[{"data":1,"prerenderedAt":-1},["ShallowReactive",2],{"grammar-page-ca-variacio-valenciana-en-la-flexio-verbal":3,"grammar-exercises-by-page-01a1c61c-c035-7342-b60e-fc24223cb68c":287,"exercise-list-path-ca-none":318},{"id":4,"title":5,"slug":6,"seoDescription":7,"content":8,"language":9,"level":10,"displayOrder":11,"grammarTopics":12,"createdAt":18,"updatedAt":19,"totalExercises":17,"vocabularyLists":20,"readyImages":286},"01a1c61c-c035-7342-b60e-fc24223cb68c","Variació valenciana en la flexió verbal","variacio-valenciana-en-la-flexio-verbal","Reconeix les formes verbals valencianes: present en -e, verbs incoatius, subjuntiu en -ara i passat simple, amb criteris de coherència en textos formals.","En un text valencià, **parle**, **servisc** i **tinguera** no són desviacions del model central, sinó formes pròpies d’un altre model territorial de la llengua. Aprendràs a reconèixer les principals variants de flexió verbal valenciana i a mantenir un model coherent en textos formals, sense confondre variació territorial i registre.\n\n## 1. Variació territorial i llengua formal\n\nEl valencià disposa de formes verbals plenament adequades a l’estàndard. No cal substituir **cante** per **canto** ni **tinguera** per **tingués** per donar formalitat a un escrit.\n\nCal distingir tres aspectes:\n\n- **La forma normativa:** una variant pot ser estàndard encara que no sigui habitual en la teva varietat.\n- **La distribució territorial:** no tots els parlants valencians fan servir exactament les mateixes formes.\n- **La coherència del text:** en una mateixa veu, convé seguir un model de flexió estable.\n\n:::note\nLes comparacions amb el català central serveixen per identificar correspondències, no per establir una jerarquia. Les taules presenten formes representatives, no totes les variants admeses.\n:::\n\n## 2. El present d’indicatiu: cante, perd i dorm\n\nEn la primera conjugació, la primera persona del singular presenta habitualment la terminació **-e** en el model valencià: **cante**, **parle**, **estudie**. En molts verbs de la segona i la tercera conjugació no hi ha cap vocal final equivalent a la **-o** del central: **perd**, **dorm**.\n\n| Verb | Model valencià: jo | Model central: jo |\n| --- | --- | --- |\n| cantar | **cante** | **canto** |\n| parlar | **parle** | **parlo** |\n| perdre | **perd** | **perdo** |\n| dormir | **dorm** | **dormo** |\n\nLa correspondència no permet transformar qualsevol verb mecànicament: els verbs irregulars tenen formes pròpies. Per exemple, **faig** i **vaig** coincideixen en tots dos models.\n\nEl present d’indicatiu de *cantar* és:\n\n| Persona | Forma valenciana |\n| --- | --- |\n| jo | **cante** |\n| tu | **cantes** |\n| ell, ella | **canta** |\n| nosaltres | **cantem** |\n| vosaltres | **canteu** |\n| ells, elles | **canten** |\n\n:::example\n**Una mateixa veu valenciana:**\n\nCada matí **parle** amb l’equip. Si hi ha massa soroll, **perd** el fil de la conversa. Quan acabe tard, **dorm** poc.\n:::\n\nEn aquest exemple, **acabe** és la primera persona del present d’indicatiu: **Quan acabe tard, dorm poc** expressa un fet habitual. En canvi, a **Quan acabe, t’avisaré**, la subordinada temporal es refereix a un fet futur encara no realitzat i **acabe** és present de subjuntiu. La forma coincideix, però el context determina el mode.\n\n## 3. El present de subjuntiu: cante i dorma\n\nEn la primera conjugació, el model valencià presenta **cante, cantes, cante**, enfront de **canti, cantis, canti** en central. En verbs com *perdre* i *dormir*, trobem **perda** i **dorma**, enfront de **perdi** i **dormi**.\n\n| Persona | Cantar | Perdre | Dormir |\n| --- | --- | --- | --- |\n| jo | **cante** | **perda** | **dorma** |\n| tu | **cantes** | **perdes** | **dormes** |\n| ell, ella | **cante** | **perda** | **dorma** |\n| nosaltres | **cantem** | **perdem** | **dormim** |\n| vosaltres | **canteu** | **perdeu** | **dormiu** |\n| ells, elles | **canten** | **perden** | **dormen** |\n\nDiverses formes coincideixen amb l’indicatiu. Per identificar el mode, has de mirar la construcció sencera, no només la terminació.