguntes-amb-com-quan-i-quant",27,{"id":143,"title":144,"slug":145,"language":9,"level":10,"displayOrder":146},"01a1c61c-bedd-76e1-9354-03dfd05a3372","La negació amb no","la-negacio-amb-no",28,{"id":148,"title":149,"slug":150,"language":9,"level":10,"displayOrder":151},"01a1c61c-bcf2-73c8-9321-7c7941d4ab1a","Adverbis de freqüència","adverbis-de-frequencia",29,{"id":153,"title":154,"slug":155,"language":9,"level":10,"displayOrder":156},"01a1c61c-c021-7cb5-b85f-eca1f1173e83","Unir idees amb i, o i però","unir-idees-amb-i-o-i-pero",30,{"id":158,"title":159,"slug":160,"language":9,"level":10,"displayOrder":161},"01a1c61c-c043-7c4f-bad3-f18ebb99b986","Voler, poder i haver de","voler-poder-i-haver-de",31,{"id":163,"title":164,"slug":165,"language":9,"level":10,"displayOrder":166},"01a1c61c-bf59-719b-b2fc-0b8802f8d332","M'agrada i m'agraden","m-agrada-i-m-agraden",32,{"id":168,"title":169,"slug":170,"language":9,"level":10,"displayOrder":171},"01a1c61c-beae-79e3-84fa-ce4a4d67de49","L'ordre bàsic de la frase","l-ordre-basic-de-la-frase",33,{"id":173,"title":174,"slug":175,"language":9,"level":10,"displayOrder":176},"01a1c61c-bcfb-7c27-b710-fee4837cfe94","Amb i sense","amb-i-sense",34,{"id":178,"title":179,"slug":180,"language":9,"level":181,"displayOrder":182},"01a1c61c-becb-7e24-be9a-8303fba24100","La dièresi en paraules freqüents","la-dieresi-en-paraules-frequents","A2",35,{"id":184,"title":185,"slug":186,"language":9,"level":181,"displayOrder":187},"01a1c61c-be36-7676-889c-b0c02081b992","Essa sorda i essa sonora en l'escriptura","essa-sorda-i-essa-sonora-en-l-escriptura",36,{"id":189,"title":190,"slug":191,"language":9,"level":181,"displayOrder":192},"01a1c61c-bfa6-77ee-a62a-2158e1f389ca","Plurals amb canvis ortogràfics","plurals-amb-canvis-ortografics",37,{"id":194,"title":195,"slug":196,"language":9,"level":181,"displayOrder":197},"01a1c61c-bce8-7c7d-8dee-a40c29f35228","Adjectius d'una i de dues terminacions","adjectius-d-una-i-de-dues-terminacions",38,{"id":199,"title":200,"slug":201,"language":9,"level":181,"displayOrder":202},"01a1c61c-be18-74d4-9ded-67fb95bceabc","Els possessius tònics sense nom","els-possessius-tonics-sense-nom",39,{"id":204,"title":205,"slug":206,"language":9,"level":181,"displayOrder":207},"01a1c61c-be0f-7f53-8246-a4cde7c6f74d","Els ordinals i les fraccions habituals","els-ordinals-i-les-fraccions-habituals",40,{"id":209,"title":210,"slug":211,"language":9,"level":181,"displayOrder":212},"01a1c61c-be4d-7d05-b654-e9e0245fc3af","Gens, cap i ningú","gens-cap-i-ningu",41,{"id":214,"title":215,"slug":216,"language":9,"level":181,"displayOrder":217},"01a1c61c-c017-79d4-8346-05a18b91d0e4","Tot, cada i cadascú","tot-cada-i-cadascu",42,{"id":219,"title":220,"slug":221,"language":9,"level":181,"displayOrder":222},"01a1c61c-bd8f-77e1-a4e1-bc15a15c6b30","El passat perifràstic","el-passat-perifrastic",43,{"id":224,"title":225,"slug":226,"language":9,"level":181,"displayOrder":227},"01a1c61c-bd99-70e4-8de0-f5063f217496","El perfet d'indicatiu","el-perfet-d-indicatiu",44,{"id":229,"title":230,"slug":231,"language":9,"level":181,"displayOrder":232},"01a1c61c-be97-7696-83e9-c6f4258b5fdf","L'imperfet d'indicatiu","l-imperfet-d-indicatiu",45,{"id":234,"title":235,"slug":236,"language":9,"level":181,"displayOrder":237},"01a1c61c-be58-74a1-a8fc-6d950ecc8e4f","Imperfet i passat perifràstic en relats","imperfet-i-passat-perifrastic-en-relats",46,{"id":239,"title":240,"slug":241,"language":9,"level":181,"displayOrder":242},"01a1c61c-bf9b-7620-8f75-ceb0e5930582","Perfet i passat perifràstic: temps de referència","perfet-i-passat-perifrastic-temps-de-referencia",47,{"id":244,"title":245,"slug":246,"language":9,"level":181,"displayOrder":247},"01a1c61c-bd77-7f36-a1aa-ad6b954a7bb2","El futur simple","el-futur-simple",48,{"id":249,"title":250,"slug":251,"language":9,"level":181,"displayOrder":252},"01a1c61c-bd64-7b58-a388-0ae0ec47a03e","El condicional per demanar amb cortesia","el-condicional-per-demanar-amb-cortesia",49,{"id":254,"title":255,"slug":256,"language":9,"level":181,"displayOrder":257},"01a1c61c-bea8-7a82-94f4-46e107758c1a","L'infinitiu després d'un altre verb","l-infinitiu-despres-d-un-altre-verb",50,{"id":259,"title":260,"slug":261,"language":9,"level":181,"displayOrder":262},"01a1c61c-be3c-7144-bfd9-92e757e24fc9","Estar més gerundi","estar-mes-gerundi",51,{"id":264,"title":265,"slug":266,"language":9,"level":181,"displayOrder":267},"01a1c61c-be91-7ba0-ad76-f2586bed9b8d","L'imperatiu afirmatiu","l-imperatiu-afirmatiu",52,{"id":269,"title":270,"slug":271,"language":9,"level":181,"displayOrder":272},"01a1c61c-bdb7-7c97-ae6f-4a37242f1ee2","El present de subjuntiu en ordres negatives","el-present-de-subjuntiu-en-ordres-negatives",53,{"id":274,"title":275,"slug":276,"language":9,"level":181,"displayOrder":277},"01a1c61c-be1c-770e-8170-ac7ebdeca441","Els pronoms febles de complement directe definit","els-pronoms-febles-de-complement-directe-definit",54,{"id":279,"title":280,"slug":281,"language":9,"level":181,"displayOrder":282},"01a1c61c-bddc-7283-8827-9cb5e835d4db","El pronom ho","el-pronom-ho",55,{"id":284,"title":285,"slug":286,"language":9,"level":181,"displayOrder":287},"01a1c61c-bdd2-7965-b155-574ffb946a62","El pronom en per expressar quantitats","el-pronom-en-per-expressar-quantitats",56,{"id":289,"title":290,"slug":291,"language":9,"level":181,"displayOrder":292},"01a1c61c-bdd7-78a7-821b-3ace89439b03","El pronom hi per referir-se a llocs","el-pronom-hi-per-referir-se-a-llocs",57,{"id":294,"title":295,"slug":296,"language":9,"level":181,"displayOrder":297},"01a1c61c-bf4c-7771-bde2-da78d3e74773","Li i els com a complement indirecte","li-i-els-com-a-complement-indirecte",58,{"id":299,"title":300,"slug":301,"language":9,"level":181,"displayOrder":302},"01a1c61c-bef4-786f-8397-908493ee4dc5","La posició dels pronoms amb infinitiu i imperatiu","la-posicio-dels-pronoms-amb-infinitiu-i-imperatiu",59,{"id":304,"title":305,"slug":306,"language":9,"level":181,"displayOrder":307},"01a1c61c-c03a-7455-9877-9b206eb849ae","Verbs reflexius en accions quotidianes","verbs-reflexius-en-accions-quotidianes",60,{"id":309,"title":310,"slug":311,"language":9,"level":181,"displayOrder":312},"01a1c61c-bf66-757c-b1ce-7c8b32bf9541","Més que, menys