[{"data":1,"prerenderedAt":-1},["ShallowReactive",2],{"grammar-page-ca-models-estandard-orientals-i-occidentals":3,"grammar-exercises-by-page-01a1c61c-bf71-76df-8c4e-e3dd0806127c":176,"exercise-list-path-ca-none":194},{"id":4,"title":5,"slug":6,"seoDescription":7,"content":8,"language":9,"level":10,"displayOrder":11,"grammarTopics":12,"createdAt":18,"updatedAt":19,"totalExercises":17,"vocabularyLists":20,"readyImages":175},"01a1c61c-bf71-76df-8c4e-e3dd0806127c","Models estàndard orientals i occidentals","models-estandard-orientals-i-occidentals","Distingeix els models estàndard orientals i occidentals del català i tria formes coherents de pronunciació, morfologia i lèxic segons el context formal.","Els models estàndard orientals i occidentals comparteixen una mateixa normativa, però no exigeixen una única pronunciació ni totes les mateixes formes. Aprendràs a reconèixer variants territorials admeses i a triar un model coherent segons el destinatari, el mitjà i la situació comunicativa.\n\n## 1. Una llengua estàndard amb variació interna\n\nL’**estàndard** és la varietat de referència per a la comunicació pública, l’ensenyament i els usos formals. En català, aquesta referència admet variació territorial: una forma no deixa de ser formal perquè sigui diferent de la que utilitzes habitualment.\n\nCal distingir tres conceptes:\n\n- **Dialecte:** varietat territorial de la llengua, amb trets de pronunciació, gramàtica i lèxic.\n- **Model estàndard territorial:** selecció de formes normatives habituals en un territori.\n- **Registre:** manera d’expressar-se adequada a una situació, més formal o més informal.\n\nUn parlant pot fer una conferència formal amb pronunciació valenciana, central o balear. L’origen territorial de la pronunciació no determina el grau de formalitat.\n\n:::note\n**Oriental** i **occidental** designen dos grans blocs dialectals, no dos estàndards tancats i uniformes. El català central i el balear pertanyen al bloc oriental; el nord-occidental i el valencià, a l’occidental. Dins de cada bloc també hi ha diferències.\n:::\n\n## 2. Pronunciació: diferències que l’escriptura no mostra\n\nUna diferència destacada entre els blocs és el tractament de les **vocals àtones**, és a dir, les vocals de les síl·labes sense accent prosòdic. La grafia comuna no obliga a pronunciar-les de la mateixa manera.\n\n| Aspecte | Català central | Models occidentals |\n| --- | --- | --- |\n| **a** i **e** àtones | Generalment conflueixen en la vocal neutra [ə] | Generalment mantenen la distinció entre [a] i [e] |\n| **o** i **u** àtones | Generalment conflueixen en [u] | Generalment mantenen la distinció entre [o] i [u] |\n| Relació amb l’escriptura | La reducció vocàlica no modifica la grafia | La distinció vocàlica no modifica la grafia |\n\nAixí, la **a** final de *casa* es pronuncia habitualment amb vocal neutra en català central; en els models occidentals, [a] és una realització de referència formal, però no és universal a tot el bloc. Totes dues realitzacions són compatibles amb l’estàndard corresponent.\n\n:::note\n**Variació territorial occidental:** en diversos parlars nord-occidentals, especialment en la parla col·loquial, la **a** final de mots com *casa* o *terra* es realitza [ɛ]. En una part del valencià, l’harmonia vocàlica fa que la vocal final s’assimili a la vocal oberta tònica: *terra* pot acabar en [ɛ] i *porta*, en [ɔ]. Són trets territorials, no errors de pronunciació pel sol fet de diferir de [a]; en un ús formal, cal valorar-ne l’adequació al model i al registre.