[{"data":1,"prerenderedAt":-1},["ShallowReactive",2],{"grammar-topic-hubs-ca":3,"grammar-pages-ca":4,"grammar-page-ca-l-article-en-noms-propis-i-toponims":852,"grammar-lesson-path-ca-l-article-en-noms-propis-i-toponims-none":1046,"grammar-exercises-by-page-01a1c61c-be81-7863-b012-996d328cfe26":1047,"grammar-quick-check-01a1c61c-be81-7863-b012-996d328cfe26":1075,"grammar-lesson-body-01a1c61c-be81-7863-b012-996d328cfe26-5b7nhoz45":1097},[],[5,12,17,22,27,32,37,42,47,52,57,62,67,72,77,82,87,92,97,102,107,112,117,122,127,132,137,142,147,152,157,162,167,172,177,183,188,193,198,203,208,213,218,223,228,233,238,243,248,253,258,263,268,273,278,283,288,293,298,303,308,313,318,323,328,333,338,343,348,353,358,364,369,374,379,384,389,394,399,404,409,414,419,424,429,434,439,444,449,454,459,464,469,474,479,484,489,494,499,504,509,514,519,524,529,535,540,545,550,555,560,565,570,575,580,585,590,595,600,605,610,615,620,625,630,635,640,645,650,655,660,665,670,675,680,686,691,696,701,706,711,716,721,726,731,736,741,746,751,756,761,766,771,776,781,786,791,797,802,807,812,817,822,827,832,837,842,847],{"id":6,"title":7,"slug":8,"language":9,"level":10,"displayOrder":11},"01a1c61c-bf52-7b49-afa9-a555b662831e","Lletres i dígrafs del català","lletres-i-digrafs-del-catala","ca","A1",1,{"id":13,"title":14,"slug":15,"language":9,"level":10,"displayOrder":16},"01a1c61c-c03f-7074-892e-1257df9b4617","Vocals tòniques i àtones","vocals-toniques-i-atones",2,{"id":18,"title":19,"slug":20,"language":9,"level":10,"displayOrder":21},"01a1c61c-bf00-7165-99c3-6b9d197261bf","La síl·laba tònica i l'accent gràfic","la-sillaba-tonica-i-l-accent-grafic",3,{"id":23,"title":24,"slug":25,"language":9,"level":10,"displayOrder":26},"01a1c61c-bd7c-7991-b5f2-56fba08944c5","El gènere dels noms","el-genere-dels-noms",4,{"id":28,"title":29,"slug":30,"language":9,"level":10,"displayOrder":31},"01a1c61c-bda2-7b4c-b4af-34782b0ef705","El plural dels noms","el-plural-dels-noms",5,{"id":33,"title":34,"slug":35,"language":9,"level":10,"displayOrder":36},"01a1c61c-bdfd-78e3-aa04-defb375ec7b0","Els articles definits i indefinits","els-articles-definits-i-indefinits",6,{"id":38,"title":39,"slug":40,"language":9,"level":10,"displayOrder":41},"01a1c61c-be7c-729b-a3ed-67ba351e8b21","L'apostrofació de l'article","l-apostrofacio-de-l-article",7,{"id":43,"title":44,"slug":45,"language":9,"level":10,"displayOrder":46},"01a1c61c-be02-74b0-8abf-f6799f1c1764","Els articles personals","els-articles-personals",8,{"id":48,"title":49,"slug":50,"language":9,"level":10,"displayOrder":51},"01a1c61c-be20-7ea6-af6c-f3d364a39327","Els pronoms personals de subjecte","els-pronoms-personals-de-subjecte",9,{"id":53,"title":54,"slug":55,"language":9,"level":10,"displayOrder":56},"01a1c61c-bdb3-7c57-bfaf-7361aae2f0f1","El present de ser","el-present-de-ser",10,{"id":58,"title":59,"slug":60,"language":9,"level":10,"displayOrder":61},"01a1c61c-bdaf-7cdd-a4e2-a4f97bbc5dce","El present de dir-se","el-present-de-dir-se",11,{"id":63,"title":64,"slug":65,"language":9,"level":10,"displayOrder":66},"01a1c61c-bdc0-734d-b3e9-4a6fd1cf131b","El present de tenir","el-present-de-tenir",12,{"id":68,"title":69,"slug":70,"language":9,"level":10,"displayOrder":71},"01a1c61c-bdc4-760d-890d-6a347376ecf5","El present dels verbs en -ar","el-present-dels-verbs-en-ar",13,{"id":73,"title":74,"slug":75,"language":9,"level":10,"displayOrder":76},"01a1c61c-bdc9-7264-820b-7eb7b57553f4","El present dels verbs en -ir: dormir i servir","el-present-dels-verbs-en-ir-dormir-i-servir",14,{"id":78,"title":79,"slug":80,"language":9,"level":10,"displayOrder":81},"01a1c61c-bdcd-7b30-9414-d514547ddf25","El present dels verbs freqüents en -er i -re","el-present-dels-verbs-frequents-en-er-i-re",15,{"id":83,"title":84,"slug":85,"language":9,"level":10,"displayOrder":86},"01a1c61c-c003-795e-bcd5-60fd5bfd2ae8","Ser i estar en descripcions bàsiques","ser-i-estar-en-descripcions-basiques",16,{"id":88,"title":89,"slug":90,"language":9,"level":10,"displayOrder":91},"01a1c61c-be52-7f35-b154-ecf8d2d46e49","Hi ha per presentar persones i coses","hi-ha-per-presentar-persones-i-coses",17,{"id":93,"title":94,"slug":95,"language":9,"level":10,"displayOrder":96},"01a1c61c-beb9-7f77-8323-d015f55f9680","La concordança dels adjectius","la-concordanca-dels-adjectius",18,{"id":98,"title":99,"slug":100,"language":9,"level":10,"displayOrder":101},"01a1c61c-beee-7a9a-a1a5-d666020e2b52","La posició bàsica de l'adjectiu","la-posicio-basica-de-l-adjectiu",19,{"id":103,"title":104,"slug":105,"language":9,"level":10,"displayOrder":106},"01a1c61c-be06-7d1f-8cb2-5ddb3170472c","Els demostratius aquest i aquell","els-demostratius-aquest-i-aquell",20,{"id":108,"title":109,"slug":110,"language":9,"level":10,"displayOrder":111},"01a1c61c-be14-7377-8fa2-41b0494ec4bc","Els possessius amb article","els-possessius-amb-article",21,{"id":113,"title":114,"slug":115,"language":9,"level":10,"displayOrder":116},"01a1c61c-be0b-77b0-96b5-1e8b70e877b7","Els nombres cardinals","els-nombres-cardinals",22,{"id":118,"title":119,"slug":120,"language":9,"level":10,"displayOrder":121},"01a1c61c-bfd7-723f-8152-5c2b650c7509","Quantitats amb molt, poc i gaire","quantitats-amb-molt-poc-i-gaire",23,{"id":123,"title":124,"slug":125,"language":9,"level":10,"displayOrder":126},"01a1c61c-bcd5-7040-a656-b33727e22c14","A, en i de per indicar lloc i origen","a-en-i-de-per-indicar-lloc-i-origen",24,{"id":128,"title":129,"slug":130,"language":9,"level":10,"displayOrder":131},"01a1c61c-bf34-77a6-bae0-3ce0fa5a87bb","Les contraccions al, del i pel","les-contraccions-al-del-i-pel",25,{"id":133,"title":134,"slug":135,"language":9,"level":10,"displayOrder":136},"01a1c61c-bfb7-7255-80b1-747f40babf1f","Preguntes amb qui, què i on","preguntes-amb-qui-que-i-on",26,{"id":138,"title":139,"slug":140,"language":9,"level":10,"displayOrder":141},"01a1c61c-bfb1-7ce7-bae3-8bd3c35aff22","Preguntes amb com, quan i quant","preguntes-amb-com-quan-i-quant",27,{"id":143,"title":144,"slug":145,"language":9,"level":10,"displayOrder":146},"01a1c61c-bedd-76e1-9354-03dfd05a3372","La negació amb no","la-negacio-amb-no",28,{"id":148,"title":149,"slug":150,"language":9,"level":10,"displayOrder":151},"01a1c61c-bcf2-73c8-9321-7c7941d4ab1a","Adverbis de freqüència","adverbis-de-frequencia",29,{"id":153,"title":154,"slug":155,"language":9,"level":10,"displayOrder":156},"01a1c61c-c021-7cb5-b85f-eca1f1173e83","Unir idees amb i, o i però","unir-idees-amb-i-o-i-pero",30,{"id":158,"title":159,"slug":160,"language":9,"level":10,"displayOrder":161},"01a1c61c-c043-7c4f-bad3-f18ebb99b986","Voler, poder i haver de","voler-poder-i-haver-de",31,{"id":163,"title":164,"slug":165,"language":9,"level":10,"displayOrder":166},"01a1c61c-bf59-719b-b2fc-0b8802f8d332","M'agrada i m'agraden","m-agrada-i-m-agraden",32,{"id":168,"title":169,"slug":170,"language":9,"level":10,"displayOrder":171},"01a1c61c-beae-79e3-84fa-ce4a4d67de49","L'ordre bàsic de la frase","l-ordre-basic-de-la-frase",33,{"id":173,"title":174,"slug":175,"language":9,"level":10,"displayOrder":176},"01a1c61c-bcfb-7c27-b710-fee4837cfe94","Amb i sense","amb-i-sense",34,{"id":178,"title":179,"slug":180,"language":9,"level":181,"displayOrder":182},"01a1c61c-becb-7e24-be9a-8303fba24100","La dièresi en paraules freqüents","la-dieresi-en-paraules-frequents","A2",35,{"id":184,"title":185,"slug":186,"language":9,"level":181,"displayOrder":187},"01a1c61c-be36-7676-889c-b0c02081b992","Essa sorda i essa sonora en l'escriptura","essa-sorda-i-essa-sonora-en-l-escriptura",36,{"id":189,"title":190,"slug":191,"language":9,"level":181,"displayOrder":192},"01a1c61c-bfa6-77ee-a62a-2158e1f389ca","Plurals amb canvis ortogràfics","plurals-amb-canvis-ortografics",37,{"id":194,"title":195,"slug":196,"language":9,"level":181,"displayOrder":197},"01a1c61c-bce8-7c7d-8dee-a40c29f35228","Adjectius d'una i de dues terminacions","adjectius-d-una-i-de-dues-terminacions",38,{"id":199,"title":200,"slug":201,"language":9,"level":181,"displayOrder":202},"01a1c61c-be18-74d4-9ded-67fb95bceabc","Els possessius tònics sense nom","els-possessius-tonics-sense-nom",39,{"id":204,"title":205,"slug":206,"language":9,"level":181,"displayOrder":207},"01a1c61c-be0f-7f53-8246-a4cde7c6f74d","Els ordinals i les fraccions habituals","els-ordinals-i-les-fraccions-habituals",40,{"id":209,"title":210,"slug":211,"language":9,"level":181,"displayOrder":212},"01a1c61c-be4d-7d05-b654-e9e0245fc3af","Gens, cap i ningú","gens-cap-i-ningu",41,{"id":214,"title":215,"slug":216,"language":9,"level":181,"displayOrder":217},"01a1c61c-c017-79d4-8346-05a18b91d0e4","Tot, cada i cadascú","tot-cada-i-cadascu",42,{"id":219,"title":220,"slug":221,"language":9,"level":181,"displayOrder":222},"01a1c61c-bd8f-77e1-a4e1-bc15a15c6b30","El passat perifràstic","el-passat-perifrastic",43,{"id":224,"title":225,"slug":226,"language":9,"level":181,"displayOrder":227},"01a1c61c-bd99-70e4-8de0-f5063f217496","El perfet d'indicatiu","el-perfet-d-indicatiu",44,{"id":229,"title":230,"slug":231,"language":9,"level":181,"displayOrder":232},"01a1c61c-be97-7696-83e9-c6f4258b5fdf","L'imperfet d'indicatiu","l-imperfet-d-indicatiu",45,{"id":234,"title":235,"slug":236,"language":9,"level":181,"displayOrder":237},"01a1c61c-be58-74a1-a8fc-6d950ecc8e4f","Imperfet i passat perifràstic en relats","imperfet-i-passat-perifrastic-en-relats",46,{"id":239,"title":240,"slug":241,"language":9,"level":181,"displayOrder":242},"01a1c61c-bf9b-7620-8f75-ceb0e5930582","Perfet