que i tan com","mes-que-menys-que-i-tan-com",61,{"id":314,"title":315,"slug":316,"language":9,"level":181,"displayOrder":317},"01a1c61c-bf6c-705d-8c12-b6897e523424","Millor, pitjor, major i menor","millor-pitjor-major-i-menor",62,{"id":319,"title":320,"slug":321,"language":9,"level":181,"displayOrder":322},"01a1c61c-bf60-70b2-9dfd-dbe42004ccc6","Massa, prou i força","massa-prou-i-forca",63,{"id":324,"title":325,"slug":326,"language":9,"level":181,"displayOrder":327},"01a1c61c-bf95-7c53-9813-02cd941367d9","Per i per a en usos bàsics","per-i-per-a-en-usos-basics",64,{"id":329,"title":330,"slug":331,"language":9,"level":181,"displayOrder":332},"01a1c61c-bd56-761d-a0a2-96fabbedcf7d","Des de, fins a i cap a","des-de-fins-a-i-cap-a",65,{"id":334,"title":335,"slug":336,"language":9,"level":181,"displayOrder":337},"01a1c61c-bfa0-7e53-a921-a8f759792707","Perquè per explicar una causa","perque-per-explicar-una-causa",66,{"id":339,"title":340,"slug":341,"language":9,"level":181,"displayOrder":342},"01a1c61c-bfd1-7d9b-b6d9-932e1871bfb1","Quan, abans de i després de","quan-abans-de-i-despres-de",67,{"id":344,"title":345,"slug":346,"language":9,"level":181,"displayOrder":347},"01a1c61c-bde1-7225-9296-62faa8c94fb4","El relatiu que en descripcions","el-relatiu-que-en-descripcions",68,{"id":349,"title":350,"slug":351,"language":9,"level":181,"displayOrder":352},"01a1c61c-bffe-7f13-8ea5-10cd577d30f1","Res, ningú i mai amb no","res-ningu-i-mai-amb-no",69,{"id":354,"title":355,"slug":356,"language":9,"level":181,"displayOrder":357},"01a1c61c-be72-7776-b6dc-f6dead205813","Ja, encara i encara no","ja-encara-i-encara-no",70,{"id":359,"title":360,"slug":361,"language":9,"level":362,"displayOrder":363},"01a1c61c-bdf4-7029-b724-de24b15f6c07","Els accents diacrítics actuals","els-accents-diacritics-actuals","B1",71,{"id":365,"title":366,"slug":367,"language":9,"level":362,"displayOrder":368},"01a1c61c-bd85-7c3c-a4e4-99dc4dbaf2a6","El guionet i els pronoms febles","el-guionet-i-els-pronoms-febles",72,{"id":370,"title":371,"slug":372,"language":9,"level":362,"displayOrder":373},"01a1c61c-bf7d-7c64-85eb-7c87e7a1b7db","Noms amb gènere diferent del castellà","noms-amb-genere-diferent-del-castella",73,{"id":375,"title":376,"slug":377,"language":9,"level":362,"displayOrder":378},"01a1c61c-bf83-7df0-a97b-21b7666d4db9","Noms comptables i no comptables","noms-comptables-i-no-comptables",74,{"id":380,"title":381,"slug":382,"language":9,"level":362,"displayOrder":383},"01a1c61c-bde6-7450-a86c-ba049ceb4479","El sentit de l'adjectiu segons la posició","el-sentit-de-l-adjectiu-segons-la-posicio",75,{"id":385,"title":386,"slug":387,"language":9,"level":362,"displayOrder":388},"01a1c61c-bda7-75fa-8a1c-9d159942d312","El plusquamperfet d'indicatiu","el-plusquamperfet-d-indicatiu",76,{"id":390,"title":391,"slug":392,"language":9,"level":362,"displayOrder":393},"01a1c61c-bebf-7674-a516-7910a1818746","La concordança temporal en narracions","la-concordanca-temporal-en-narracions",77,{"id":395,"title":396,"slug":397,"language":9,"level":362,"displayOrder":398},"01a1c61c-bd73-7199-b2a8-b07740ba353e","El futur perfet","el-futur-perfet",78,{"id":400,"title":401,"slug":402,"language":9,"level":362,"displayOrder":403},"01a1c61c-bd5f-7f94-a5a7-319323d53c4c","El condicional compost","el-condicional-compost",79,{"id":405,"title":406,"slug":407,"language":9,"level":362,"displayOrder":408},"01a1c61c-bdbb-7d6e-96c2-5d617e09fce8","El present de subjuntiu: formes irregulars","el-present-de-subjuntiu-formes-irregulars",80,{"id":410,"title":411,"slug":412,"language":9,"level":362,"displayOrder":413},"01a1c61c-bdeb-703a-ad27-47956a77d1d6","El subjuntiu per expressar desitjos i valoracions","el-subjuntiu-per-expressar-desitjos-i-valoracions",81,{"id":415,"title":416,"slug":417,"language":9,"level":362,"displayOrder":418},"01a1c61c-be9c-7b43-ab5b-9a8d9fa08547","L'imperfet de subjuntiu","l-imperfet-de-subjuntiu",82,{"id":420,"title":421,"slug":422,"language":9,"level":362,"displayOrder":423},"01a1c61c-bd35-741a-90eb-082ad95bacff","Condicions reals i hipotètiques amb si","condicions-reals-i-hipotetiques-amb-si",83,{"id":425,"title":426,"slug":427,"language":9,"level":362,"displayOrder":428},"01a1c61c-bfac-71ed-afce-b2c9c96875d8","Potser i les expressions de probabilitat","potser-i-les-expressions-de-probabilitat",84,{"id":430,"title":431,"slug":432,"language":9,"level":362,"displayOrder":433},"01a1c61c-bd00-78b1-af0d-db970f74fe44","Caldre i expressions impersonals d'obligació","caldre-i-expressions-impersonals-d-obligacio",85,{"id":435,"title":436,"slug":437,"language":9,"level":362,"displayOrder":438},"01a1c61c-bd8a-799c-bcd8-8bc5215666be","El participi i els temps compostos","el-participi-i-els-temps-compostos",86,{"id":440,"title":441,"slug":442,"language":9,"level":362,"displayOrder":443},"01a1c61c-c02b-76e7-a455-c3f76f53c99a","Usos temporals i modals del gerundi","usos-temporals-i-modals-del-gerundi",87,{"id":445,"title":446,"slug":447,"language":9,"level":362,"displayOrder":448},"01a1c61c-bd18-7651-bf28-46d97aff372b","Combinacions de pronoms: em, et, ens i us amb el directe","combinacions-de-pronoms-em-et-ens-i-us-amb-el-directe",88,{"id":450,"title":451,"slug":452,"language":9,"level":362,"displayOrder":453},"01a1c61c-bd0e-7b2e-9d91-3dfd29df1748","Combinacions de li amb el, la, els i les","combinacions-de-li-amb-el-la-els-i-les",89,{"id":455,"title":456,"slug":457,"language":9,"level":362,"displayOrder":458},"01a1c61c-be2b-78cb-ae05-fb2165552b2e","Els verbs pronominals i els canvis de significat","els-verbs-pronominals-i-els-canvis-de-significat",90,{"id":460,"title":461,"slug":462,"language":9,"level":362,"displayOrder":463},"01a1c61c-be30-7a8d-9cdc-a6af303e364e","En i hi amb complements preposicionals","en-i-hi-amb-complements-preposicionals",91,{"id":465,"title":466,"slug":467,"language":9,"level":362,"displayOrder":468},"01a1c61c-bfc1-76df-a3d3-dec6d7aaba78","Preposicions regides pels verbs","preposicions-regides-pels-verbs",92,{"id":470,"title":471,"slug":472,"language":9,"level":362,"displayOrder":473},"01a1c61c-bf90-7139-bd1b-55789d69d351","Per i per a amb infinitiu de finalitat","per-i-per-a-amb-infinitiu-de-finalitat",93,{"id":475,"title":476,"slug":477,"language":9,"level":362,"displayOrder":478},"01a1c61c-bdf8-7cef-9184-9a2ec21f7bcc","Els