\n:::\n\n:::warning\nNo apliquis automàticament el patró central a tot el bloc oriental. Per exemple, en bona part del mallorquí es manté la distinció entre **o** i **u** àtones. A més, els patrons generals de la taula tenen excepcions i variació local.\n:::\n\n:::note\n**Consonantisme en usos formals:** el balear i una part del valencià conserven la distinció entre **v**, labiodental [v], i **b**. Així, distingeixen oralment *vi* de *bi* i *vot* de *bot*. En català central, aquestes parelles es pronuncien igual perquè **b** i **v** representen el mateix fonema \u002Fb\u002F. Tant la distinció com la confluència són compatibles amb els models estàndard corresponents; la grafia es manté en tots dos casos.\n:::\n\nEn una intervenció formal, no cal que imitis un altre accent. Cal que articulis amb claredat i utilitzis una pronunciació admesa en el teu model.\n\n## 3. Morfologia: variants dins la norma\n\nAlgunes diferències territorials també apareixen per escrit. La taula presenta correspondències representatives, no paradigmes complets ni formes exclusives de cada territori.\n\n| Element | Model central | Model nord-occidental | Model valencià | Model balear |\n| --- | --- | --- | --- | --- |\n| Primera persona del present d’indicatiu de *cantar* | **canto** | **canto** | **cante** | **cant** |\n| Primera persona del present d’indicatiu de *servir* (incoatiu) | **serveixo** | **serveixo** | **servisc** | **servesc** |\n| Primera persona del present de subjuntiu de *cantar* | **canti** | **canti** | **cante** | **canti** |\n| Demostratiu de proximitat, masculí singular | **aquest** | **aquest** | **aquest \u002F este** | **aquest** |\n| Possessiu femení singular | **meva** | **meua** | **meua** | **meva** |\n| Possessiu femení plural | **meves** | **meues** | **meues** | **meves** |\n\nAquestes diferències no separen sempre els dos blocs de la mateixa manera. Per exemple, **meua** també és habitual en parlars nord-occidentals. Per això, no pots deduir tot el model d’un parlant a partir d’una sola forma.\n\n:::note\n**El nord-occidental com a model de referència:** pot compartir **meua** i **meues** amb el valencià i, alhora, emprar **canto**, **serveixo** i **canti**, compartits amb el central. La taula mostra una selecció formal possible, no totes les variants nord-occidentals; les formes locals no coincideixen arreu del territori.\n:::\n\nEn valencià, **aquest** i **este** són formes normatives: **aquest** té una tradició destacada en la llengua escrita formal, mentre que **este** és habitual en la parla i també apareix en usos formals. En un document, segueix el criteri de demostratius del model editorial adoptat.\n\nCal identificar també el temps i el mode: en valencià, **cante** pot ser indicatiu (*Jo cante en un cor*) o subjuntiu (*Volen que jo cante*); en central, aquesta oposició es manifesta amb **canto \u002F canti**.\n\n:::example\n**Model central:** La **meva** germana diu que **canto** bé.\n\n**Model nord-occidental:** La **meua** germana diu que **canto** bé.\n\n**Model valencià:** La **meua** germana diu que **cante** bé.\n\n**Model balear:** La **meva** germana diu que **cant** bé.\n\nLes quatre frases expressen el mateix contingut amb formes estàndard dels models indicats.\n:::\n\nLa coherència consisteix a seguir un criteri recognoscible, no a eliminar totes les formes compartides amb altres territoris. En un text revisat, convé mantenir el mateix criteri per als possessius i per a la flexió verbal, llevat que hi hagi una raó per alternar-los.\n\n## 4. Lèxic: adequació sense substitucions automàtiques\n\nEl lèxic també presenta preferències territorials. Algunes alternatives permeten adaptar un text al públic sense canviar-ne el contingut bàsic.