i passat perifràstic: temps de referència","perfet-i-passat-perifrastic-temps-de-referencia",47,{"id":244,"title":245,"slug":246,"language":9,"level":181,"displayOrder":247},"01a1c61c-bd77-7f36-a1aa-ad6b954a7bb2","El futur simple","el-futur-simple",48,{"id":249,"title":250,"slug":251,"language":9,"level":181,"displayOrder":252},"01a1c61c-bd64-7b58-a388-0ae0ec47a03e","El condicional per demanar amb cortesia","el-condicional-per-demanar-amb-cortesia",49,{"id":254,"title":255,"slug":256,"language":9,"level":181,"displayOrder":257},"01a1c61c-bea8-7a82-94f4-46e107758c1a","L'infinitiu després d'un altre verb","l-infinitiu-despres-d-un-altre-verb",50,{"id":259,"title":260,"slug":261,"language":9,"level":181,"displayOrder":262},"01a1c61c-be3c-7144-bfd9-92e757e24fc9","Estar més gerundi","estar-mes-gerundi",51,{"id":264,"title":265,"slug":266,"language":9,"level":181,"displayOrder":267},"01a1c61c-be91-7ba0-ad76-f2586bed9b8d","L'imperatiu afirmatiu","l-imperatiu-afirmatiu",52,{"id":269,"title":270,"slug":271,"language":9,"level":181,"displayOrder":272},"01a1c61c-bdb7-7c97-ae6f-4a37242f1ee2","El present de subjuntiu en ordres negatives","el-present-de-subjuntiu-en-ordres-negatives",53,{"id":274,"title":275,"slug":276,"language":9,"level":181,"displayOrder":277},"01a1c61c-be1c-770e-8170-ac7ebdeca441","Els pronoms febles de complement directe definit","els-pronoms-febles-de-complement-directe-definit",54,{"id":279,"title":280,"slug":281,"language":9,"level":181,"displayOrder":282},"01a1c61c-bddc-7283-8827-9cb5e835d4db","El pronom ho","el-pronom-ho",55,{"id":284,"title":285,"slug":286,"language":9,"level":181,"displayOrder":287},"01a1c61c-bdd2-7965-b155-574ffb946a62","El pronom en per expressar quantitats","el-pronom-en-per-expressar-quantitats",56,{"id":289,"title":290,"slug":291,"language":9,"level":181,"displayOrder":292},"01a1c61c-bdd7-78a7-821b-3ace89439b03","El pronom hi per referir-se a llocs","el-pronom-hi-per-referir-se-a-llocs",57,{"id":294,"title":295,"slug":296,"language":9,"level":181,"displayOrder":297},"01a1c61c-bf4c-7771-bde2-da78d3e74773","Li i els com a complement indirecte","li-i-els-com-a-complement-indirecte",58,{"id":299,"title":300,"slug":301,"language":9,"level":181,"displayOrder":302},"01a1c61c-bef4-786f-8397-908493ee4dc5","La posició dels pronoms amb infinitiu i imperatiu","la-posicio-dels-pronoms-amb-infinitiu-i-imperatiu",59,{"id":304,"title":305,"slug":306,"language":9,"level":181,"displayOrder":307},"01a1c61c-c03a-7455-9877-9b206eb849ae","Verbs reflexius en accions quotidianes","verbs-reflexius-en-accions-quotidianes",60,{"id":309,"title":310,"slug":311,"language":9,"level":181,"displayOrder":312},"01a1c61c-bf66-757c-b1ce-7c8b32bf9541","Més que, menys que i tan com","mes-que-menys-que-i-tan-com",61,{"id":314,"title":315,"slug":316,"language":9,"level":181,"displayOrder":317},"01a1c61c-bf6c-705d-8c12-b6897e523424","Millor, pitjor, major i menor","millor-pitjor-major-i-menor",62,{"id":319,"title":320,"slug":321,"language":9,"level":181,"displayOrder":322},"01a1c61c-bf60-70b2-9dfd-dbe42004ccc6","Massa, prou i força","massa-prou-i-forca",63,{"id":324,"title":325,"slug":326,"language":9,"level":181,"displayOrder":327},"01a1c61c-bf95-7c53-9813-02cd941367d9","Per i per a en usos bàsics","per-i-per-a-en-usos-basics",64,{"id":329,"title":330,"slug":331,"language":9,"level":181,"displayOrder":332},"01a1c61c-bd56-761d-a0a2-96fabbedcf7d","Des de, fins a i cap a","des-de-fins-a-i-cap-a",65,{"id":334,"title":335,"slug":336,"language":9,"level":181,"displayOrder":337},"01a1c61c-bfa0-7e53-a921-a8f759792707","Perquè per explicar una causa","perque-per-explicar-una-causa",66,{"id":339,"title":340,"slug":341,"language":9,"level":181,"displayOrder":342},"01a1c61c-bfd1-7d9b-b6d9-932e1871bfb1","Quan, abans de i després de","quan-abans-de-i-despres-de",67,{"id":344,"title":345,"slug":346,"language":9,"level":181,"displayOrder":347},"01a1c61c-bde1-7225-9296-62faa8c94fb4","El relatiu que en descripcions","el-relatiu-que-en-descripcions",68,{"id":349,"title":350,"slug":351,"language":9,"level":181,"displayOrder":352},"01a1c61c-bffe-7f13-8ea5-10cd577d30f1","Res, ningú i mai amb no","res-ningu-i-mai-amb-no",69,{"id":354,"title":355,"slug":356,"language":9,"level":181,"displayOrder":357},"01a1c61c-be72-7776-b6dc-f6dead205813","Ja, encara i encara no","ja-encara-i-encara-no",70,{"id":359,"title":360,"slug":361,"language":9,"level":362,"displayOrder":363},"01a1c61c-bdf4-7029-b724-de24b15f6c07","Els accents diacrítics actuals","els-accents-diacritics-actuals","B1",71,{"id":365,"title":366,"slug":367,"language":9,"level":362,"displayOrder":368},"01a1c61c-bd85-7c3c-a4e4-99dc4dbaf2a6","El guionet i els pronoms febles","el-guionet-i-els-pronoms-febles",72,{"id":370,"title":371,"slug":372,"language":9,"level":362,"displayOrder":373},"01a1c61c-bf7d-7c64-85eb-7c87e7a1b7db","Noms amb gènere diferent del castellà","noms-amb-genere-diferent-del-castella",73,{"id":375,"title":376,"slug":377,"language":9,"level":362,"displayOrder":378},"01a1c61c-bf83-7df0-a97b-21b7666d4db9","Noms comptables i no comptables","noms-comptables-i-no-comptables",74,{"id":380,"title":381,"slug":382,"language":9,"level":362,"displayOrder":383},"01a1c61c-bde6-7450-a86c-ba049ceb4479","El sentit de l'adjectiu segons la posició","el-sentit-de-l-adjectiu-segons-la-posicio",75,{"id":385,"title":386,"slug":387,"language":9,"level":362,"displayOrder":388},"01a1c61c-bda7-75fa-8a1c-9d159942d312","El plusquamperfet d'indicatiu","el-plusquamperfet-d-indicatiu",76,{"id":390,"title":391,"slug":392,"language":9,"level":362,"displayOrder":393},"01a1c61c-bebf-7674-a516-7910a1818746","La concordança temporal en narracions","la-concordanca-temporal-en-narracions",77,{"id":395,"title":396,"slug":397,"language":9,"level":362,"displayOrder":398},"01a1c61c-bd73-7199-b2a8-b07740ba353e","El futur perfet","el-futur-perfet",78,{"id":400,"title":401,"slug":402,"language":9,"level":362,"displayOrder":403},"01a1c61c-bd5f-7f94-a5a7-319323d53c4c","El condicional compost","el-condicional-compost",79,{"id":405,"title":406,"slug":407,"language":9,"level":362,"displayOrder":408},"01a1c61c-bdbb-7d6e-96c2-5d617e09fce8","El present de subjuntiu: formes irregulars","el-present-de-subjuntiu-formes-irregulars",80,{"id":410,"title":411,"slug":412,"language":9,"level":362,"displayOrder":413},"01a1c61c-bdeb-703a-ad27-47956a77d1d6","El subjuntiu per expressar desitjos i valoracions","el-subjuntiu-per-expressar-desitjos-i-valoracions",81,{"id":415,"title":416,"slug":417,"language":9,"level":362,"displayOrder":418},"01a1c61c-be9c-7b43-ab5b-9a8d9fa08547","L'imperfet de subjuntiu","l-imperfet-de-subjuntiu",82,{"id":420,"title":421,"slug":422,"language":9,"level":362,"displayOrder":423},"01a1c61c-bd35-741a-90eb-082ad95bacff","Condicions reals i hipotètiques amb si","condicions-reals-i-hipotetiques-amb-si",83,{"id":425,"title":426,"slug":427,"language":9,"level":362,"displayOrder":428},"01a1c61c-bfac-71ed-afce-b2c9c96875d8","Potser i les expressions de probabilitat","potser-i-les-expressions-de-probabilitat",84,{"id":430,"title":431,"slug":432,"language":9,"level":362,"displayOrder":433},"01a1c61c-bd00-78b1-af0d-db970f74fe44","Caldre i expressions impersonals d'obligació","caldre-i-expressions-impersonals-d-obligacio",85,{"id":435,"title":436,"slug":437,"language":9,"level":362,"displayOrder":438},"01a1c61c-bd8a-799c-bcd8-8bc5215666be","El participi i els temps compostos","el-participi-i-els-temps-compostos",86,{"id":440,"title":441,"slug":442,"language":9,"level":362,"displayOrder":443},"01a1c61c-c02b-76e7-a455-c3f76f53c99a","Usos temporals i modals del gerundi","usos-temporals-i-modals-del-gerundi",87,{"id":445,"title":446,"slug":447,"language":9,"level":362,"displayOrder":448},"01a1c61c-bd18-7651-bf28-46d97aff372b","Combinacions de pronoms: em, et, ens i us amb el directe","combinacions-de-pronoms-em-et-ens-i-us-amb-el-directe",88,{"id":450,"title":451,"slug":452,"language":9,"level":362,"displayOrder":453},"01a1c61c-bd0e-7b2e-9d91-3dfd29df1748","Combinacions de li amb el, la, els i les","combinacions-de-li-amb-el-la-els-i-les",89,{"id":455,"title":456,"slug":457,"language":9,"level":362,"displayOrder":458},"01a1c61c-be2b-78cb-ae05-fb2165552b2e","Els verbs pronominals i els canvis de significat","els-verbs-pronominals-i-els-canvis-de-significat",90,{"id":460,"title":461,"slug":462,"language":9,"level":362,"displayOrder":463},"01a1c61c-be30-7a8d-9cdc-a6af303e364e","En i hi amb complements preposicionals","en-i-hi-amb-complements-preposicionals",91,{"id":465,"title":466,"slug":467,"language":9,"level":362,"displayOrder":468},"01a1c61c-bfc1-76df-a3d3-dec6d7aaba78","Preposicions regides pels verbs","preposicions-regides-pels-verbs",92,{"id":470,"title":471,"slug":472,"language":9,"level":362,"displayOrder":473},"01a1c61c-bf90-7139-bd1b-55789d69d351","Per i per a amb infinitiu de finalitat","per-i-per-a-amb-infinitiu-de-finalitat",93,{"id":475,"title":476,"slug":477,"language":9,"level":362,"displayOrder":478},"01a1c61c-bdf8-7cef-9184-9a2ec21f7bcc","Els adverbis en -ment","els-adverbis-en-ment",94,{"id":480,"title":481,"slug":482,"language":9,"level":362,"displayOrder":483},"01a1c61c-bd09-7e31-8dc7-7c0e64b94c8c","Com més, més i cada vegada més","com-mes-mes-i-cada-vegada-mes",95,{"id":485,"title":486,"slug":487,"language":9,"level":362,"displayOrder":488},"01a1c61c-bf12-71a3-a884-fba226989419","Les completives amb