adverbis en -ment","els-adverbis-en-ment",94,{"id":480,"title":481,"slug":482,"language":9,"level":362,"displayOrder":483},"01a1c61c-bd09-7e31-8dc7-7c0e64b94c8c","Com més, més i cada vegada més","com-mes-mes-i-cada-vegada-mes",95,{"id":485,"title":486,"slug":487,"language":9,"level":362,"displayOrder":488},"01a1c61c-bf12-71a3-a884-fba226989419","Les completives amb que","les-completives-amb-que",96,{"id":490,"title":491,"slug":492,"language":9,"level":362,"displayOrder":493},"01a1c61c-bd69-78cb-9ff9-50e884cf3e48","El discurs indirecte en present i passat","el-discurs-indirecte-en-present-i-passat",97,{"id":495,"title":496,"slug":497,"language":9,"level":362,"displayOrder":498},"01a1c61c-bf39-7ee2-a24d-ff82d10704cb","Les finals amb perquè","les-finals-amb-perque",98,{"id":500,"title":501,"slug":502,"language":9,"level":362,"displayOrder":503},"01a1c61c-bf17-7970-bbd4-f73fefee74a3","Les concessives amb encara que","les-concessives-amb-encara-que",99,{"id":505,"title":506,"slug":507,"language":9,"level":362,"displayOrder":508},"01a1c61c-bfdb-7ccd-ab8f-06147b043a39","Qui i on en oracions de relatiu","qui-i-on-en-oracions-de-relatiu",100,{"id":510,"title":511,"slug":512,"language":9,"level":362,"displayOrder":513},"01a1c61c-bff0-73a1-83b8-1019eae36282","Relatives especificatives i explicatives","relatives-especificatives-i-explicatives",101,{"id":515,"title":516,"slug":517,"language":9,"level":362,"displayOrder":518},"01a1c61c-bfbc-71c6-a4b8-4246ec4e3d8c","Preguntes indirectes amb si i mots interrogatius","preguntes-indirectes-amb-si-i-mots-interrogatius",102,{"id":520,"title":521,"slug":522,"language":9,"level":362,"displayOrder":523},"01a1c61c-bd43-7861-b0ed-882609b9faa6","Connectors per ordenar una explicació","connectors-per-ordenar-una-explicacio",103,{"id":525,"title":526,"slug":527,"language":9,"level":362,"displayOrder":528},"01a1c61c-be87-73bc-9772-d28ca896b1f5","L'el·lipsi del subjecte i la continuïtat del referent","l-ellipsi-del-subjecte-i-la-continuitat-del-referent",104,{"id":530,"title":531,"slug":532,"language":9,"level":533,"displayOrder":534},"01a1c61c-bed7-77b1-9039-dcdee3f2fc11","La ela geminada i els límits morfològics","la-ela-geminada-i-els-limits-morfologics","B2",105,{"id":536,"title":537,"slug":538,"language":9,"level":533,"displayOrder":539},"01a1c61c-be81-7863-b012-996d328cfe26","L'article en noms propis i topònims","l-article-en-noms-propis-i-toponims",106,{"id":541,"title":542,"slug":543,"language":9,"level":533,"displayOrder":544},"01a1c61c-bfcc-76a8-9c8f-bc48181085fc","Qualsevol, sengles i ambdós","qualsevol-sengles-i-ambdos",107,{"id":546,"title":547,"slug":548,"language":9,"level":533,"displayOrder":549},"01a1c61c-bd94-73d7-bd0b-ba9803314ade","El passat simple i la variació territorial","el-passat-simple-i-la-variacio-territorial",108,{"id":551,"title":552,"slug":553,"language":9,"level":533,"displayOrder":554},"01a1c61c-bd9d-7d96-af90-f4060924efdc","El perfet de subjuntiu","el-perfet-de-subjuntiu",109,{"id":556,"title":557,"slug":558,"language":9,"level":533,"displayOrder":559},"01a1c61c-bdab-7907-a962-cffc81bb10fd","El plusquamperfet de subjuntiu","el-plusquamperfet-de-subjuntiu",110,{"id":561,"title":562,"slug":563,"language":9,"level":533,"displayOrder":564},"01a1c61c-be48-7c5f-8cd4-06a39a7fbbe0","Futur i condicional en conjectures i informacions no confirmades","futur-i-condicional-en-conjectures-i-informacions-no-confirmades",111,{"id":566,"title":567,"slug":568,"language":9,"level":533,"displayOrder":569},"01a1c61c-bd30-7a0a-8b34-e632419153f9","Condicions irreals de passat","condicions-irreals-de-passat",112,{"id":571,"title":572,"slug":573,"language":9,"level":533,"displayOrder":574},"01a1c61c-be5d-79e9-850e-cbfb3029d487","Indicatiu i subjuntiu en completives","indicatiu-i-subjuntiu-en-completives",113,{"id":576,"title":577,"slug":578,"language":9,"level":533,"displayOrder":579},"01a1c61c-be63-70ed-bda8-520a75c488d5","Indicatiu i subjuntiu en relatives","indicatiu-i-subjuntiu-en-relatives",114,{"id":581,"title":582,"slug":583,"language":9,"level":533,"displayOrder":584},"01a1c61c-bd26-7e68-a0ce-49e4a1fd9047","Concessives amb per més que i malgrat que","concessives-amb-per-mes-que-i-malgrat-que",115,{"id":586,"title":587,"slug":588,"language":9,"level":533,"displayOrder":589},"01a1c61c-bea2-75d4-bbee-d3c88c9d2422","L'infinitiu compost i l'anterioritat","l-infinitiu-compost-i-l-anterioritat",116,{"id":591,"title":592,"slug":593,"language":9,"level":533,"displayOrder":594},"01a1c61c-bd80-7e53-84cc-a67b5d4ffd01","El gerundi: simultaneïtat i usos inadequats de posterioritat","el-gerundi-simultaneitat-i-usos-inadequats-de-posterioritat",117,{"id":596,"title":597,"slug":598,"language":9,"level":533,"displayOrder":599},"01a1c61c-bf28-7f91-a138-65b9ebb5ccd5","Les construccions de participi absolut","les-construccions-de-participi-absolut",118,{"id":601,"title":602,"slug":603,"language":9,"level":533,"displayOrder":604},"01a1c61c-bd13-761d-8b1a-57890f3977a2","Combinacions de pronoms amb en i hi","combinacions-de-pronoms-amb-en-i-hi",119,{"id":606,"title":607,"slug":608,"language":9,"level":533,"displayOrder":609},"01a1c61c-bd5b-72fe-bd0d-92cf792b6ec9","El complement indirecte plural en combinacions pronominals","el-complement-indirecte-plural-en-combinacions-pronominals",120,{"id":611,"title":612,"slug":613,"language":9,"level":533,"displayOrder":614},"01a1c61c-beb4-751c-887b-33d89ab54ffe","La concordança del participi amb pronoms acusatius","la-concordanca-del-participi-amb-pronoms-acusatius",121,{"id":616,"title":617,"slug":618,"language":9,"level":533,"displayOrder":619},"01a1c61c-bd05-74fd-a908-cc5809205321","Canvi i caiguda de preposicions davant d'infinitiu i que","canvi-i-caiguda-de-preposicions-davant-d-infinitiu-i-que",122,{"id":621,"title":622,"slug":623,"language":9,"level":533,"displayOrder":624},"01a1c61c-be8c-7a34-9ad2-dddf1b746050","L'expressió de la durada amb fa, des de i durant","l-expressio-de-la-durada-amb-fa-des-de-i-durant",123,{"id":626,"title":627,"slug":628,"language":9,"level":533,"displayOrder":629},"01a1c61c-bf23-762f-ac08-2383e1bb1b3a","Les consecutives amb tan i