\n\n| Formes | Distribució orientativa | Context compartit |\n| --- | --- | --- |\n| **avui \u002F hui** | *Avui* és habitual en molts territoris; *hui*, en valencià | Avui \u002F Hui comença el curs. |\n| **sortir \u002F eixir** | *Sortir* és habitual en bona part del domini; *eixir* té un ús destacat en valencià | Hem de sortir \u002F eixir de l’edifici. |\n| **nen \u002F xiquet** | *Nen* és habitual en català central; *xiquet*, en valencià i en àrees nord-occidentals | El nen \u002F xiquet té sis anys. |\n\nLes indicacions de distribució expressen tendències, no fronteres absolutes. A més, les paraules d’una mateixa parella no sempre es poden intercanviar en qualsevol expressió fixada.\n\n:::tip\nSi adaptes un text a un públic territorial, comprova la paraula dins de la frase. No facis una substitució global només perquè dues formes coincideixen en un exemple.\n:::\n\n## 5. Coherència segons el mitjà i la veu\n\nEl criteri adequat depèn de què fas amb la llengua. No és el mateix redactar un document institucional que transcriure una entrevista.\n\n:::example\n**Document d’una institució valenciana:** En una mateixa veu expositiva, pots mantenir **hui**, **meua** i les formes verbals pròpies del model valencià.\n\n**Entrevista amb parlants de territoris diferents:** Una persona pot dir **avui** i una altra, **hui**. Conservar aquesta diferència no és una incoherència del text: reflecteix dues veus.\n:::\n\nEn una notícia destinada a tot el domini lingüístic, pots prioritzar el vocabulari més fàcilment compartit quan això afavoreixi la comprensió. Aquesta tria editorial no converteix les alternatives territorials en errors.\n\nTampoc no has de confondre **forma dialectal** amb **forma admesa en qualsevol ús estàndard**. Alguns trets tenen restriccions de registre o d’àmbit. Per exemple, l’article salat és un tret balear, però en la prosa formal general balear s’utilitzen habitualment **el, la, els, les**.\n\n## 6. Criteri pràctic per revisar un text\n\nAbans de corregir una forma que et sembla poc habitual, segueix aquest ordre:\n\n1. **Identifica el model:** a quin públic s’adreça el text i quina veu hi parla?\n2. **Comprova l’admissibilitat:** és una variant normativa adequada a aquest ús o un tret restringit a altres contextos?\n3. **Revisa la coherència:** el text manté un criteri estable en els elements comparables?\n4. **Respecta les veus:** conserva la variació justificada en citacions, entrevistes i diàlegs.\n5. **Valora la comprensió:** adapta el lèxic quan calgui, sense presentar les formes territorials com a inferiors.\n\nEn resum: **una norma compartida no implica una única forma territorial**. Distingeix pronunciació, morfologia i lèxic; tria segons el context i corregeix errors reals, no simples diferències respecte del teu model.","ca","C1",153,[13],{"id":14,"name":5,"level":10,"language":9,"isCompleted":15,"completionPercentage":16,"totalExercises":17,"completedExercises":16},"01a1c61c-bc5c-796c-b811-71f2a2f42942",false,0,2,"2026-11-10T15:38:55+00:00","2026-11-10T17:56:29+00:00",[21],{"id":22,"title":5,"vocabularyListWords":23,"isPublished":37},"01a1c61d-1ee4-7d98-a661-e49627ecdc30",[24,43,59,90,112,127,142,159],{"id":25,"vocabularyWord":26,"displayOrder":38},"01a1c61d-1ee4-7df8-a661-e49628682829",{"id":27,"word":28,"frequency":29,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":31,"audio":15},"01a1c61c-fa6f-700d-a95b-b7c4f13ec74a","avui",10,"A1",[32,39],{"id":33,"partOfSpeech":34,"definition":35,"exampleSentences":36,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-cc86-7e36-bae1-4a8560487815","ADVERB","En el dia en què som ara; en aquest dia.","Avui fa molt bon temps.