\n\n:::example\n**Indicatiu:** Cada dia **cante** amb el cor.\n\n**Subjuntiu:** Volen que **cante** amb el cor.\n\n**Altres conjugacions:** No vull que es **perda** la informació. És millor que el xiquet **dorma** una estona.\n:::\n\nTambé hi ha correspondències irregulars freqüents: **tinga \u002F tingui**, **vinga \u002F vingui** i **puga \u002F pugui**. Aquests verbs presenten una arrel amb consonant velar: **tinc → tinga**, **vinc → vinga**, **puc → puga**. Aquesta arrel també apareix en el plural del subjuntiu: **tinguem**, **vinguem**, **puguem**.\n\n## 4. Els incoatius: servisc, servix i servisca\n\nMolts verbs de la tercera conjugació incorporen un increment en determinades persones del present: són els verbs *incoatius*. En valencià són característiques formes com **servisc**, **servixes** i **servix**.\n\n| Persona | Present d’indicatiu de servir |\n| --- | --- |\n| jo | **servisc** |\n| tu | **servixes** |\n| ell, ella | **servix** |\n| nosaltres | **servim** |\n| vosaltres | **serviu** |\n| ells, elles | **servixen** |\n\nL’increment no apareix a **servim** ni a **serviu**. En el present de subjuntiu, les formes amb increment són **servisca, servisques, servisca** i **servisquen**; **servim** i **serviu** tampoc no en porten en aquest mode.\n\n| Persona | Subjuntiu: model valencià | Subjuntiu: model central |\n| --- | --- | --- |\n| jo | **servisca** | **serveixi** |\n| tu | **servisques** | **serveixis** |\n| ell, ella | **servisca** | **serveixi** |\n| nosaltres | **servim** | **servim** |\n| vosaltres | **serviu** | **serviu** |\n| ells, elles | **servisquen** | **serveixin** |\n\nEn el present d’indicatiu, les formes centrals corresponents a **servisc, servixes, servix, servixen** són **serveixo, serveixes, serveix, serveixen**.\n\n:::example\nJo **servisc** el primer plat i tu **servixes** les begudes.\n\nCal que el cambrer **servisca** primer les begudes.\n:::\n\n:::note\nTambé són normatives les formes valencianes **serveixes, serveix, serveixen**. La sèrie amb **-ix-** de la taula no és l’única possibilitat. Aquesta variació no converteix **servisc** o **servisca** en formes informals.\n:::\n\nNo tots els verbs acabats en **-ir** són incoatius: *dormir*, per exemple, fa **dorm**, no segueix el patró de *servir*.\n\n## 5. L’imperfet de subjuntiu en -ara i -era\n\nLes formes en **-ara** i **-era** són característiques del valencià: **cantara**, **perdera**, **dormira** —en aquesta tercera conjugació, amb **-ira**—, així com les irregulars **tinguera** i **fera**. Corresponen a formes com **cantés**, **perdés**, **dormís**, **tingués** i **fes**.\n\n| Persona | Cantar: model valencià | Cantar: model central |\n| --- | --- | --- |\n| jo | **cantara** | **cantés** |\n| tu | **cantares** | **cantessis** |\n| ell, ella | **cantara** | **cantés** |\n| nosaltres | **cantàrem** | **cantéssim** |\n| vosaltres | **cantàreu** | **cantéssiu** |\n| ells, elles | **cantaren** | **cantessin** |\n\nLa diferència és de flexió, no de grau de probabilitat ni de formalitat.\n\n:::example\n**Model valencià:** Si **tinguera** més temps, estudiaria música.\n\n**Model central:** Si **tingués** més temps, estudiaria música.\n\n**Petició situada en el passat:** Em van demanar que **parlara** més a poc a poc.\n:::\n\n:::warning\nEn aquests usos, **cantara** és un imperfet de subjuntiu, no un condicional. Mantén la distinció: **Si cantara més sovint, milloraria**, amb **milloraria** a la conseqüència.\n:::\n\n## 6. El passat simple i la coherència del model\n\nEn una part del domini valencià, el passat simple té ús oral viu. No s’ha de considerar necessàriament literari. La seva extensió varia segons la zona, i el passat perifràstic també és habitual en valencià.