tant","les-consecutives-amb-tan-i-tant",124,{"id":631,"title":632,"slug":633,"language":9,"level":533,"displayOrder":634},"01a1c61c-bf0c-7481-ac8b-2f3b0e685057","Les comparatives hipotètiques amb com si","les-comparatives-hipotetiques-amb-com-si",125,{"id":636,"title":637,"slug":638,"language":9,"level":533,"displayOrder":639},"01a1c61c-bf2e-7a02-b0a8-cc346638a950","Les construccions passives amb ser","les-construccions-passives-amb-ser",126,{"id":641,"title":642,"slug":643,"language":9,"level":533,"displayOrder":644},"01a1c61c-bee8-7bd7-8eb9-32ef90e6756b","La passiva pronominal i les impersonals amb es","la-passiva-pronominal-i-les-impersonals-amb-es",127,{"id":646,"title":647,"slug":648,"language":9,"level":533,"displayOrder":649},"01a1c61c-be26-7296-b092-5c8802bb749d","Els relatius preposicionals què, qui i el qual","els-relatius-preposicionals-que-qui-i-el-qual",128,{"id":651,"title":652,"slug":653,"language":9,"level":533,"displayOrder":654},"01a1c61c-bf46-715a-b490-eb12de585016","Les relatives possessives","les-relatives-possessives",129,{"id":656,"title":657,"slug":658,"language":9,"level":533,"displayOrder":659},"01a1c61c-bee2-7d80-9295-3de01670c610","La negació amb pas","la-negacio-amb-pas",130,{"id":661,"title":662,"slug":663,"language":9,"level":533,"displayOrder":664},"01a1c61c-bed1-7e35-a0fc-5e2cb1a3daa8","La dislocació i la represa pronominal","la-dislocacio-i-la-represa-pronominal",131,{"id":666,"title":667,"slug":668,"language":9,"level":533,"displayOrder":669},"01a1c61c-bd6e-7517-9a60-59e20c079008","El focus amb és que i el que","el-focus-amb-es-que-i-el-que",132,{"id":671,"title":672,"slug":673,"language":9,"level":533,"displayOrder":674},"01a1c61c-bd3e-7b91-a183-6ea2fd60e2de","Connectors de contrast i reformulació","connectors-de-contrast-i-reformulacio",133,{"id":676,"title":677,"slug":678,"language":9,"level":533,"displayOrder":679},"01a1c61c-c01c-77bb-9231-f55aef8f1b24","Tractaments de tu, vós i vostè","tractaments-de-tu-vos-i-voste",134,{"id":681,"title":682,"slug":683,"language":9,"level":684,"displayOrder":685},"01a1c61c-befa-73b1-9961-f835adf4ae11","La puntuació de les estructures parentètiques","la-puntuacio-de-les-estructures-parentetiques","C1",135,{"id":687,"title":688,"slug":689,"language":9,"level":684,"displayOrder":690},"01a1c61c-bf06-76d6-a072-cbceff777dab","La substantivació i els límits de l'article neutre","la-substantivacio-i-els-limits-de-l-article-neutre",136,{"id":692,"title":693,"slug":694,"language":9,"level":684,"displayOrder":695},"01a1c61c-bced-7711-8688-5625123fe7bc","Adjectius relacionals i qualificatius","adjectius-relacionals-i-qualificatius",137,{"id":697,"title":698,"slug":699,"language":9,"level":684,"displayOrder":700},"01a1c61c-be77-7463-be60-f0f48fd278f3","L'abast dels quantificadors i la negació","l-abast-dels-quantificadors-i-la-negacio",138,{"id":702,"title":703,"slug":704,"language":9,"level":684,"displayOrder":705},"01a1c61c-bcf6-7a3d-9924-975bcd944199","Alternança modal i matís de compromís","alternanca-modal-i-matis-de-compromis",139,{"id":707,"title":708,"slug":709,"language":9,"level":684,"displayOrder":710},"01a1c61c-bec5-769a-b243-666b96eb4e20","La correlació temporal en subordinades complexes","la-correlacio-temporal-en-subordinades-complexes",140,{"id":712,"title":713,"slug":714,"language":9,"level":684,"displayOrder":715},"01a1c61c-be68-72c4-897a-8a607330e3eb","Infinitius amb subjecte explícit","infinitius-amb-subjecte-explicit",141,{"id":717,"title":718,"slug":719,"language":9,"level":684,"displayOrder":720},"01a1c61c-bf78-7009-9bbc-2143fbd47df4","Nominalització i densitat informativa","nominalitzacio-i-densitat-informativa",142,{"id":722,"title":723,"slug":724,"language":9,"level":684,"displayOrder":725},"01a1c61c-bfc6-7f99-831f-6dcec79dbd54","Pronoms febles en perífrasis verbals complexes","pronoms-febles-en-perifrasis-verbals-complexes",143,{"id":727,"title":728,"slug":729,"language":9,"level":684,"displayOrder":730},"01a1c61c-bff9-7f6d-8fa0-74c0b6111242","Represa pronominal i duplicació no justificada","represa-pronominal-i-duplicacio-no-justificada",144,{"id":732,"title":733,"slug":734,"language":9,"level":684,"displayOrder":735},"01a1c61c-bf40-71a7-ac80-fa2e3c678e00","Les locucions prepositives en registres formals","les-locucions-prepositives-en-registres-formals",145,{"id":737,"title":738,"slug":739,"language":9,"level":684,"displayOrder":740},"01a1c61c-bd4d-78ef-836a-5afed92d398b","Construccions causals de l'enunciació","construccions-causals-de-l-enunciacio",146,{"id":742,"title":743,"slug":744,"language":9,"level":684,"displayOrder":745},"01a1c61c-bf1d-765a-a4e5-e1d83993977c","Les condicionals amb llevat que i tret que","les-condicionals-amb-llevat-que-i-tret-que",147,{"id":747,"title":748,"slug":749,"language":9,"level":684,"displayOrder":750},"01a1c61c-bfe6-70ec-b2c7-7811845466d2","Relatius amb antecedent oracional","relatius-amb-antecedent-oracional",148,{"id":752,"title":753,"slug":754,"language":9,"level":684,"displayOrder":755},"01a1c61c-bff5-7094-a987-4818b04a7dab","Relatives lliures i semilliures","relatives-lliures-i-semilliures",149,{"id":757,"title":758,"slug":759,"language":9,"level":684,"displayOrder":760},"01a1c61c-c012-784b-9925-aa9e9030d1a1","Tematització contrastiva i focus informatiu","tematitzacio-contrastiva-i-focus-informatiu",150,{"id":762,"title":763,"slug":764,"language":9,"level":684,"displayOrder":765},"01a1c61c-bfe0-7f9b-97e3-1c0652a339ed","Referència anafòrica en textos llargs","referencia-anaforica-en-textos-llargs",151,{"id":767,"title":768,"slug":769,"language":9,"level":684,"displayOrder":770},"01a1c61c-bd3a-70b1-842e-9b4b38a3b0fc","Connectors argumentatius i concessió retòrica","connectors-argumentatius-i-concessio-retorica",152,{"id":772,"title":773,"slug":774,"language":9,"level":684,"displayOrder":775},"01a1c61c-bf71-76df-8c4e-e3dd0806127c","Models estàndard orientals i occidentals","models-estandard-orientals-i-occidentals",153,{"id":777,"title":778,"slug":779,"language":9,"level":684,"displayOrder":780},"01a1c61c-c035-7342-b60e-fc24223cb68c","Variació valenciana en la flexió verbal","variacio-valenciana-en-la-flexio-verbal",154,{"id":782,"title":783,"slug":784,"language":9,"level":684,"displayOrder":785},"01a1c61c-c030-7265-9d23-fa63beba1dbc","Variació