\nAvui no vaig a la feina perquè estic malalt.\nQuè vols menjar avui?",true,1,{"id":40,"partOfSpeech":34,"definition":41,"exampleSentences":42,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-cc86-7e82-bae1-4a856089c5ea","En l'època actual; en els temps presents, en el moment en què vivim.","Avui la gent fa servir el mòbil per a tot.\nAvui es viatja molt més que fa cent anys.\nAvui dia, gairebé tothom té internet a casa.",{"id":44,"vocabularyWord":45,"displayOrder":17},"01a1c61d-1ee4-7e30-a661-e4962946b177",{"id":46,"word":47,"frequency":48,"level":49,"language":9,"partsOfSpeech":50,"audio":15},"01a1c61c-fe97-7c4a-91a6-0cdf19879a88","hui",6,"B2",[51,55],{"id":52,"partOfSpeech":34,"definition":53,"exampleSentences":54,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d6ed-790c-ada4-57dce5166c83","En el dia present, el dia en què estem; avui.","Hui no tinc temps de dinar amb tu.\nHui fa un dia molt assolellat a la ciutat.\nEls diaris d'hui parlen de les eleccions.",{"id":56,"partOfSpeech":34,"definition":57,"exampleSentences":58,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-d6ed-795c-ada4-57dce5ee9047","En l'època actual, en els nostres temps, en contraposició al passat.","Hui la gent viu molt més temps que fa un segle.\nHui en dia tothom porta un telèfon mòbil a la butxaca.\nLa ciutat d'hui no s'assembla gens a la d'abans.",{"id":60,"vocabularyWord":61,"displayOrder":79},"01a1c61d-1ee4-7e54-a661-e49629c53a5f",{"id":62,"word":63,"frequency":64,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":65,"audio":15},"01a1c61c-fbeb-73fb-a4fd-02ab99f3fe74","sortir",9,[66,71,75,80,85],{"id":67,"partOfSpeech":68,"definition":69,"exampleSentences":70,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d047-7290-9f55-a902ab195c86","VERB","Passar de dins a fora d'un lloc, o anar-se'n a un altre lloc per passejar-se o divertir-se.","Cada dia sortim de casa a les vuit del matí.\nAquesta nit sortiré amb els meus amics.\nEl gat vol sortir al jardí.",{"id":72,"partOfSpeech":68,"definition":73,"exampleSentences":74,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-d047-72dc-9f55-a902abb55e93","Aparèixer, mostrar-se o néixer en algun lloc.","El sol surt per l'est.\nA la primavera surten moltes flors al camp.\nLa teva germana surt a la foto.",{"id":76,"partOfSpeech":68,"definition":77,"exampleSentences":78,"isPrimary":15,"meaningOrder":79},"01a1c695-d047-7320-9f55-a902ac3a22a1","Resultar o acabar d'una manera determinada.","L'examen m'ha sortit molt bé.\nEl pastís t'ha sortit boníssim.\nAquest exercici em surt malament.",3,{"id":81,"partOfSpeech":68,"definition":82,"exampleSentences":83,"isPrimary":15,"meaningOrder":84},"01a1c695-d047-737c-9f55-a902acf7f997","Tenir una relació de parella amb algú.","La Marta surt amb en Pau des de fa un any.\nSortim junts des de l'estiu passat.",4,{"id":86,"partOfSpeech":68,"definition":87,"exampleSentences":88,"isPrimary":15,"meaningOrder":89},"01a1c695-d047-73d4-9f55-a902ad854845","En la forma sortir-se'n: aconseguir fer una cosa difícil o superar una situació complicada.","Amb tanta feina, no me'n surto.\nElla sempre se'n surt de tot.\nSi estudies cada dia, te'n sortiràs.",5,{"id":91,"vocabularyWord":92,"displayOrder":84},"01a1c61d-1ee4-7e74-a661-e4962a411e91",{"id":93,"word":94,"frequency":17,"level":10,"language":9,"partsOfSpeech":95,"audio":15},"01a1c61c-feaf-78dd-b9b6-4d8762440a71","eixir",[96,100,104,108],{"id":97,"partOfSpeech":68,"definition":98,"exampleSentences":99,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d6ef-76bc-8af0-638b97143164","Anar des de dins cap a fora d'un lloc, o abandonar un lloc o un espai tancat.","Cada vesprada isc a passejar pel barri amb el gos.