que","les-completives-amb-que",96,{"id":490,"title":491,"slug":492,"language":9,"level":362,"displayOrder":493},"01a1c61c-bd69-78cb-9ff9-50e884cf3e48","El discurs indirecte en present i passat","el-discurs-indirecte-en-present-i-passat",97,{"id":495,"title":496,"slug":497,"language":9,"level":362,"displayOrder":498},"01a1c61c-bf39-7ee2-a24d-ff82d10704cb","Les finals amb perquè","les-finals-amb-perque",98,{"id":500,"title":501,"slug":502,"language":9,"level":362,"displayOrder":503},"01a1c61c-bf17-7970-bbd4-f73fefee74a3","Les concessives amb encara que","les-concessives-amb-encara-que",99,{"id":505,"title":506,"slug":507,"language":9,"level":362,"displayOrder":508},"01a1c61c-bfdb-7ccd-ab8f-06147b043a39","Qui i on en oracions de relatiu","qui-i-on-en-oracions-de-relatiu",100,{"id":510,"title":511,"slug":512,"language":9,"level":362,"displayOrder":513},"01a1c61c-bff0-73a1-83b8-1019eae36282","Relatives especificatives i explicatives","relatives-especificatives-i-explicatives",101,{"id":515,"title":516,"slug":517,"language":9,"level":362,"displayOrder":518},"01a1c61c-bfbc-71c6-a4b8-4246ec4e3d8c","Preguntes indirectes amb si i mots interrogatius","preguntes-indirectes-amb-si-i-mots-interrogatius",102,{"id":520,"title":521,"slug":522,"language":9,"level":362,"displayOrder":523},"01a1c61c-bd43-7861-b0ed-882609b9faa6","Connectors per ordenar una explicació","connectors-per-ordenar-una-explicacio",103,{"id":525,"title":526,"slug":527,"language":9,"level":362,"displayOrder":528},"01a1c61c-be87-73bc-9772-d28ca896b1f5","L'el·lipsi del subjecte i la continuïtat del referent","l-ellipsi-del-subjecte-i-la-continuitat-del-referent",104,{"id":530,"title":531,"slug":532,"language":9,"level":533,"displayOrder":534},"01a1c61c-bed7-77b1-9039-dcdee3f2fc11","La ela geminada i els límits morfològics","la-ela-geminada-i-els-limits-morfologics","B2",105,{"id":536,"title":537,"slug":538,"language":9,"level":533,"displayOrder":539},"01a1c61c-be81-7863-b012-996d328cfe26","L'article en noms propis i topònims","l-article-en-noms-propis-i-toponims",106,{"id":541,"title":542,"slug":543,"language":9,"level":533,"displayOrder":544},"01a1c61c-bfcc-76a8-9c8f-bc48181085fc","Qualsevol, sengles i ambdós","qualsevol-sengles-i-ambdos",107,{"id":546,"title":547,"slug":548,"language":9,"level":533,"displayOrder":549},"01a1c61c-bd94-73d7-bd0b-ba9803314ade","El passat simple i la variació territorial","el-passat-simple-i-la-variacio-territorial",108,{"id":551,"title":552,"slug":553,"language":9,"level":533,"displayOrder":554},"01a1c61c-bd9d-7d96-af90-f4060924efdc","El perfet de subjuntiu","el-perfet-de-subjuntiu",109,{"id":556,"title":557,"slug":558,"language":9,"level":533,"displayOrder":559},"01a1c61c-bdab-7907-a962-cffc81bb10fd","El plusquamperfet de subjuntiu","el-plusquamperfet-de-subjuntiu",110,{"id":561,"title":562,"slug":563,"language":9,"level":533,"displayOrder":564},"01a1c61c-be48-7c5f-8cd4-06a39a7fbbe0","Futur i condicional en conjectures i informacions no confirmades","futur-i-condicional-en-conjectures-i-informacions-no-confirmades",111,{"id":566,"title":567,"slug":568,"language":9,"level":533,"displayOrder":569},"01a1c61c-bd30-7a0a-8b34-e632419153f9","Condicions irreals de passat","condicions-irreals-de-passat",112,{"id":571,"title":572,"slug":573,"language":9,"level":533,"displayOrder":574},"01a1c61c-be5d-79e9-850e-cbfb3029d487","Indicatiu i subjuntiu en completives","indicatiu-i-subjuntiu-en-completives",113,{"id":576,"title":577,"slug":578,"language":9,"level":533,"displayOrder":579},"01a1c61c-be63-70ed-bda8-520a75c488d5","Indicatiu i subjuntiu en relatives","indicatiu-i-subjuntiu-en-relatives",114,{"id":581,"title":582,"slug":583,"language":9,"level":533,"displayOrder":584},"01a1c61c-bd26-7e68-a0ce-49e4a1fd9047","Concessives amb per més que i malgrat que","concessives-amb-per-mes-que-i-malgrat-que",115,{"id":586,"title":587,"slug":588,"language":9,"level":533,"displayOrder":589},"01a1c61c-bea2-75d4-bbee-d3c88c9d2422","L'infinitiu compost i l'anterioritat","l-infinitiu-compost-i-l-anterioritat",116,{"id":591,"title":592,"slug":593,"language":9,"level":533,"displayOrder":594},"01a1c61c-bd80-7e53-84cc-a67b5d4ffd01","El gerundi: simultaneïtat i usos inadequats de posterioritat","el-gerundi-simultaneitat-i-usos-inadequats-de-posterioritat",117,{"id":596,"title":597,"slug":598,"language":9,"level":533,"displayOrder":599},"01a1c61c-bf28-7f91-a138-65b9ebb5ccd5","Les construccions de participi absolut","les-construccions-de-participi-absolut",118,{"id":601,"title":602,"slug":603,"language":9,"level":533,"displayOrder":604},"01a1c61c-bd13-761d-8b1a-57890f3977a2","Combinacions de pronoms amb en i hi","combinacions-de-pronoms-amb-en-i-hi",119,{"id":606,"title":607,"slug":608,"language":9,"level":533,"displayOrder":609},"01a1c61c-bd5b-72fe-bd0d-92cf792b6ec9","El complement indirecte plural en combinacions pronominals","el-complement-indirecte-plural-en-combinacions-pronominals",120,{"id":611,"title":612,"slug":613,"language":9,"level":533,"displayOrder":614},"01a1c61c-beb4-751c-887b-33d89ab54ffe","La concordança del participi amb pronoms acusatius","la-concordanca-del-participi-amb-pronoms-acusatius",121,{"id":616,"title":617,"slug":618,"language":9,"level":533,"displayOrder":619},"01a1c61c-bd05-74fd-a908-cc5809205321","Canvi i caiguda de preposicions davant d'infinitiu i que","canvi-i-caiguda-de-preposicions-davant-d-infinitiu-i-que",122,{"id":621,"title":622,"slug":623,"language":9,"level":533,"displayOrder":624},"01a1c61c-be8c-7a34-9ad2-dddf1b746050","L'expressió de la durada amb fa, des de i durant","l-expressio-de-la-durada-amb-fa-des-de-i-durant",123,{"id":626,"title":627,"slug":628,"language":9,"level":533,"displayOrder":629},"01a1c61c-bf23-762f-ac08-2383e1bb1b3a","Les consecutives amb tan i tant","les-consecutives-amb-tan-i-tant",124,{"id":631,"title":632,"slug":633,"language":9,"level":533,"displayOrder":634},"01a1c61c-bf0c-7481-ac8b-2f3b0e685057","Les comparatives hipotètiques amb com si","les-comparatives-hipotetiques-amb-com-si",125,{"id":636,"title":637,"slug":638,"language":9,"level":533,"displayOrder":639},"01a1c61c-bf2e-7a02-b0a8-cc346638a950","Les construccions passives amb ser","les-construccions-passives-amb-ser",126,{"id":641,"title":642,"slug":643,"language":9,"level":533,"displayOrder":644},"01a1c61c-bee8-7bd7-8eb9-32ef90e6756b","La passiva pronominal i les impersonals amb es","la-passiva-pronominal-i-les-impersonals-amb-es",127,{"id":646,"title":647,"slug":648,"language":9,"level":533,"displayOrder":649},"01a1c61c-be26-7296-b092-5c8802bb749d","Els relatius preposicionals què, qui i el qual","els-relatius-preposicionals-que-qui-i-el-qual",128,{"id":651,"title":652,"slug":653,"language":9,"level":533,"displayOrder":654},"01a1c61c-bf46-715a-b490-eb12de585016","Les relatives possessives","les-relatives-possessives",129,{"id":656,"title":657,"slug":658,"language":9,"level":533,"displayOrder":659},"01a1c61c-bee2-7d80-9295-3de01670c610","La negació amb pas","la-negacio-amb-pas",130,{"id":661,"title":662,"slug":663,"language":9,"level":533,"displayOrder":664},"01a1c61c-bed1-7e35-a0fc-5e2cb1a3daa8","La dislocació i la represa pronominal","la-dislocacio-i-la-represa-pronominal",131,{"id":666,"title":667,"slug":668,"language":9,"level":533,"displayOrder":669},"01a1c61c-bd6e-7517-9a60-59e20c079008","El focus amb és que i el que","el-focus-amb-es-que-i-el-que",132,{"id":671,"title":672,"slug":673,"language":9,"level":533,"displayOrder":674},"01a1c61c-bd3e-7b91-a183-6ea2fd60e2de","Connectors de contrast i reformulació","connectors-de-contrast-i-reformulacio",133,{"id":676,"title":677,"slug":678,"language":9,"level":533,"displayOrder":679},"01a1c61c-c01c-77bb-9231-f55aef8f1b24","Tractaments de tu, vós i vostè","tractaments-de-tu-vos-i-voste",134,{"id":681,"title":682,"slug":683,"language":9,"level":684,"displayOrder":685},"01a1c61c-befa-73b1-9961-f835adf4ae11","La puntuació de les estructures parentètiques","la-puntuacio-de-les-estructures-parentetiques","C1",135,{"id":687,"title":688,"slug":689,"language":9,"level":684,"displayOrder":690},"01a1c61c-bf06-76d6-a072-cbceff777dab","La substantivació i els límits de l'article neutre","la-substantivacio-i-els-limits-de-l-article-neutre",136,{"id":692,"title":693,"slug":694,"language":9,"level":684,"displayOrder":695},"01a1c61c-bced-7711-8688-5625123fe7bc","Adjectius relacionals i qualificatius","adjectius-relacionals-i-qualificatius",137,{"id":697,"title":698,"slug":699,"language":9,"level":684,"displayOrder":700},"01a1c61c-be77-7463-be60-f0f48fd278f3","L'abast dels quantificadors i la negació","l-abast-dels-quantificadors-i-la-negacio",138,{"id":702,"title":703,"slug":704,"language":9,"level":684,"displayOrder":705},"01a1c61c-bcf6-7a3d-9924-975bcd944199","Alternança modal i matís de compromís","alternanca-modal-i-matis-de-compromis",139,{"id":707,"title":708,"slug":709,"language":9,"level":684,"displayOrder":710},"01a1c61c-bec5-769a-b243-666b96eb4e20","La correlació temporal en subordinades complexes","la-correlacio-temporal-en-subordinades-complexes",140,{"id":712,"title":713,"slug":714,"language":9,"level":684,"displayOrder":715},"01a1c61c-be68-72c4-897a-8a607330e3eb","Infinitius amb subjecte explícit","infinitius-amb-subjecte-explicit",141,{"id":717,"title":718,"slug":719,"language":9,"level":684,"displayOrder":720},"01a1c61c-bf78-7009-9bbc-2143fbd47df4","Nominalització i densitat