balear en articles i pronoms","variacio-balear-en-articles-i-pronoms",155,{"id":787,"title":788,"slug":789,"language":9,"level":684,"displayOrder":790},"01a1c61c-be6d-7474-826f-e3d6d3d770f4","Interferències sintàctiques del castellà","interferencies-sintactiques-del-castella",156,{"id":792,"title":793,"slug":794,"language":9,"level":795,"displayOrder":796},"01a1c61c-c008-74e3-b976-b1ccb804217e","Subjuntiu independent i valoració discursiva","subjuntiu-independent-i-valoracio-discursiva","C2",157,{"id":798,"title":799,"slug":800,"language":9,"level":795,"displayOrder":801},"01a1c61c-bd22-7043-a482-591e7347540f","Concessió amb sigui com sigui i digui el que digui","concessio-amb-sigui-com-sigui-i-digui-el-que-digui",158,{"id":803,"title":804,"slug":805,"language":9,"level":795,"displayOrder":806},"01a1c61c-bd48-7988-989a-cdd8533ee7ec","Construccions absolutes en prosa formal","construccions-absolutes-en-prosa-formal",159,{"id":808,"title":809,"slug":810,"language":9,"level":795,"displayOrder":811},"01a1c61c-bd1d-72fd-86f3-3fa7cdf02107","Combinacions pronominals: norma, territori i registre","combinacions-pronominals-norma-territori-i-registre",160,{"id":813,"title":814,"slug":815,"language":9,"level":795,"displayOrder":816},"01a1c61c-bdef-742e-b82e-888a3cd0d9ca","El·lipsi verbal i paral·lelisme sintàctic","ellipsi-verbal-i-parallelisme-sintactic",161,{"id":818,"title":819,"slug":820,"language":9,"level":795,"displayOrder":821},"01a1c61c-c00d-7359-b28e-1153031cd414","Subordinació múltiple i control de l'ambigüitat","subordinacio-multiple-i-control-de-l-ambiguitat",162,{"id":823,"title":824,"slug":825,"language":9,"level":795,"displayOrder":826},"01a1c61c-bfeb-778c-acf4-0a3a63721a4e","Relatius cultes i alternatives més transparents","relatius-cultes-i-alternatives-mes-transparents",163,{"id":828,"title":829,"slug":830,"language":9,"level":795,"displayOrder":831},"01a1c61c-bf89-7dd5-86f9-a573d1a5221f","Ordre marcat i efectes retòrics","ordre-marcat-i-efectes-retorics",164,{"id":833,"title":834,"slug":835,"language":9,"level":795,"displayOrder":836},"01a1c61c-bce3-7913-aea8-5d93c61cff34","Abast de només, fins i tot i precisament","abast-de-nomes-fins-i-tot-i-precisament",165,{"id":838,"title":839,"slug":840,"language":9,"level":795,"displayOrder":841},"01a1c61c-c026-77d4-bbd2-09cf8947d5fb","Usos literaris del passat anterior","usos-literaris-del-passat-anterior",166,{"id":843,"title":844,"slug":845,"language":9,"level":795,"displayOrder":846},"01a1c61c-bd2b-795b-89dc-a5ed5b8ef0da","Concordança semàntica i casos límit","concordanca-semantica-i-casos-limit",167,{"id":848,"title":849,"slug":850,"language":9,"level":795,"displayOrder":851},"01a1c61c-be42-7f23-baf8-65fd36cd8dfa","Estil indirecte lliure i perspectiva narrativa","estil-indirecte-lliure-i-perspectiva-narrativa",168,{"id":848,"title":849,"slug":850,"seoDescription":853,"content":854,"language":9,"level":795,"displayOrder":851,"grammarTopics":855,"createdAt":860,"updatedAt":861,"totalExercises":16,"vocabularyLists":862,"readyImages":863},"Distingeix l’estil indirecte lliure de la veu del narrador i analitza com els temps verbals, la dixi i les valoracions creen la perspectiva narrativa.","Quan una narració incorpora els pensaments d’un personatge sense anunciar-los, les veus poden superposar-se. L’**estil indirecte lliure** permet mantenir el fil del narrador i, alhora, acostar-te a la percepció, les paraules i els judicis del personatge.\n\n## 1. Una veu dins d’una altra\n\nEn l’estil indirecte lliure, el discurs del personatge apareix **sense quedar subordinat a un verb de parla o de pensament**. En una narració en tercera persona i en passat, sol conservar les persones gramaticals i els temps del relat, però incorpora trets expressius del personatge: preguntes, exclamacions, valoracions o expressions pròpies.\n\n:::example\nLa Júlia va mirar el rellotge. **Les onze, ja! Per què no havia sortit abans de casa? Ara perdria el tren.**\n:::\n\nLa tercera persona i els temps verbals encaixen en el relat. En canvi, l’alarma de **Les onze, ja!**, la pregunta i l’**ara** ens situen en l’experiència de la Júlia. No cal que el narrador afegeixi *va pensar*.\n\nAquesta superposició produeix una **doble veu**: reconeixem l’organització narrativa, però també sentim la subjectivitat del personatge. La frontera entre totes dues veus pot ser deliberadament imprecisa.\n\n## 2. Què canvia respecte dels altres estils\n\nCompara tres maneres de representar el mateix pensament dins d’una narració en passat:\n\n| Procediment | Exemple | Relació entre les veus |\n| --- | --- | --- |\n| Estil directe | La Júlia va pensar: «Demà tornaré aquí. No penso renunciar-hi!» | El pensament es presenta com un discurs delimitat i autònom. |\n| Estil indirecte | La Júlia va pensar que l’endemà tornaria allà i que no pensava renunciar-hi. | El narrador integra el contingut en una subordinada. |\n| Estil indirecte lliure | La Júlia es va aturar davant la porta. Demà tornaria aquí. No pensava renunciar-hi! | El relat incorpora el pensament sense subordinar-lo ni delimitar-lo amb cometes. |\n\nEn el tercer exemple, **tornaria** i **pensava** concorden amb el marc narratiu passat, mentre que **demà**, **aquí** i l’exclamació conserven l’orientació subjectiva del personatge.\n\n:::note\nL’estil indirecte lliure no consisteix simplement a eliminar *va pensar que*. Cal que el context permeti atribuir les paraules, la percepció o la valoració a una consciència concreta. Tampoc no és obligatori conservar sempre *demà* o *aquí*: la dixi pot acostar-se més al personatge o al narrador.\n:::\n\n## 3. Temps verbals i centre díctic\n\nEl **centre díctic** és el punt de referència des del qual s’interpreten expressions com *ara*, *demà* o *aquí*. En l’estil indirecte lliure, aquest centre pot correspondre al personatge encara que els temps verbals pertanyin al relat.\n\n:::example\nEn Pau va arribar a l’estació. **Ara era massa tard. El tren ja havia marxat. Demà ho tornaria a intentar.**\n:::\n\nEn aquesta lectura:\n\n- **era** presenta una situació simultània al moment que viu en Pau;\n- **havia marxat** situa la sortida del tren abans d’aquell moment;\n- **tornaria** expressa un fet posterior vist des d’aquell passat;\n- **ara** i **demà** s’interpreten des del moment del personatge, no des del moment en què es conta la història.