\n\n| Persona | Passat simple | Passat perifràstic |\n| --- | --- | --- |\n| jo | **cantí** | **vaig cantar** |\n| tu | **cantares** | **vas cantar** |\n| ell, ella | **cantà** | **va cantar** |\n| nosaltres | **cantàrem** | **vam cantar** |\n| vosaltres | **cantàreu** | **vau cantar** |\n| ells, elles | **cantaren** | **van cantar** |\n\nTots dos temps poden presentar un fet acabat del passat: **Ahir cantí al concert** i **Ahir vaig cantar al concert**. No representen, per si mateixos, dos graus diferents d’anterioritat.\n\nAlgunes formes del passat simple coincideixen amb l’imperfet de subjuntiu valencià. El context en determina la lectura:\n\n:::example\n**Fet passat, indicatiu:** Ahir **cantàrem** al teatre.\n\n**Petició, subjuntiu:** Ens van demanar que **cantàrem** al teatre.\n:::\n\nPer revisar un text formal:\n\n1. **Identifica la veu i el model territorial.** No corregeixis una forma només perquè no és la teva.\n2. **Comprova el temps i el mode dins l’oració.** Una mateixa forma pot tenir més d’una anàlisi.\n3. **Mantén un criteri estable.** Evita alternances territorials arbitràries dins d’una mateixa veu, però respecta les citacions i els parlants diferents.\n\nEn síntesi: **cante**, **servisc**, **tinguera** i **cantí** són formes valencianes estàndard. La tria adequada depèn del paradigma, del context i del model del text, no d’una suposada superioritat de les formes centrals.","ca","C1",154,[13],{"id":14,"name":5,"level":10,"language":9,"isCompleted":15,"completionPercentage":16,"totalExercises":17,"completedExercises":16},"01a1c61c-bc63-714b-bf49-9dfce21b9793",false,0,4,"2026-11-10T15:38:55+00:00","2026-11-10T17:56:29+00:00",[21],{"id":22,"title":5,"vocabularyListWords":23,"isPublished":37},"01a1c61d-1f82-7544-9a9e-a8d21d23d59f",[24,44,64,88,106,125,152,179,202,224,242,263],{"id":25,"vocabularyWord":26,"displayOrder":38},"01a1c61d-1f82-75a8-9a9e-a8d21e05ebf7",{"id":27,"word":28,"frequency":29,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":31,"audio":15},"01a1c61c-fa7f-7eb1-8950-28d810aaf011","cantar",8,"A1",[32,39],{"id":33,"partOfSpeech":34,"definition":35,"exampleSentences":36,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-cc88-7408-8907-e1352e070192","VERB","Produir amb la veu sons musicals, normalment amb una melodia i amb paraules.","La meva germana canta molt bé.\nEls nens canten una cançó a l'escola.\nM'agrada cantar a la dutxa.",true,1,{"id":40,"partOfSpeech":34,"definition":41,"exampleSentences":42,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-cc88-7450-8907-e1352ed222a5","En llenguatge col·loquial, desprendre mala olor, pudir.","Després del partit, et canten els peus.\nObre la finestra, que aquí dins canta!\nAquest peix canta, no te'l mengis.",2,{"id":45,"vocabularyWord":46,"displayOrder":43},"01a1c61d-1f82-75dc-9a9e-a8d21e5fa544",{"id":47,"word":48,"frequency":49,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":50,"audio":15},"01a1c61c-fb64-79b4-a2ac-fd58a824face","parlar",10,[51,55,59],{"id":52,"partOfSpeech":34,"definition":53,"exampleSentences":54,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-ce6a-7b50-8822-d657b15b3d42","Dir paraules per comunicar-se amb altres persones.","La meva àvia parla català amb tota la família.\nEls nens parlen molt fort al pati.\nPuc parlar amb tu un moment?",{"id":56,"partOfSpeech":34,"definition":57,"exampleSentences":58,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-ce6a-7b94-8822-d657b1ccadea","Saber expressar-se en una llengua o utilitzar-la per comunicar-se.","La Maria parla tres idiomes: català, castellà i anglès.\nParles francès?\nNo parlo gaire bé l'alemany.",{"id":60,"partOfSpeech":34,"definition":61,"exampleSentences":62,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-ce6a-7bd4-8822-d657b2c0280b","Tractar un tema o fer un comentari sobre algú o alguna cosa.","El professor parla de la història de Catalunya.\nSempre parlen del temps quan es troben a l'ascensor.