\nEls alumnes ixen de l'escola a les cinc de la vesprada.\nQuan eixiu de casa, no oblideu tancar la porta amb clau.",{"id":101,"partOfSpeech":68,"definition":102,"exampleSentences":103,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-d6ef-7704-8af0-638b98142983","Aparéixer, mostrar-se o fer-se visible; també, ser publicat o posar-se a la venda.","El sol ix per l'est i es pon per l'oest.\nLa nova novel·la de l'autora eixirà a la primavera.\nLi ha eixit un gra al front just abans de la festa.",{"id":105,"partOfSpeech":68,"definition":106,"exampleSentences":107,"isPrimary":15,"meaningOrder":79},"01a1c695-d6ef-7748-8af0-638b98a0b27d","Resultar o acabar sent d'una manera determinada una cosa que s'ha fet o que ha succeït.","El pastís ha eixit boníssim, tot i que era la primera vegada que el feia.\nTot ha eixit tal com havíem planejat.\nAquesta fotografia no ha eixit gaire bé.",{"id":109,"partOfSpeech":68,"definition":110,"exampleSentences":111,"isPrimary":15,"meaningOrder":84},"01a1c695-d6ef-778c-8af0-638b98e45841","Eixir-se'n: aconseguir resoldre una situació difícil o complicada, o acabar-la amb un resultat satisfactori.","Malgrat les dificultats, se'n va eixir amb molta dignitat.\nSe n'ha eixit prou bé de l'examen sense haver estudiat gaire.\nNo sé com t'ho fas per eixir-te'n sempre de situacions tan embolicades.",{"id":113,"vocabularyWord":114,"displayOrder":89},"01a1c61d-1ee4-7ea0-a661-e4962af27599",{"id":115,"word":116,"frequency":64,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":117,"audio":15},"01a1c61c-fb52-76ed-8221-6837ba820b83","nen",[118,123],{"id":119,"partOfSpeech":120,"definition":121,"exampleSentences":122,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-ce69-73dc-92cf-838b6051d9aa","NOUN","Persona de sexe masculí que encara és petita, des del naixement fins a l'adolescència.","El nen juga al parc amb la pilota.\nAquest nen té cinc anys i ja sap llegir.\nEls nens van a l'escola cada matí.",{"id":124,"partOfSpeech":120,"definition":125,"exampleSentences":126,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-ce69-7428-92cf-838b61184f1e","Criatura petita, sigui nen o nena, especialment quan es parla del fill o de la filla d'algú; també s'usa en plural per referir-se als fills d'una família.","Tinc dos nens: un de tres anys i un de set.\nAquesta tarda he de recollir els nens a l'escola.\nEls nens de la veïna fan massa soroll.",{"id":128,"vocabularyWord":129,"displayOrder":48},"01a1c61d-1ee4-7ec0-a661-e4962b3ee188",{"id":130,"word":131,"frequency":48,"level":132,"language":9,"partsOfSpeech":133,"audio":15},"01a1c61c-fe87-7a92-9ff1-5b5ba54e7252","xiquet","B1",[134,138],{"id":135,"partOfSpeech":120,"definition":136,"exampleSentences":137,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d6ec-706e-914b-42f25ce49226","Infant de sexe masculí que encara no és adolescent; nen.","El xiquet juga amb la pilota al pati de l'escola.\nAquell xiquet de la cantonada sempre em saluda quan passo.\nEls xiquets del poble van anar d'excursió amb el mestre.",{"id":139,"partOfSpeech":120,"definition":140,"exampleSentences":141,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-d6ec-70c2-914b-42f25d8d6c13","En el català de València i altres zones, ús col·loquial per a referir-se a un noi o jove, o per a dirigir-se a algú de manera afectuosa.","Xiquet, quina calor que fa hui!\nEl meu germà ja és un xiquet molt alt per a l'edat que té.