\n\nEl condicional **tornaria** té aquí valor de futur dins del passat; no expressa necessàriament una hipòtesi.\n\nAquests patrons són freqüents, però **no defineixen per si sols** l’estil indirecte lliure. També hi ha narracions en present, i un imperfet pot formar part d’una simple descripció del narrador. Has d’interpretar les formes dins del context, no identificar el procediment amb un temps verbal concret.\n\n## 4. Qui parla i qui percep\n\nPer analitzar la perspectiva narrativa, distingeix dues preguntes: **qui explica?** i **des de quina consciència percebem els fets?** El narrador pot continuar explicant mentre el personatge aporta el punt de vista. Aquesta orientació de la informació i de la percepció s’anomena *focalització*.\n\n:::example\nLa Berta va entrar al despatx. Sobre la taula hi havia tres carpetes. **Encara més feina! És que ningú no entenia que ella també necessitava descansar?**\n:::\n\nLes dues primeres frases situen l’acció. L’exclamació i la pregunta acosten el relat a la Berta. La tercera persona **ella** manté la forma narrativa, però la queixa s’atribueix al personatge.\n\nAra bé, **focalització interna i estil indirecte lliure no són sinònims**. Una narració pot limitar-se al que sap o percep un personatge sense reproduir-ne la manera de parlar o de pensar. Per exemple, *La Berta va sentir un soroll darrere la porta* presenta una percepció seva, però no basta per identificar-hi estil indirecte lliure.\n\n:::tip\nBusca una coincidència d’indicis: un personatge que pugui sostenir aquell pensament, una expressió subjectiva i una continuïtat amb la seva situació. Una pregunta o una exclamació aïllades també poden pertànyer al narrador.\n:::\n\n## 5. Proximitat, ironia i ambigüitat\n\nL’estil indirecte lliure pot crear proximitat emocional, però també distància crítica. **Representar un judici no equival a assumir-lo.**\n\n:::example\nEl director va fer esperar els candidats dues hores. **El seu temps era massa valuós per perdre’l amb aquelles minúcies. Ja podien estar agraïts que els rebés.**\n:::\n\nEl context afavoreix que llegim les dues darreres frases com una reproducció de l’actitud del director. Expressions com **aquelles minúcies** i **ja podien estar agraïts** en revelen la prepotència. El contrast amb l’espera dels candidats pot generar ironia sense que el narrador el condemni explícitament.\n\nTanmateix, l’atribució no sempre és inequívoca. En una anàlisi rigorosa, pots escriure que un passatge **suggereix**, **afavoreix** o **admet** una lectura en estil indirecte lliure, i justificar-la amb indicis. No cal forçar una certesa que el text evita.\n\n:::warning\nNo atribueixis automàticament a l’autor les valoracions del passatge. Distingeix l’autor, el narrador i el personatge. Igualment, l’absència de cometes no converteix qualsevol pensament en estil indirecte lliure: *Va pensar que tot s’havia acabat* continua sent estil indirecte.\n:::\n\n## 6. Una pauta de lectura i d’escriptura\n\nPer reconèixer el procediment o incorporar-lo a un relat:\n\n1. **Estableix el marc narratiu:** identifica la persona gramatical i el moment del relat.\n2. **Localitza la consciència representada:** determina qui pot percebre, saber o valorar allò que es diu.\n3. **Observa la forma:** comprova si el discurs apareix sense subordinació a un verb de parla o de pensament.\n4. **Rastreja la subjectivitat:** busca dixi, lèxic valoratiu, preguntes, exclamacions o girs atribuïbles al personatge.\n5. **Interpreta l’efecte:** explica si hi ha proximitat, ironia o una ambigüitat sostinguda entre veus.\n\nSi escrius, situa primer el personatge i deixa que la seva subjectivitat entri en el relat sense anunciar cada pensament. Si analitzes, recorda la distinció essencial: **la forma pot continuar sent narrativa mentre la perspectiva i l’expressivitat s’acosten al personatge**.",[856],{"id":857,"name":849,"level":795,"language":9,"isCompleted":858,"completionPercentage":859,"totalExercises":16,"completedExercises":859},"01a1c61c-bc68-70ba-9c38-a128a003f2fc",false,0,"2026-11-10T15:38:54+00:00","2026-11-10T17:56:29+00:00",[],[],null,[866,875],{"@id":867,"@type":868,"id":869,"grammarPage":870,"title":871,"instructions":872,"displayOrder":859,"type":873,"questionCount":66,"blankCount":66,"isCompleted":858,"ogImageUrl":874},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-db33-7b50-b17e-f16faeb408d8","GrammarExercise","01a1c61c-db33-7b50-b17e-f16faeb408d8","\u002Fapi\u002Fgrammar_pages\u002F01a1c61c-be42-7f23-baf8-65fd36cd8dfa","Formes del pensament i referències temporals","Llegeix els fragments i completa les anàlisis segons els indicis del text.","word_select","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_ac00bded-b8c8-4cfb-b052-98d0e92755ae_hero.webp?v=1794325142",{"@id":876,"@type":868,"id":877,"grammarPage":870,"title":878,"instructions":879,"displayOrder":11,"type":873,"questionCount":66,"blankCount":66,"isCompleted":858,"ogImageUrl":880},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-db4a-7a52-bc4f-1201f4a0ace8","01a1c61c-db4a-7a52-bc4f-1201f4a0ace8","Consciències, judicis i distància narrativa","Completa cada interpretació o pauta de revisió sense atribuir al text més certeses de les que ofereix.","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_2571738b-4861-43bc-8233-caa6a06d3f15_hero.webp?v=1794325142",{"id":869,"grammarPage":870,"title":871,"instructions":872,"seoTitle":882,"seoDescription":883,"displayOrder":859,"type":873,"questions":884,"ogImageUrl":874},"Estil indirecte lliure: formes i temps","Practica l’estil indirecte lliure amb buits de selecció sobre les veus, els temps verbals i la dixi en relats de viatges, records i decisions personals.",[885],{"id":886,"sentenceTemplate":887,"displayOrder":859,"explanation":888,"exampleSentence":889,"blanks":890},"01a1c61c-db33-7d54-b17e-f16fb124731b","La Rita va pensar: «No vendré la casa. Aquí he crescut.» El pensament es presenta en estil __1__.","Els dos punts i les cometes delimiten un discurs autònom de la Rita; no és una subordinada ni un pensament integrat lliurement en el relat.","«Per què he acceptat?», es va preguntar en Gerard.",[891],{"id":892,"blankNumber":11,"options":893},"01a1c61c-db33-7d04-b17e-f16fb0b3975c",[894,897,901],{"id":895,"optionText":896,"isCorrect":858,"displayOrder":859},"01a1c61c-db33-7c70-b17e-f16faf35934f","indirecte",{"id":898,"optionText":899,"isCorrect":900,"displayOrder":11},"01a1c61c-db33-7cb0-b17e-f16fafb7e624","directe",true,{"id":902,"optionText":903,"isCorrect":858,"displayOrder":16},"01a1c61c-db33-7cdc-b17e-f16fb090fa35","indirecte lliure",{"html":905,"toc":906},"\u003Cp>Quan una narració incorpora els pensaments d’un personatge sense anunciar-los, les veus poden superposar-se. L’\u003Cstrong>estil indirecte lliure\u003C\u002Fstrong> permet mantenir el fil del narrador i, alhora, acostar-te a la percepció, les paraules i els judicis del personatge.