\nAquest llibre parla d'un viatge a l'Àfrica.",3,{"id":65,"vocabularyWord":66,"displayOrder":63},"01a1c61d-1f82-7604-9a9e-a8d21ef72752",{"id":67,"word":68,"frequency":69,"level":70,"language":9,"partsOfSpeech":71,"audio":15},"01a1c61c-fd3b-77d6-9715-7cd522691dff","perdre",9,"A2",[72,76,80,84],{"id":73,"partOfSpeech":34,"definition":74,"exampleSentences":75,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d3de-779f-b47a-209b84353972","Deixar de tenir una cosa que es tenia, sovint sense voler, perquè no se sap on és o perquè s'ha estripat o desaparegut.","He perdut les claus de casa i no les trobo enlloc.\nNo perdis el telèfon, que és nou!\nAhir la Maria va perdre el moneder al tren.",{"id":77,"partOfSpeech":34,"definition":78,"exampleSentences":79,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-d3de-77e7-b47a-209b84c355c7","No guanyar en un joc, una competició o una discussió; quedar derrotat.","El nostre equip va perdre el partit per dos gols.\nSempre perdo quan jugo a cartes amb el meu avi.\nSi no ens esforcem, perdrem la final.",{"id":81,"partOfSpeech":34,"definition":82,"exampleSentences":83,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-d3de-782b-b47a-209b853e16c7","No aprofitar una cosa, com el temps, una ocasió o una oportunitat, o no arribar a temps a un mitjà de transport.","Si no ens afanyem, perdrem el tren de les vuit.\nNo vull perdre el temps mirant la televisió.\nAquesta oportunitat no la pots perdre.",{"id":85,"partOfSpeech":34,"definition":86,"exampleSentences":87,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-d3de-786b-b47a-209b857bf232","Desorientar-se i no saber on és un o per on ha d'anar.","Em vaig perdre pels carrers del barri antic.\nEls nens es perden fàcilment al supermercat.\nSi no portes el mapa, et perdràs pel bosc.",{"id":89,"vocabularyWord":90,"displayOrder":17},"01a1c61d-1f82-7628-9a9e-a8d21f7d40f6",{"id":91,"word":92,"frequency":69,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":93,"audio":15},"01a1c61c-faab-78bd-8198-b4b9e1950d80","dormir",[94,98,102],{"id":95,"partOfSpeech":34,"definition":96,"exampleSentences":97,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-cc8b-7ca5-8601-829321b026bc","Estar en estat de repòs natural, amb els ulls tancats i la consciència suspesa, normalment a la nit.","Els nens dormen vuit hores cada nit.\nAvui vull dormir fins tard.\nEl gat dorm al sofà tot el dia.",{"id":99,"partOfSpeech":34,"definition":100,"exampleSentences":101,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-cc8b-7cf1-8601-829322551e09","Passar la nit en un lloc determinat, com a casa d'algú o en un hotel.","Aquest cap de setmana dormirem a casa de l'àvia.\nVam dormir en un hotel petit a prop del mar.\nPots dormir aquí si vols.",{"id":103,"partOfSpeech":34,"definition":104,"exampleSentences":105,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-cc8b-7d31-8601-82932301b769","Adormir-se; començar a dormir. Es fa servir amb el pronom reflexiu.","Em vaig dormir de seguida després de sopar.\nSi no et dorms aviat, demà estaràs cansat.\nS'ha dormit al cinema.",{"id":107,"vocabularyWord":108,"displayOrder":124},"01a1c61d-1f82-7648-9a9e-a8d21fecc0f9",{"id":109,"word":110,"frequency":29,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":111,"audio":15},"01a1c61c-fb0d-742e-9c75-b9a3c9bcf097","estudiar",[112,116,120],{"id":113,"partOfSpeech":34,"definition":114,"exampleSentences":115,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-ce64-79dd-a22b-842e3ea58f3f","Dedicar temps a aprendre alguna cosa llegint, escrivint o practicant, sobretot a l'escola o a la universitat.","Cada tarda estudio català a la biblioteca.\nEl meu germà estudia per a l'examen de demà.\nEstudiem junts abans de l'examen.",{"id":117,"partOfSpeech":34,"definition":118,"exampleSentences":119,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-ce64-7a25-a22b-842e3f6c5c95","Seguir una carrera o uns estudis en un centre educatiu per obtenir una titulació.","La Marta estudia medicina a Barcelona.