informativa","nominalitzacio-i-densitat-informativa",142,{"id":722,"title":723,"slug":724,"language":9,"level":684,"displayOrder":725},"01a1c61c-bfc6-7f99-831f-6dcec79dbd54","Pronoms febles en perífrasis verbals complexes","pronoms-febles-en-perifrasis-verbals-complexes",143,{"id":727,"title":728,"slug":729,"language":9,"level":684,"displayOrder":730},"01a1c61c-bff9-7f6d-8fa0-74c0b6111242","Represa pronominal i duplicació no justificada","represa-pronominal-i-duplicacio-no-justificada",144,{"id":732,"title":733,"slug":734,"language":9,"level":684,"displayOrder":735},"01a1c61c-bf40-71a7-ac80-fa2e3c678e00","Les locucions prepositives en registres formals","les-locucions-prepositives-en-registres-formals",145,{"id":737,"title":738,"slug":739,"language":9,"level":684,"displayOrder":740},"01a1c61c-bd4d-78ef-836a-5afed92d398b","Construccions causals de l'enunciació","construccions-causals-de-l-enunciacio",146,{"id":742,"title":743,"slug":744,"language":9,"level":684,"displayOrder":745},"01a1c61c-bf1d-765a-a4e5-e1d83993977c","Les condicionals amb llevat que i tret que","les-condicionals-amb-llevat-que-i-tret-que",147,{"id":747,"title":748,"slug":749,"language":9,"level":684,"displayOrder":750},"01a1c61c-bfe6-70ec-b2c7-7811845466d2","Relatius amb antecedent oracional","relatius-amb-antecedent-oracional",148,{"id":752,"title":753,"slug":754,"language":9,"level":684,"displayOrder":755},"01a1c61c-bff5-7094-a987-4818b04a7dab","Relatives lliures i semilliures","relatives-lliures-i-semilliures",149,{"id":757,"title":758,"slug":759,"language":9,"level":684,"displayOrder":760},"01a1c61c-c012-784b-9925-aa9e9030d1a1","Tematització contrastiva i focus informatiu","tematitzacio-contrastiva-i-focus-informatiu",150,{"id":762,"title":763,"slug":764,"language":9,"level":684,"displayOrder":765},"01a1c61c-bfe0-7f9b-97e3-1c0652a339ed","Referència anafòrica en textos llargs","referencia-anaforica-en-textos-llargs",151,{"id":767,"title":768,"slug":769,"language":9,"level":684,"displayOrder":770},"01a1c61c-bd3a-70b1-842e-9b4b38a3b0fc","Connectors argumentatius i concessió retòrica","connectors-argumentatius-i-concessio-retorica",152,{"id":772,"title":773,"slug":774,"language":9,"level":684,"displayOrder":775},"01a1c61c-bf71-76df-8c4e-e3dd0806127c","Models estàndard orientals i occidentals","models-estandard-orientals-i-occidentals",153,{"id":777,"title":778,"slug":779,"language":9,"level":684,"displayOrder":780},"01a1c61c-c035-7342-b60e-fc24223cb68c","Variació valenciana en la flexió verbal","variacio-valenciana-en-la-flexio-verbal",154,{"id":782,"title":783,"slug":784,"language":9,"level":684,"displayOrder":785},"01a1c61c-c030-7265-9d23-fa63beba1dbc","Variació balear en articles i pronoms","variacio-balear-en-articles-i-pronoms",155,{"id":787,"title":788,"slug":789,"language":9,"level":684,"displayOrder":790},"01a1c61c-be6d-7474-826f-e3d6d3d770f4","Interferències sintàctiques del castellà","interferencies-sintactiques-del-castella",156,{"id":792,"title":793,"slug":794,"language":9,"level":795,"displayOrder":796},"01a1c61c-c008-74e3-b976-b1ccb804217e","Subjuntiu independent i valoració discursiva","subjuntiu-independent-i-valoracio-discursiva","C2",157,{"id":798,"title":799,"slug":800,"language":9,"level":795,"displayOrder":801},"01a1c61c-bd22-7043-a482-591e7347540f","Concessió amb sigui com sigui i digui el que digui","concessio-amb-sigui-com-sigui-i-digui-el-que-digui",158,{"id":803,"title":804,"slug":805,"language":9,"level":795,"displayOrder":806},"01a1c61c-bd48-7988-989a-cdd8533ee7ec","Construccions absolutes en prosa formal","construccions-absolutes-en-prosa-formal",159,{"id":808,"title":809,"slug":810,"language":9,"level":795,"displayOrder":811},"01a1c61c-bd1d-72fd-86f3-3fa7cdf02107","Combinacions pronominals: norma, territori i registre","combinacions-pronominals-norma-territori-i-registre",160,{"id":813,"title":814,"slug":815,"language":9,"level":795,"displayOrder":816},"01a1c61c-bdef-742e-b82e-888a3cd0d9ca","El·lipsi verbal i paral·lelisme sintàctic","ellipsi-verbal-i-parallelisme-sintactic",161,{"id":818,"title":819,"slug":820,"language":9,"level":795,"displayOrder":821},"01a1c61c-c00d-7359-b28e-1153031cd414","Subordinació múltiple i control de l'ambigüitat","subordinacio-multiple-i-control-de-l-ambiguitat",162,{"id":823,"title":824,"slug":825,"language":9,"level":795,"displayOrder":826},"01a1c61c-bfeb-778c-acf4-0a3a63721a4e","Relatius cultes i alternatives més transparents","relatius-cultes-i-alternatives-mes-transparents",163,{"id":828,"title":829,"slug":830,"language":9,"level":795,"displayOrder":831},"01a1c61c-bf89-7dd5-86f9-a573d1a5221f","Ordre marcat i efectes retòrics","ordre-marcat-i-efectes-retorics",164,{"id":833,"title":834,"slug":835,"language":9,"level":795,"displayOrder":836},"01a1c61c-bce3-7913-aea8-5d93c61cff34","Abast de només, fins i tot i precisament","abast-de-nomes-fins-i-tot-i-precisament",165,{"id":838,"title":839,"slug":840,"language":9,"level":795,"displayOrder":841},"01a1c61c-c026-77d4-bbd2-09cf8947d5fb","Usos literaris del passat anterior","usos-literaris-del-passat-anterior",166,{"id":843,"title":844,"slug":845,"language":9,"level":795,"displayOrder":846},"01a1c61c-bd2b-795b-89dc-a5ed5b8ef0da","Concordança semàntica i casos límit","concordanca-semantica-i-casos-limit",167,{"id":848,"title":849,"slug":850,"language":9,"level":795,"displayOrder":851},"01a1c61c-be42-7f23-baf8-65fd36cd8dfa","Estil indirecte lliure i perspectiva narrativa","estil-indirecte-lliure-i-perspectiva-narrativa",168,{"id":536,"title":537,"slug":538,"seoDescription":853,"content":854,"language":9,"level":533,"displayOrder":539,"grammarTopics":855,"createdAt":860,"updatedAt":861,"totalExercises":26,"vocabularyLists":862,"readyImages":1045},"Ús de l'article amb noms de persona i de lloc: registre, variants territorials, països, poblacions, majúscules i contraccions en català estàndard.","Amb els noms de persona i de lloc, l'article no depèn només del gènere o del nombre. També hi intervenen l'ús de cada nom, el territori i el registre. Aprendràs a triar formes adequades i a escriure correctament articles, majúscules i contraccions.\n\n## 1. Noms de persona: ús familiar i formal\n\nEn català central, l'article és habitual davant dels noms de persona en la conversa: **en Marc**, **el Marc**, **la Marta**, **l'Anna**. Les formes masculines **en** i **el** conviuen; l'elecció depèn de l'ús del parlant.\n\nEn textos formals, especialment administratius, acadèmics o informatius, sovint s'omet l'article. També és habitual ometre'l davant dels noms de personatges històrics o figures públiques quan els presentem de manera neutra.\n\n| Context | Exemple | Efecte |\n| --- | --- | --- |\n| Conversa quotidiana | Avui **la Marta** no vindrà. | Tractament familiar habitual |\n| Document administratiu | **Marta Soler** presenta la sol·licitud. | Identificació formal |\n| Exposició sobre literatura | **Mercè Rodoreda** va escriure *La plaça del Diamant*. | Presentació neutra de l'autora |\n\nNo és una oposició absoluta: un nom famós també pot dur article en una conversa familiar. L'article, per si mateix, **no expressa menyspreu**.\n\n:::note\nL'ús varia territorialment. En bona part del català valencià és habitual dir **Marc** o **Marta**, sense article, també en la conversa. En els parlars balears són habituals **en Joan**, **na Maria** i **n'Antònia**. No cal substituir aquestes formes per les centrals: són usos territorials admesos.\n:::\n\n## 2. Quan t'adreces a algú o hi afegeixes un tractament\n\nQuan crides algú o t'hi adreces directament, el nom funciona com a *vocatiu* i va **sense article**. La coma el separa de la resta de l'oració.\n\n:::example\n- Parles d'una persona: **La Marta** ja ha arribat.\n- Parles amb aquesta persona: **Marta,** ja has arribat?\n- Parles d'un professional: **El doctor Riera** arribarà a les deu.\n- T'adreces al professional: **Doctor Riera,** pot passar.\n:::\n\nQuan el nom va precedit d'un tractament com **senyor**, **senyora**, **doctor** o **doctora**, l'article acompanya aquest tractament: **la senyora Puig**, no pas *la senyora la Puig*.\n\n## 3. Els topònims no segueixen un únic patró\n\nEls *topònims* són noms de lloc. Alguns s'usen habitualment sense article i d'altres en porten. Convé aprendre el nom amb la seva forma habitual, perquè no pots deduir l'article només del tipus de lloc.\n\n| Tipus de lloc | Sense article | Amb article |\n| --- | --- | --- |\n| Poblacions | **Barcelona**, **Girona** | **el Prat de Llobregat**, **la Bisbal d'Empordà**, **l'Hospitalet de Llobregat** |\n| Països | **França**, **Portugal** | **el Japó**, **la Xina**, **els Estats Units** |\n| Territoris i comarques | **Catalunya**, **Osona** | **el Rosselló**, **la Garrotxa**, **el Bages** |\n\nEls noms de rius i de serralades solen dur article en el discurs: **l'Ebre**, **el Ter**, **els Pirineus**.\n\n:::example\n- Viu **a Girona**, però treballa **al Prat de Llobregat**.\n- Aquest estiu viatjarem **a Portugal** i **al Japó**.\n- Han visitat **Osona** i **la Garrotxa**.\n- **L'Ebre** desemboca al Mediterrani.\n:::\n\nAmb alguns noms de països, l'article pot variar segons la construcció i l'ús. Per exemple, **Argentina** i **l'Argentina** tenen usos admesos. En canvi, **Itàlia** s'usa habitualment sense article; en una expressió delimitada com **la Itàlia del Renaixement**, en porta (vegeu la secció 5). L'article femení no s'apostrofa davant la **i** àtona inicial d'**Itàlia**. No converteixis una llista d'exemples en una regla absoluta per a tots els països.