\u003C\u002Fp>\n\u003Ch2 id=\"una-veu-dins-duna-altra\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">1.\u003C\u002Fspan>Una veu dins d’una altra\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>En l’estil indirecte lliure, el discurs del personatge apareix \u003Cstrong>sense quedar subordinat a un verb de parla o de pensament\u003C\u002Fstrong>. En una narració en tercera persona i en passat, sol conservar les persones gramaticals i els temps del relat, però incorpora trets expressius del personatge: preguntes, exclamacions, valoracions o expressions pròpies.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--example\">\u003Cp>La Júlia va mirar el rellotge. \u003Cstrong>Les onze, ja! Per què no havia sortit abans de casa? Ara perdria el tren.\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Cp>La tercera persona i els temps verbals encaixen en el relat. En canvi, l’alarma de \u003Cstrong>Les onze, ja!\u003C\u002Fstrong>, la pregunta i l’\u003Cstrong>ara\u003C\u002Fstrong> ens situen en l’experiència de la Júlia. No cal que el narrador afegeixi \u003Cem>va pensar\u003C\u002Fem>.\u003C\u002Fp>\n\u003Cp>Aquesta superposició produeix una \u003Cstrong>doble veu\u003C\u002Fstrong>: reconeixem l’organització narrativa, però també sentim la subjectivitat del personatge. La frontera entre totes dues veus pot ser deliberadament imprecisa.\u003C\u002Fp>\n\u003Ch2 id=\"qu-canvia-respecte-dels-altres-estils\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">2.\u003C\u002Fspan>Què canvia respecte dels altres estils\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>Compara tres maneres de representar el mateix pensament dins d’una narració en passat:\u003C\u002Fp>\n\u003Ctable>\n\u003Cthead>\n\u003Ctr>\n\u003Cth>Procediment\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Exemple\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Relació entre les veus\u003C\u002Fth>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Fthead>\n\u003Ctbody>\u003Ctr>\n\u003Ctd>Estil directe\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>La Júlia va pensar: «Demà tornaré aquí. No penso renunciar-hi!»\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>El pensament es presenta com un discurs delimitat i autònom.\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>Estil indirecte\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>La Júlia va pensar que l’endemà tornaria allà i que no pensava renunciar-hi.\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>El narrador integra el contingut en una subordinada.\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>Estil indirecte lliure\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>La Júlia es va aturar davant la porta. Demà tornaria aquí. No pensava renunciar-hi!\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>El relat incorpora el pensament sense subordinar-lo ni delimitar-lo amb cometes.\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Ftbody>\u003C\u002Ftable>\n\u003Cp>En el tercer exemple, \u003Cstrong>tornaria\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>pensava\u003C\u002Fstrong> concorden amb el marc narratiu passat, mentre que \u003Cstrong>demà\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>aquí\u003C\u002Fstrong> i l’exclamació conserven l’orientació subjectiva del personatge.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--note\">\u003Cp>L’estil indirecte lliure no consisteix simplement a eliminar \u003Cem>va pensar que\u003C\u002Fem>. Cal que el context permeti atribuir les paraules, la percepció o la valoració a una consciència concreta. Tampoc no és obligatori conservar sempre \u003Cem>demà\u003C\u002Fem> o \u003Cem>aquí\u003C\u002Fem>: la dixi pot acostar-se més al personatge o al narrador.\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Ch2 id=\"temps-verbals-i-centre-dctic\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">3.\u003C\u002Fspan>Temps verbals i centre díctic\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>El \u003Cstrong>centre díctic\u003C\u002Fstrong> és el punt de referència des del qual s’interpreten expressions com \u003Cem>ara\u003C\u002Fem>, \u003Cem>demà\u003C\u002Fem> o \u003Cem>aquí\u003C\u002Fem>. En l’estil indirecte lliure, aquest centre pot correspondre al personatge encara que els temps verbals pertanyin al relat.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--example\">\u003Cp>En Pau va arribar a l’estació. \u003Cstrong>Ara era massa tard. El tren ja havia marxat. Demà ho tornaria a intentar.\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Cp>En aquesta lectura:\u003C\u002Fp>\n\u003Cul>\n\u003Cli>\u003Cstrong>era\u003C\u002Fstrong> presenta una situació simultània al moment que viu en Pau;\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>havia marxat\u003C\u002Fstrong> situa la sortida del tren abans d’aquell moment;\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>tornaria\u003C\u002Fstrong> expressa un fet posterior vist des d’aquell passat;\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>ara\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>demà\u003C\u002Fstrong> s’interpreten des del moment del personatge, no des del moment en què es conta la història.\u003C\u002Fli>\n\u003C\u002Ful>\n\u003Cp>El condicional \u003Cstrong>tornaria\u003C\u002Fstrong> té aquí valor de futur dins del passat; no expressa necessàriament una hipòtesi.