\nAquells xiquets de la colla es troben cada divendres a la plaça.",{"id":143,"vocabularyWord":144,"displayOrder":158},"01a1c61d-1ee4-7ee0-a661-e4962babe170",{"id":145,"word":146,"frequency":29,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":147,"audio":15},"01a1c61c-fa66-7053-aad9-1254108a71f0","aquest",[148,153],{"id":149,"partOfSpeech":150,"definition":151,"exampleSentences":152,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-cc86-72a6-bae1-4a8555721890","DETERMINER","Demostratiu que assenyala una persona o cosa pròxima a qui parla, en l'espai o en el temps. Concorda en gènere i nombre amb el nom (aquest, aquesta, aquests, aquestes).","Aquest llibre és molt interessant.\nAquest matí he anat a treballar en bicicleta.\nAquests nens juguen al parc cada tarda.",{"id":154,"partOfSpeech":155,"definition":156,"exampleSentences":157,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-cc86-72f2-bae1-4a85565e71b2","PRONOUN","Pronom demostratiu que designa una persona o cosa pròxima a qui parla, sense repetir el nom. Concorda en gènere i nombre amb allò que substitueix.","Quin cotxe t'agrada més? Aquest.\nAquesta és la meva germana Maria.\nNo vull aquells pantalons, vull aquests.",7,{"id":160,"vocabularyWord":161,"displayOrder":174},"01a1c61d-1ee4-7efc-a661-e4962c6ef007",{"id":162,"word":163,"frequency":89,"level":164,"language":9,"partsOfSpeech":165,"audio":15},"01a1c61c-fccb-702f-bdd0-30a42fd17ee0","este","A2",[166,170],{"id":167,"partOfSpeech":150,"definition":168,"exampleSentences":169,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d21d-7e37-b94b-596a2d673f51","Forma valenciana del demostratiu masculí singular «aquest»: serveix per assenyalar una persona o cosa pròxima en l'espai, en el temps o en el discurs.","Este llibre és molt interessant.\nNo m'agrada este color per a l'habitació.\nEste matí he anat al mercat amb la meua àvia.",{"id":171,"partOfSpeech":155,"definition":172,"exampleSentences":173,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-d21d-7e7f-b94b-596a2dabe11c","Forma valenciana del pronom demostratiu masculí singular «aquest»: substitueix un nom masculí que designa una persona o cosa pròxima.","Este és el meu germà gran.\nQuin pa vols? Este, el de la dreta.\nDe tots els mòbils, este és el que m'agrada més.",8,[],[177,188],{"@id":178,"@type":179,"id":180,"grammarPage":181,"title":182,"instructions":183,"displayOrder":16,"type":184,"questionCount":185,"blankCount":186,"isCompleted":15,"ogImageUrl":187},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-ec57-7cde-a143-8a36147971fb","GrammarExercise","01a1c61c-ec57-7cde-a143-8a36147971fb","\u002Fapi\u002Fgrammar_pages\u002F01a1c61c-bf71-76df-8c4e-e3dd0806127c","Formes i criteris dels models territorials","Tria la forma o la interpretació que correspon al criteri indicat. Les seleccions territorials no són paradigmes exclusius.","word_select",12,14,"\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_d3d6d1ec-ef0b-4e15-b9bf-240282b92177_hero.webp?v=1794325146",{"@id":189,"@type":179,"id":190,"grammarPage":181,"title":191,"instructions":192,"displayOrder":38,"type":184,"questionCount":185,"blankCount":185,"isCompleted":15,"ogImageUrl":193},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-ec6f-7b24-b43b-cafb9cec0663","01a1c61c-ec6f-7b24-b43b-cafb9cec0663","Variació, pronunciació i decisions de revisió","Completa les observacions sobre la variació estàndard i la revisió de textos. Les preguntes de pronunciació es basen en descripcions escrites.","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_7168589a-9a3c-44e4-9354-f20f3ace21d5_hero.webp?v=1794325146",null]