\n\n## 4. Majúscules i contraccions en noms de lloc i de persona\n\nL'article dels topònims catalans s'escriu **amb minúscula dins de l'oració**: **el Masnou**, **la Garriga**, **les Borges Blanques**. El nom propi conserva la majúscula.\n\nAmb les preposicions **a**, **de** i **per**, els articles **el** i **els** formen les contraccions habituals. Si l'article s'apostrofa, no hi ha contracció.\n\n| Combinació | Forma dins de l'oració |\n| --- | --- |\n| a + el Masnou | Anem **al Masnou**. |\n| de + els Estats Units | Torna **dels Estats Units**. |\n| per + el Prat de Llobregat | Passem **pel Prat de Llobregat**. |\n| de + l'Hospitalet de Llobregat | És **de l'Hospitalet de Llobregat**. |\n| a + la Bisbal d'Empordà | Viu **a la Bisbal d'Empordà**. |\n\nAmb els noms de persona, **el** també forma contraccions, però **en** no: escrivim **a en**, **per en** i **d'en**, amb la preposició **de** apostrofada davant d'**en**. Amb **la** i **l'**, la preposició queda separada de l'article.\n\n| Preposició | Amb en Marc | Amb el Marc | Amb la Marta o l'Anna |\n| --- | --- | --- | --- |\n| de | **d'en Marc** | **del Marc** | **de la Marta**, **de l'Anna** |\n| a | **a en Marc** | **al Marc** | **a la Marta**, **a l'Anna** |\n| per | **per en Marc** | **pel Marc** | **per la Marta**, **per l'Anna** |\n\nA començament d'oració, l'article pren majúscula per la seva posició: **El Masnou** és una població del Maresme.\n\n:::warning\nDins de l'oració, escriu **Viu al Masnou**, no *Viu a El Masnou*.\n\nEn canvi, si conservem un topònim estranger amb un article no adaptat, en respectem la grafia: **Viu a Los Angeles**. No tractem **Los** com si fos l'article català **els**.\n:::\n\n## 5. L'article pot delimitar una versió del lloc\n\nUn topònim que normalment va sense article pot portar-ne quan ens referim a una època, un aspecte o una imatge concreta del lloc. És freqüent que un adjectiu o un complement precisi aquesta interpretació.\n\n:::example\n- **Barcelona** rep molts visitants. → Parlem de la ciutat en general.\n- Estudiem **la Barcelona medieval**. → Parlem de la ciutat en una època concreta.\n- El llibre descriu **la Catalunya del segle XIX**. → Delimitem un període històric.\n- El projecte imagina **una Barcelona més verda**. → Presentem una possible transformació de la ciutat.\n:::\n\nL'article d'aquests exemples **no canvia la forma habitual del topònim**. Fora d'aquest context, continuem dient **Visc a Barcelona** i **Viatjo per Catalunya**.\n\n## 6. Com triar la forma adequada\n\nAbans d'escriure un nom propi, comprova aquests punts:\n\n1. **És una persona?** Tingues en compte el registre i la varietat: **la Marta** en una conversa central; **Marta Soler** en una identificació formal.\n2. **T'hi adreces directamentament?** Omet l'article: **Marta, vine!**\n3. **És un lloc?** Comprova'n l'ús habitual: **Girona**, però **el Masnou**.\n4. **L'article és català?** Escriu-lo amb minúscula dins de l'oració i aplica les contraccions: **del Masnou**, **de l'Hospitalet**.\n5. **Parles d'una època o d'una versió del lloc?** Pot aparèixer un article que no hi és habitualment: **la Barcelona medieval**.\n\n:::tip\nQuan aprenguis un topònim, associa'l a una frase: **Visc a Girona**, **visc al Masnou**, **visc a la Garriga**. Així recordaràs alhora l'article i la combinació amb la preposició.\n:::",[856],{"id":857,"name":537,"level":533,"language":9,"isCompleted":858,"completionPercentage":859,"totalExercises":26,"completedExercises":859},"01a1c61c-bc46-7731-98bb-4f0ca0291f09",false,0,"2026-11-10T15:38:54+00:00","2026-11-10T17:56:29+00:00",[863],{"id":864,"title":537,"vocabularyListWords":865,"isPublished":877},"01a1c61d-1ba0-7502-85d5-e1a60e74e657",[866,892,906,925,935,949,963,977,991,1009,1027],{"id":867,"vocabularyWord":868,"displayOrder":11},"01a1c61d-1ba0-7566-85d5-e1a60f3b88ef",{"id":869,"word":870,"frequency":56,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":871,"audio":858},"01a1c61c-fab6-7ec0-8d40-fa0ada4f6e52","en",[872,878,882,887],{"id":873,"partOfSpeech":874,"definition":875,"exampleSentences":876,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-cc8c-7938-bc7b-2279d6c08ea9","PREPOSITION","Preposició que indica el lloc o el moment on passa una cosa: dins d'un espai, sobre una superfície o dins d'un període de temps.","Visc en una ciutat petita.\nEl llibre és en la taula.\nEn el mes de juliol fa molta calor.",true,{"id":879,"partOfSpeech":874,"definition":880,"exampleSentences":881,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-cc8c-7984-bc7b-2279d6c21fe1","Preposició que indica el mitjà, la manera, l'estat o la llengua que s'utilitza en una acció.","Anem a Girona en tren.\nParlo en català amb els meus amics.\nLa mare està en bona forma.",{"id":883,"partOfSpeech":884,"definition":885,"exampleSentences":886,"isPrimary":858,"meaningOrder":21},"01a1c695-cc8c-79c8-bc7b-2279d7652992","PRONOUN","Pronom feble que substitueix un complement introduït per «de» o una quantitat de coses o persones ja esmentades.","Vols pa? Sí, en vull un tros.\nTinc dos germans i tu, quants en tens?\nParlem de la feina? Ara no en vull parlar.",{"id":888,"partOfSpeech":889,"definition":890,"exampleSentences":891,"isPrimary":858,"meaningOrder":26},"01a1c695-cc8c-7a0c-bc7b-2279d7e2513c","ARTICLE","Article personal masculí que es posa davant del nom propi d'un home, en la parla col·loquial.","En Joan viu al costat de casa meva.\nAvui he vist en Pere al mercat.\nEn Marc és el meu millor amic.",{"id":893,"vocabularyWord":894,"displayOrder":16},"01a1c61d-1ba0-75a2-85d5-e1a60fd449db",{"id":895,"word":896,"frequency":56,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":897,"audio":858},"01a1c61c-faaf-7ce3-88b5-e66564578323","el",[898,902],{"id":899,"partOfSpeech":889,"definition":900,"exampleSentences":901,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-cc8c-7220-bc7b-2279d225afcc","Article definit masculí singular. Es posa davant un nom masculí singular que ja es coneix o que ja s'ha esmentat.","El gat dorm al sofà.\nEl cotxe del meu pare és vermell.\nM'agrada el cafè amb llet.",{"id":903,"partOfSpeech":884,"definition":904,"exampleSentences":905,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-cc8c-726c-bc7b-2279d2ed2754","Pronom feble de tercera persona masculí singular que fa de complement directe. Substitueix un nom masculí o una persona de qui ja s'ha parlat.","Aquest llibre, el llegeixo cada nit abans d'anar a dormir.\nEn Pere és el meu veí i el conec des de fa anys.\nSi veus l'Joan, el saludes de part meva?",{"id":907,"vocabularyWord":908,"displayOrder":21},"01a1c61d-1ba0-75ca-85d5-e1a6107a44fc",{"id":909,"word":910,"frequency":56,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":911,"audio":858},"01a1c61c-fb2c-78d9-a9be-a20feb0c02d4","la",[912,916,920],{"id":913,"partOfSpeech":889,"definition":914,"exampleSentences":915,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-ce66-7c89-ac80-8515f5bf919b","Article definit femení singular que s'usa davant d'un nom conegut o ja esmentat. Davant de vocal o h muda es converteix en l'.","La casa de la meva àvia és molt gran.\nAquesta tarda aniré a la platja.\nLa professora ens explica la lliçó.",{"id":917,"partOfSpeech":884,"definition":918,"exampleSentences":919,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-ce66-7cd1-ac80-8515f69401e8","Pronom feble de tercera persona femenina singular que fa de complement directe. Substitueix una dona o una cosa femenina de què ja s'ha parlat. Equival a «ella» o «això» com a complement directe.","Aquesta pel·lícula la vaig veure ahir.\n—On és la Maria? —La veig des de la finestra.\nSi vols la llibreta, te la dono ara mateix.",{"id":921,"partOfSpeech":922,"definition":923,"exampleSentences":924,"isPrimary":858,"meaningOrder":21},"01a1c695-ce66-7d15-ac80-8515f747cddb","NOUN","Sisena nota de l'escala musical de do major, situada entre el sol i el si.","L'orquestra afina els instruments amb el la.\nAquesta cançó comença amb un la greu.\nEl piano té un la una mica desafinat.",{"id":926,"vocabularyWord":927,"displayOrder":26},"01a1c61d-1ba0-75ee-85d5-e1a6109dbc51",{"id":928,"word":929,"frequency":26,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":930,"audio":858},"01a1c61c-fb4d-7b7b-acb5-77c8ccdcb088","na",[931],{"id":932,"partOfSpeech":889,"definition":933,"exampleSentences":934,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-ce68-7e59-a7d9-aac9c159db25","Article personal femení que es posa davant d'un nom propi de dona, sobretot en balear i en el català parlat de certes zones. Equival a «la» davant d'un nom de persona. El masculí és «en».","Na Maria viu a Palma.\nAvui he vist na Joana al mercat.\nNa Aina i en Pere són germans.",{"id":936,"vocabularyWord":937,"displayOrder":31},"01a1c61d-1ba0-760e-85d5-e1a611635b67",{"id":938,"word":939,"frequency":51,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":940,"audio":858},"01a1c61c-fbdb-707f-8c86-af998849611e","senyor",[941,945],{"id":942,"partOfSpeech":922,"definition":943,"exampleSentences":944,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-d045-7bce-bb63-132453db43f3","Home adult, especialment quan es parla d'ell amb respecte o quan no se'n sap el nom.","Aquest senyor espera l'autobús des de fa deu minuts.\nUn senyor molt amable m'ha ajudat a trobar el carrer.