\u003C\u002Fp>\n\u003Cp>Aquests patrons són freqüents, però \u003Cstrong>no defineixen per si sols\u003C\u002Fstrong> l’estil indirecte lliure. També hi ha narracions en present, i un imperfet pot formar part d’una simple descripció del narrador. Has d’interpretar les formes dins del context, no identificar el procediment amb un temps verbal concret.\u003C\u002Fp>\n\u003Ch2 id=\"qui-parla-i-qui-percep\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">4.\u003C\u002Fspan>Qui parla i qui percep\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>Per analitzar la perspectiva narrativa, distingeix dues preguntes: \u003Cstrong>qui explica?\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>des de quina consciència percebem els fets?\u003C\u002Fstrong> El narrador pot continuar explicant mentre el personatge aporta el punt de vista. Aquesta orientació de la informació i de la percepció s’anomena \u003Cem>focalització\u003C\u002Fem>.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--example\">\u003Cp>La Berta va entrar al despatx. Sobre la taula hi havia tres carpetes. \u003Cstrong>Encara més feina! És que ningú no entenia que ella també necessitava descansar?\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Cp>Les dues primeres frases situen l’acció. L’exclamació i la pregunta acosten el relat a la Berta. La tercera persona \u003Cstrong>ella\u003C\u002Fstrong> manté la forma narrativa, però la queixa s’atribueix al personatge.\u003C\u002Fp>\n\u003Cp>Ara bé, \u003Cstrong>focalització interna i estil indirecte lliure no són sinònims\u003C\u002Fstrong>. Una narració pot limitar-se al que sap o percep un personatge sense reproduir-ne la manera de parlar o de pensar. Per exemple, \u003Cem>La Berta va sentir un soroll darrere la porta\u003C\u002Fem> presenta una percepció seva, però no basta per identificar-hi estil indirecte lliure.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--tip\">\u003Cp>Busca una coincidència d’indicis: un personatge que pugui sostenir aquell pensament, una expressió subjectiva i una continuïtat amb la seva situació. Una pregunta o una exclamació aïllades també poden pertànyer al narrador.\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Ch2 id=\"proximitat-ironia-i-ambigitat\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">5.\u003C\u002Fspan>Proximitat, ironia i ambigüitat\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>L’estil indirecte lliure pot crear proximitat emocional, però també distància crítica. \u003Cstrong>Representar un judici no equival a assumir-lo.\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--example\">\u003Cp>El director va fer esperar els candidats dues hores. \u003Cstrong>El seu temps era massa valuós per perdre’l amb aquelles minúcies. Ja podien estar agraïts que els rebés.\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Cp>El context afavoreix que llegim les dues darreres frases com una reproducció de l’actitud del director. Expressions com \u003Cstrong>aquelles minúcies\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>ja podien estar agraïts\u003C\u002Fstrong> en revelen la prepotència. El contrast amb l’espera dels candidats pot generar ironia sense que el narrador el condemni explícitament.\u003C\u002Fp>\n\u003Cp>Tanmateix, l’atribució no sempre és inequívoca. En una anàlisi rigorosa, pots escriure que un passatge \u003Cstrong>suggereix\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>afavoreix\u003C\u002Fstrong> o \u003Cstrong>admet\u003C\u002Fstrong> una lectura en estil indirecte lliure, i justificar-la amb indicis. No cal forçar una certesa que el text evita.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--warning\">\u003Cp>No atribueixis automàticament a l’autor les valoracions del passatge. Distingeix l’autor, el narrador i el personatge. Igualment, l’absència de cometes no converteix qualsevol pensament en estil indirecte lliure: \u003Cem>Va pensar que tot s’havia acabat\u003C\u002Fem> continua sent estil indirecte.\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Ch2 id=\"una-pauta-de-lectura-i-descriptura\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">6.\u003C\u002Fspan>Una pauta de lectura i d’escriptura\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>Per reconèixer el procediment o incorporar-lo a un relat:\u003C\u002Fp>\n\u003Col>\n\u003Cli>\u003Cstrong>Estableix el marc narratiu:\u003C\u002Fstrong> identifica la persona gramatical i el moment del relat.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>Localitza la consciència representada:\u003C\u002Fstrong> determina qui pot percebre, saber o valorar allò que es diu.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>Observa la forma:\u003C\u002Fstrong> comprova si el discurs apareix sense subordinació a un verb de parla o de pensament.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>Rastreja la subjectivitat:\u003C\u002Fstrong> busca dixi, lèxic valoratiu, preguntes, exclamacions o girs atribuïbles al personatge.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>Interpreta l’efecte:\u003C\u002Fstrong> explica si hi ha proximitat, ironia o una ambigüitat sostinguda entre veus.\u003C\u002Fli>\n\u003C\u002Fol>\n\u003Cp>Si escrius, situa primer el personatge i deixa que la seva subjectivitat entri en el relat sense anunciar cada pensament. Si analitzes, recorda la distinció essencial: \u003Cstrong>la forma pot continuar sent narrativa mentre la perspectiva i l’expressivitat s’acosten al personatge\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fp>\n",[907,911,915,919,923,927],{"id":908,"text":909,"depth":16,"number":910},"una-veu-dins-duna-altra","Una veu dins d’una altra","1",{"id":912,"text":913,"depth":16,"number":914},"qu-canvia-respecte-dels-altres-estils","Què canvia respecte dels altres estils","2",{"id":916,"text":917,"depth":16,"number":918},"temps-verbals-i-centre-dctic","Temps verbals i centre díctic","3",{"id":920,"text":921,"depth":16,"number":922},"qui-parla-i-qui-percep","Qui parla i qui percep","4",{"id":924,"text":925,"depth":16,"number":926},"proximitat-ironia-i-ambigitat","Proximitat, ironia i ambigüitat","5",{"id":928,"text":929,"depth":16,"number":930},"una-pauta-de-lectura-i-descriptura","Una pauta de lectura i d’escriptura","6"]