\nHi ha un senyor a la porta que pregunta per tu.",{"id":946,"partOfSpeech":922,"definition":947,"exampleSentences":948,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-d045-7c1a-bb63-1324547af4ff","Tractament de cortesia que s'usa davant del nom o del cognom d'un home, o per adreçar-se a ell.","El senyor Puig treballa en una farmàcia.\nBon dia, senyor, en què el puc ajudar?\nSenyores i senyors, benvinguts al concert.",{"id":950,"vocabularyWord":951,"displayOrder":36},"01a1c61d-1ba0-762e-85d5-e1a611b8480f",{"id":952,"word":953,"frequency":51,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":954,"audio":858},"01a1c61c-fc8d-78af-9521-bd926ab53bf4","senyora",[955,959],{"id":956,"partOfSpeech":922,"definition":957,"exampleSentences":958,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c61c-fcdc-72f3-9299-6b19d082c2c3","Dona adulta, especialment quan es parla d'ella amb respecte o es tracta amb cortesia.","La senyora del tercer pis és molt simpàtica.\nAquesta senyora espera l'autobús des de fa deu minuts.\nBon dia, senyora! Com està vostè?",{"id":960,"partOfSpeech":922,"definition":961,"exampleSentences":962,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-d219-7353-b188-ab0e916e1687","Dona casada o que ha estat casada; esposa (s'usa com a títol de tractament davant el cognom o en lloc de «dona»).","La senyora Garcia és la mestra del meu fill.\nEm vull presentar al senyor Pons i a la seva senyora.\nHi havia molts senyors i senyores a la festa.",{"id":964,"vocabularyWord":965,"displayOrder":41},"01a1c61d-1ba0-764a-85d5-e1a61240d2ed",{"id":966,"word":967,"frequency":41,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":968,"audio":858},"01a1c61c-faa8-741f-878e-943cba841d19","doctor",[969,973],{"id":970,"partOfSpeech":922,"definition":971,"exampleSentences":972,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-cc8b-7839-8601-82931e4f4e90","Persona que té els estudis de medicina i cura els malalts.","El doctor em diu que he de descansar.\nLa meva mare és doctora a l'hospital.\nDemà vaig al doctor perquè tinc febre.",{"id":974,"partOfSpeech":922,"definition":975,"exampleSentences":976,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-cc8b-7885-8601-82931ea3b570","Persona que ha obtingut el títol més alt de la universitat després de fer una tesi.","El meu professor és doctor en física.\nElla és doctora en literatura catalana.\nEls doctors de la universitat fan classes i investigació.",{"id":978,"vocabularyWord":979,"displayOrder":46},"01a1c61d-1ba0-766a-85d5-e1a612cd5ec8",{"id":980,"word":981,"frequency":41,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":982,"audio":858},"01a1c61c-fc26-752b-929f-2eb758f37419","doctora",[983,987],{"id":984,"partOfSpeech":922,"definition":985,"exampleSentences":986,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c61c-fc2b-7bc7-a3e8-6414b17c7506","Dona que exerceix la medicina i cura les persones malaltes.","La doctora em diu que he de beure més aigua.\nDemà tinc hora amb la doctora a les deu.\nLa meva mare és doctora en un hospital de Barcelona.",{"id":988,"partOfSpeech":922,"definition":989,"exampleSentences":990,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-d04c-71a1-84ac-76102817c439","Dona que ha obtingut el grau acadèmic més alt d'una universitat, el doctorat.","La doctora Puig ha presentat la tesi a la universitat.\nElla és doctora en Filologia Catalana.\nLes doctores de la facultat fan una conferència avui.",{"id":992,"vocabularyWord":993,"displayOrder":51},"01a1c61d-1ba0-7696-85d5-e1a61329c0bc",{"id":994,"word":995,"frequency":56,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":996,"audio":858},"01a1c61c-fa59-7c0c-83c8-b6562958be63","al",[997,1001,1005],{"id":998,"partOfSpeech":874,"definition":999,"exampleSentences":1000,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-cc85-7215-933a-d066ac0666c0","Contracció de la preposició «a» i l'article «el». S'usa per indicar el lloc on algú va o la direcció d'un moviment.","Aquest matí vaig al mercat.\nEls nens van al parc després de l'escola.\nDemà viatgem al Canadà.",{"id":1002,"partOfSpeech":874,"definition":1003,"exampleSentences":1004,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-cc85-725d-933a-d066acc052bd","Contracció de «a» i «el» que indica el lloc o el moment en què passa alguna cosa.","El meu germà viu al tercer pis.\nSempre esmorzo al matí.\nEns trobem al bar de la plaça.",{"id":1006,"partOfSpeech":874,"definition":1007,"exampleSentences":1008,"isPrimary":858,"meaningOrder":21},"01a1c695-cc85-729d-933a-d066acefc64d","Contracció de «a» i «el» que introdueix la persona que rep l'acció, és a dir, el complement indirecte.","Dono el llibre al nen.\nVaig explicar la notícia al meu pare.\nEscric una carta al professor.",{"id":1010,"vocabularyWord":1011,"displayOrder":56},"01a1c61d-1ba0-76b2-85d5-e1a613cbcd9a",{"id":1012,"word":1013,"frequency":56,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":1014,"audio":858},"01a1c61c-fa95-73a2-a993-8664907bf669","del",[1015,1019,1023],{"id":1016,"partOfSpeech":874,"definition":1017,"exampleSentences":1018,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-cc89-7f27-bab1-3c1a3d042a7c","Contracció de la preposició «de» i l'article masculí singular «el». S'usa per indicar pertinença o relació entre dues coses o persones.","Aquest és el cotxe del meu pare.\nEl gat del veí dorm al balcó.\nLa porta del menjador està oberta.",{"id":1020,"partOfSpeech":874,"definition":1021,"exampleSentences":1022,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-cc89-7f6f-bab1-3c1a3dc01526","Contracció de «de» i «el» que indica l'origen o el lloc de procedència d'algú o d'alguna cosa.","Torno del mercat amb la fruita.\nAquest formatge és del Pirineu.\nEl tren del matí arriba a les vuit.",{"id":1024,"partOfSpeech":874,"definition":1025,"exampleSentences":1026,"isPrimary":858,"meaningOrder":21},"01a1c695-cc8a-7013-8868-76720a5d8f74","Contracció de «de» i «el» que introdueix el tema del qual es parla o en què es pensa.","Avui parlem del temps que farà demà.\nNo m'agrada parlar del treball a casa.\nEns recordem sempre del dia que ens vam conèixer.",{"id":1028,"vocabularyWord":1029,"displayOrder":61},"01a1c61d-1ba0-76ce-85d5-e1a6142ac114",{"id":1030,"word":1031,"frequency":56,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":1032,"audio":858},"01a1c61c-fb68-7c22-b2e6-e70e3abc9839","pel",[1033,1037,1041],{"id":1034,"partOfSpeech":874,"definition":1035,"exampleSentences":1036,"isPrimary":877,"meaningOrder":11},"01a1c695-ce6b-7285-8d3e-df9ddfe6242b","Contracció de la preposició «per» i l'article «el». S'usa per indicar el lloc pel qual es passa o es transita.","Cada matí passejo pel parc.\nEl gat ha entrat pel balcó.\nAnem pel camí més curt.",{"id":1038,"partOfSpeech":874,"definition":1039,"exampleSentences":1040,"isPrimary":858,"meaningOrder":16},"01a1c695-ce6b-72c9-8d3e-df9de0bbf682","Contracció de «per» i «el». S'usa per indicar la causa, el motiu o la persona a favor de la qual es fa alguna cosa.","Ho faig pel meu germà.\nEstic content pel resultat de l'examen.\nAquest regal és pel professor.",{"id":1042,"partOfSpeech":874,"definition":1043,"exampleSentences":1044,"isPrimary":858,"meaningOrder":21},"01a1c695-ce6b-7309-8d3e-df9de1359942","Contracció de «per» i «el». S'usa per indicar un moment o una època aproximada del temps.","Pel setembre comencen les classes.\nPel Nadal visitem la família.\nPel juny fa molta calor.",[],null,[1048,1057,1063,1070],{"@id":1049,"@type":1050,"id":1051,"grammarPage":1052,"title":1053,"instructions":1054,"displayOrder":859,"type":1055,"questionCount":66,"blankCount":81,"isCompleted":858,"ogImageUrl":1056},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-de97-70b3-8842-3485e68ca9dc","GrammarExercise","01a1c61c-de97-70b3-8842-3485e68ca9dc","\u002Fapi\u002Fgrammar_pages\u002F01a1c61c-be81-7863-b012-996d328cfe26","Articles personals segons el context","Completa les frases segons el registre, la varietat o la forma de l'article que s'indica. Respecta els vocatius i les contraccions.","word_select","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_0882b220-0131-47f3-b22f-fc5d8aad727e_hero.webp?v=1794325143",{"@id":1058,"@type":1050,"id":1059,"grammarPage":1052,"title":1060,"instructions":1061,"displayOrder":11,"type":1055,"questionCount":81,"blankCount":111,"isCompleted":858,"ogImageUrl":1062},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-deb2-712c-b580-38aee33d99a6","01a1c61c-deb2-712c-b580-38aee33d99a6","Noms de lloc en rutes i descripcions","Completa els buits amb la forma adequada. Quan s'indiqui una combinació o una interpretació concreta, conserva-la.","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_240cb122-590f-410b-8368-fbf97573d0bd_hero.webp?v=1794325143",{"@id":1064,"@type":1050,"id":1065,"grammarPage":1052,"title":1066,"instructions":1067,"displayOrder":16,"type":1068,"questionCount":61,"blankCount":61,"isCompleted":858,"ogImageUrl":1069},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-ded4-7b64-b008-de1eb64b114f","01a1c61c-ded4-7b64-b008-de1eb64b114f","Noms personals: ordena articles i tractaments","Ordena les fitxes per formar una frase. Mantén la majúscula i la puntuació i descarta la paraula sobrera.","sentence_builder","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_aaf5231c-e306-46ca-b1da-5a7eee8a7540_hero.webp?v=1794325143",{"@id":1071,"@type":1050,"id":1072,"grammarPage":1052,"title":1073,"instructions":1067,"displayOrder":21,"type":1068,"questionCount":66,"blankCount":66,"isCompleted":858,"ogImageUrl":1074},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-dee7-72bd-85a8-d8b60dfefaaa","01a1c61c-dee7-72bd-85a8-d8b60dfefaaa","Topònims: ordena llocs i descripcions","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_28c6b9aa-e4bd-4f91-b3a4-ab8ceb22a766_hero.webp?v=1794325143",{"id":1051,"grammarPage":1052,"title":1053,"instructions":1054,"seoTitle":1076,"seoDescription":1077,"displayOrder":859,"type":1055,"questions":1078,"ogImageUrl":1056},"Articles personals: registres i contraccions","Practica els articles amb noms de persona en frases amb buits sobre converses, documents i encàrrecs, segons el registre i les variants territorials.",[1079],{"id":1080,"sentenceTemplate":1081,"displayOrder":859,"explanation":1082,"exampleSentence":1083,"blanks":1084},"01a1c61c-de97-738f-8842-3485e9557d6a","En una conversa en català central, les dues formes masculines habituals són __1__.","En català central conviuen en i el davant dels noms masculins. Na és una forma femenina habitual en els parlars balears, no una segona forma masculina central.","El Pol ha telefonat; un altre parlant pot dir en Pol.",[1085],{"id":1086,"blankNumber":11,"options":1087},"01a1c61c-de97-72ef-8842-3485e8674396",[1088,1091,1094],{"id":1089,"optionText":1090,"isCorrect":858,"displayOrder":859},"01a1c61c-de97-7207-8842-3485e6d9cdc5","en i na",{"id":1092,"optionText":1093,"isCorrect":877,"displayOrder":11},"01a1c61c-de97-7263-8842-3485e7d68d9a","en i el",{"id":1095,"optionText":1096,"isCorrect":858,"displayOrder":16},"01a1c61c-de97-72ab-8842-3485e855531c","el i na",{"html":1098,"toc":1099},"\u003Cp>Amb els noms de persona i de lloc, l&#39;article no depèn només del gènere o del nombre. També hi intervenen l&#39;ús de cada nom, el territori i el registre. Aprendràs a triar formes adequades i a escriure correctament articles, majúscules i contraccions.\u003C\u002Fp>\n\u003Ch2 id=\"noms-de-persona-s-familiar-i-formal\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">1.\u003C\u002Fspan>Noms de persona: ús familiar i formal\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>En català central, l&#39;article és habitual davant dels noms de persona en la conversa: \u003Cstrong>en Marc\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>el Marc\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>la Marta\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>l&#39;Anna\u003C\u002Fstrong>. Les formes masculines \u003Cstrong>en\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>el\u003C\u002Fstrong> conviuen; l&#39;elecció depèn de l&#39;ús del parlant.\u003C\u002Fp>\n\u003Cp>En textos formals, especialment administratius, acadèmics o informatius, sovint s&#39;omet l&#39;article. També és habitual ometre&#39;l davant dels noms de personatges històrics o figures públiques quan els presentem de manera neutra.\u003C\u002Fp>\n\u003Ctable>\n\u003Cthead>\n\u003Ctr>\n\u003Cth>Context\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Exemple\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Efecte\u003C\u002Fth>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Fthead>\n\u003Ctbody>\u003Ctr>\n\u003Ctd>Conversa quotidiana\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>Avui \u003Cstrong>la Marta\u003C\u002Fstrong> no vindrà.\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>Tractament familiar habitual\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>Document administratiu\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>Marta Soler\u003C\u002Fstrong> presenta la sol·licitud.\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>Identificació formal\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>Exposició sobre literatura\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>Mercè Rodoreda\u003C\u002Fstrong> va escriure \u003Cem>La plaça del Diamant\u003C\u002Fem>.\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>Presentació neutra de l&#39;autora\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Ftbody>\u003C\u002Ftable>\n\u003Cp>No és una oposició absoluta: un nom famós també pot dur article en una conversa familiar. L&#39;article, per si mateix, \u003Cstrong>no expressa menyspreu\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--note\">\u003Cp>L&#39;ús varia territorialment. En bona part del català valencià és habitual dir \u003Cstrong>Marc\u003C\u002Fstrong> o \u003Cstrong>Marta\u003C\u002Fstrong>, sense article, també en la conversa. En els parlars balears són habituals \u003Cstrong>en Joan\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>na Maria\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>n&#39;Antònia\u003C\u002Fstrong>. No cal substituir aquestes formes per les centrals: són usos territorials admesos.\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Ch2 id=\"quan-tadreces-a-alg-o-hi-afegeixes-un-tractament\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">2.\u003C\u002Fspan>Quan t&#39;adreces a algú o hi afegeixes un tractament\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>Quan crides algú o t&#39;hi adreces directament, el nom funciona com a \u003Cem>vocatiu\u003C\u002Fem> i va \u003Cstrong>sense article\u003C\u002Fstrong>. La coma el separa de la resta de l&#39;oració.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--example\">\u003Cul>\n\u003Cli>Parles d&#39;una persona: \u003Cstrong>La Marta\u003C\u002Fstrong> ja ha arribat.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>Parles amb aquesta persona: \u003Cstrong>Marta,\u003C\u002Fstrong> ja has arribat?\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>Parles d&#39;un professional: \u003Cstrong>El doctor Riera\u003C\u002Fstrong> arribarà a les deu.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>T&#39;adreces al professional: \u003Cstrong>Doctor Riera,\u003C\u002Fstrong> pot passar.\u003C\u002Fli>\n\u003C\u002Ful>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Cp>Quan el nom va precedit d&#39;un tractament com \u003Cstrong>senyor\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>senyora\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>doctor\u003C\u002Fstrong> o \u003Cstrong>doctora\u003C\u002Fstrong>, l&#39;article acompanya aquest tractament: \u003Cstrong>la senyora Puig\u003C\u002Fstrong>, no pas \u003Cem>la senyora la Puig\u003C\u002Fem>.\u003C\u002Fp>\n\u003Ch2 id=\"els-topnims-no-segueixen-un-nic-patr\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">3.\u003C\u002Fspan>Els topònims no segueixen un únic patró\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>Els \u003Cem>topònims\u003C\u002Fem> són noms de lloc. Alguns s&#39;usen habitualment sense article i d&#39;altres en porten. Convé aprendre el nom amb la seva forma habitual, perquè no pots deduir l&#39;article només del tipus de lloc.\u003C\u002Fp>\n\u003Ctable>\n\u003Cthead>\n\u003Ctr>\n\u003Cth>Tipus de lloc\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Sense article\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Amb article\u003C\u002Fth>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Fthead>\n\u003Ctbody>\u003Ctr>\n\u003Ctd>Poblacions\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>Barcelona\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>Girona\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>el Prat de Llobregat\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>la Bisbal d&#39;Empordà\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>l&#39;Hospitalet de Llobregat\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>Països\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>França\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>Portugal\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>el Japó\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>la Xina\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>els Estats Units\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>Territoris i comarques\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>Catalunya\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>Osona\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>el Rosselló\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>la Garrotxa\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>el Bages\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Ftbody>\u003C\u002Ftable>\n\u003Cp>Els noms de rius i de serralades solen dur article en el discurs: \u003Cstrong>l&#39;Ebre\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>el Ter\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>els Pirineus\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--example\">\u003Cul>\n\u003Cli>Viu \u003Cstrong>a Girona\u003C\u002Fstrong>, però treballa \u003Cstrong>al Prat de Llobregat\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>Aquest estiu viatjarem \u003Cstrong>a Portugal\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>al Japó\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>Han visitat \u003Cstrong>Osona\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>la Garrotxa\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>L&#39;Ebre\u003C\u002Fstrong> desemboca al Mediterrani.\u003C\u002Fli>\n\u003C\u002Ful>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Cp>Amb alguns noms de països, l&#39;article pot variar segons la construcció i l&#39;ús. Per exemple, \u003Cstrong>Argentina\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>l&#39;Argentina\u003C\u002Fstrong> tenen usos admesos. En canvi, \u003Cstrong>Itàlia\u003C\u002Fstrong> s&#39;usa habitualment sense article; en una expressió delimitada com \u003Cstrong>la Itàlia del Renaixement\u003C\u002Fstrong>, en porta (vegeu la secció 5). L&#39;article femení no s&#39;apostrofa davant la \u003Cstrong>i\u003C\u002Fstrong> àtona inicial d&#39;\u003Cstrong>Itàlia\u003C\u002Fstrong>. No converteixis una llista d&#39;exemples en una regla absoluta per a tots els països.\u003C\u002Fp>\n\u003Ch2 id=\"majscules-i-contraccions-en-noms-de-lloc-i-de-persona\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">4.\u003C\u002Fspan>Majúscules i contraccions en noms de lloc i de persona\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>L&#39;article dels topònims catalans s&#39;escriu \u003Cstrong>amb minúscula dins de l&#39;oració\u003C\u002Fstrong>: \u003Cstrong>el Masnou\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>la Garriga\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>les Borges Blanques\u003C\u002Fstrong>. El nom propi conserva la majúscula.\u003C\u002Fp>\n\u003Cp>Amb les preposicions \u003Cstrong>a\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>de\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>per\u003C\u002Fstrong>, els articles \u003Cstrong>el\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>els\u003C\u002Fstrong> formen les contraccions habituals. Si l&#39;article s&#39;apostrofa, no hi ha contracció.\u003C\u002Fp>\n\u003Ctable>\n\u003Cthead>\n\u003Ctr>\n\u003Cth>Combinació\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Forma dins de l&#39;oració\u003C\u002Fth>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Fthead>\n\u003Ctbody>\u003Ctr>\n\u003Ctd>a + el Masnou\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>Anem \u003Cstrong>al Masnou\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>de + els Estats Units\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>Torna \u003Cstrong>dels Estats Units\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>per + el Prat de Llobregat\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>Passem \u003Cstrong>pel Prat de Llobregat\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>de + l&#39;Hospitalet de Llobregat\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>És \u003Cstrong>de l&#39;Hospitalet de Llobregat\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>a + la Bisbal d&#39;Empordà\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>Viu \u003Cstrong>a la Bisbal d&#39;Empordà\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Ftbody>\u003C\u002Ftable>\n\u003Cp>Amb els noms de persona, \u003Cstrong>el\u003C\u002Fstrong> també forma contraccions, però \u003Cstrong>en\u003C\u002Fstrong> no: escrivim \u003Cstrong>a en\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>per en\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>d&#39;en\u003C\u002Fstrong>, amb la preposició \u003Cstrong>de\u003C\u002Fstrong> apostrofada davant d&#39;\u003Cstrong>en\u003C\u002Fstrong>. Amb \u003Cstrong>la\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>l&#39;\u003C\u002Fstrong>, la preposició queda separada de l&#39;article.\u003C\u002Fp>\n\u003Ctable>\n\u003Cthead>\n\u003Ctr>\n\u003Cth>Preposició\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Amb en Marc\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Amb el Marc\u003C\u002Fth>\n\u003Cth>Amb la Marta o l&#39;Anna\u003C\u002Fth>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Fthead>\n\u003Ctbody>\u003Ctr>\n\u003Ctd>de\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>d&#39;en Marc\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>del Marc\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>de la Marta\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>de l&#39;Anna\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>a\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>a en Marc\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>al Marc\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>a la Marta\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>a l&#39;Anna\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003Ctr>\n\u003Ctd>per\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>per en Marc\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>pel Marc\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003Ctd>\u003Cstrong>per la Marta\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>per l&#39;Anna\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Ftd>\n\u003C\u002Ftr>\n\u003C\u002Ftbody>\u003C\u002Ftable>\n\u003Cp>A començament d&#39;oració, l&#39;article pren majúscula per la seva posició: \u003Cstrong>El Masnou\u003C\u002Fstrong> és una població del Maresme.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--warning\">\u003Cp>Dins de l&#39;oració, escriu \u003Cstrong>Viu al Masnou\u003C\u002Fstrong>, no \u003Cem>Viu a El Masnou\u003C\u002Fem>.\u003C\u002Fp>\n\u003Cp>En canvi, si conservem un topònim estranger amb un article no adaptat, en respectem la grafia: \u003Cstrong>Viu a Los Angeles\u003C\u002Fstrong>. No tractem \u003Cstrong>Los\u003C\u002Fstrong> com si fos l&#39;article català \u003Cstrong>els\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Ch2 id=\"larticle-pot-delimitar-una-versi-del-lloc\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">5.\u003C\u002Fspan>L&#39;article pot delimitar una versió del lloc\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>Un topònim que normalment va sense article pot portar-ne quan ens referim a una època, un aspecte o una imatge concreta del lloc. És freqüent que un adjectiu o un complement precisi aquesta interpretació.\u003C\u002Fp>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--example\">\u003Cul>\n\u003Cli>\u003Cstrong>Barcelona\u003C\u002Fstrong> rep molts visitants. → Parlem de la ciutat en general.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>Estudiem \u003Cstrong>la Barcelona medieval\u003C\u002Fstrong>. → Parlem de la ciutat en una època concreta.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>El llibre descriu \u003Cstrong>la Catalunya del segle XIX\u003C\u002Fstrong>. → Delimitem un període històric.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>El projecte imagina \u003Cstrong>una Barcelona més verda\u003C\u002Fstrong>. → Presentem una possible transformació de la ciutat.\u003C\u002Fli>\n\u003C\u002Ful>\n\u003C\u002Fdiv>\n\u003Cp>L&#39;article d&#39;aquests exemples \u003Cstrong>no canvia la forma habitual del topònim\u003C\u002Fstrong>. Fora d&#39;aquest context, continuem dient \u003Cstrong>Visc a Barcelona\u003C\u002Fstrong> i \u003Cstrong>Viatjo per Catalunya\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fp>\n\u003Ch2 id=\"com-triar-la-forma-adequada\">\u003Cspan class=\"section-number\" aria-hidden=\"true\">6.\u003C\u002Fspan>Com triar la forma adequada\u003C\u002Fh2>\n\u003Cp>Abans d&#39;escriure un nom propi, comprova aquests punts:\u003C\u002Fp>\n\u003Col>\n\u003Cli>\u003Cstrong>És una persona?\u003C\u002Fstrong> Tingues en compte el registre i la varietat: \u003Cstrong>la Marta\u003C\u002Fstrong> en una conversa central; \u003Cstrong>Marta Soler\u003C\u002Fstrong> en una identificació formal.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>T&#39;hi adreces directamentament?\u003C\u002Fstrong> Omet l&#39;article: \u003Cstrong>Marta, vine!\u003C\u002Fstrong>\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>És un lloc?\u003C\u002Fstrong> Comprova&#39;n l&#39;ús habitual: \u003Cstrong>Girona\u003C\u002Fstrong>, però \u003Cstrong>el Masnou\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>L&#39;article és català?\u003C\u002Fstrong> Escriu-lo amb minúscula dins de l&#39;oració i aplica les contraccions: \u003Cstrong>del Masnou\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>de l&#39;Hospitalet\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fli>\n\u003Cli>\u003Cstrong>Parles d&#39;una època o d&#39;una versió del lloc?\u003C\u002Fstrong> Pot aparèixer un article que no hi és habitualment: \u003Cstrong>la Barcelona medieval\u003C\u002Fstrong>.\u003C\u002Fli>\n\u003C\u002Fol>\n\u003Cdiv class=\"grammar-callout grammar-callout--tip\">\u003Cp>Quan aprenguis un topònim, associa&#39;l a una frase: \u003Cstrong>Visc a Girona\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>visc al Masnou\u003C\u002Fstrong>, \u003Cstrong>visc a la Garriga\u003C\u002Fstrong>. Així recordaràs alhora l&#39;article i la combinació amb la preposició.\u003C\u002Fp>\n\u003C\u002Fdiv>\n",[1100,1104,1108,1112,1116,1120],{"id":1101,"text":1102,"depth":16,"number":1103},"noms-de-persona-s-familiar-i-formal","Noms de persona: ús familiar i formal","1",{"id":1105,"text":1106,"depth":16,"number":1107},"quan-tadreces-a-alg-o-hi-afegeixes-un-tractament","Quan t'adreces a algú o hi afegeixes un tractament","2",{"id":1109,"text":1110,"depth":16,"number":1111},"els-topnims-no-segueixen-un-nic-patr","Els topònims no segueixen un únic patró","3",{"id":1113,"text":1114,"depth":16,"number":1115},"majscules-i-contraccions-en-noms-de-lloc-i-de-persona","Majúscules i contraccions en noms de lloc i de persona","4",{"id":1117,"text":1118,"depth":16,"number":1119},"larticle-pot-delimitar-una-versi-del-lloc","L'article pot delimitar una versió del lloc","5",{"id":1121,"text":1122,"depth":16,"number":1123},"com-triar-la-forma-adequada","Com triar la forma adequada","6"]