\nVull estudiar enginyeria quan acabi el batxillerat.\nEls meus cosins estudien a la universitat.",{"id":121,"partOfSpeech":34,"definition":122,"exampleSentences":123,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-ce64-7a69-a22b-842e3f92bcaf","Observar o examinar una cosa amb atenció per conèixer-la bé o per analitzar-la.","Els científics estudien el comportament dels ocells.\nL'arquitecte estudia el pla de la casa abans de començar.\nHem d'estudiar bé aquest problema abans de decidir.",5,{"id":126,"vocabularyWord":127,"displayOrder":151},"01a1c61d-1f82-7664-9a9e-a8d22084ea9a",{"id":128,"word":129,"frequency":69,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":130,"audio":15},"01a1c61c-fa52-78eb-8030-662f94605480","acabar",[131,135,139,143,147],{"id":132,"partOfSpeech":34,"definition":133,"exampleSentences":134,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-cc84-77d1-a61c-add5d558f8c0","Arribar al final d'una cosa; posar fi a una activitat o a un procés.","Avui acabo la feina a les cinc.\nLa classe d'anglès acaba a les set del vespre.\nHas acabat els deures?",{"id":136,"partOfSpeech":34,"definition":137,"exampleSentences":138,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-cc84-781d-a61c-add5d5e5bf80","Gastar del tot una cosa fins que no en queda res.","Hem acabat la llet i hem de comprar-ne més.\nEls nens han acabat tot el pa.\nSi no t'afanyes, acabaràs els diners abans de finals de mes.",{"id":140,"partOfSpeech":34,"definition":141,"exampleSentences":142,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-cc84-7861-a61c-add5d6b21b3c","Tenir una cosa un final determinat o trobar-se al final en una situació concreta (sovint amb «en» o «per»).","La paraula «casa» acaba en vocal.\nDesprés de tant discutir, van acabar rient.\nVam acabar per anar a dormir molt tard.",{"id":144,"partOfSpeech":34,"definition":145,"exampleSentences":146,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-cc84-78a1-a61c-add5d6e2005b","Haver fet alguna cosa fa molt poc temps (en la construcció «acabar de» + infinitiu).","Acabo d'arribar a casa.\nLa Maria acaba de sortir, truca-la més tard.\nAcabem de menjar, ara no tenim gana.",{"id":148,"partOfSpeech":34,"definition":149,"exampleSentences":150,"isPrimary":15,"meaningOrder":124},"01a1c695-cc84-78dd-a61c-add5d7c713f3","Arribar al final, esgotar-se o no quedar-ne res (acabar-se).","Se m'ha acabat el sucre.\nLa pel·lícula s'acaba a dos quarts de deu.\nLes vacances s'acaben massa de pressa.",6,{"id":153,"vocabularyWord":154,"displayOrder":178},"01a1c61d-1f82-7684-9a9e-a8d2213d0f92",{"id":155,"word":156,"frequency":49,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":157,"audio":15},"01a1c61c-fb12-767f-86dc-95e52e45e817","fer",[158,162,166,170,174],{"id":159,"partOfSpeech":34,"definition":160,"exampleSentences":161,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-ce64-7f85-a22b-842e42449925","Realitzar una acció, una activitat o una tasca.","Què fas aquest vespre?\nCada dia faig els deures després de dinar.\nEls alumnes fan un exercici de matemàtiques.",{"id":163,"partOfSpeech":34,"definition":164,"exampleSentences":165,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-ce65-702c-a6fd-8dcbcacb8d74","Crear, elaborar o produir alguna cosa.","La meva mare fa un pastís per al meu aniversari.\nAquest fuster fa taules de fusta.\nFaig un cafè per a tothom?",{"id":167,"partOfSpeech":34,"definition":168,"exampleSentences":169,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-ce65-707c-a6fd-8dcbcad6177c","Es diu del temps atmosfèric o de la temperatura: indica quin temps fa (s'usa només en tercera persona).","Avui fa molta calor.\nA l'hivern fa fred a la muntanya.\nDemà farà sol a tot el país.",{"id":171,"partOfSpeech":34,"definition":172,"exampleSentences":173,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-ce65-70bc-a6fd-8dcbcbbc28ee","Provocar que algú faci alguna cosa o que passi alguna cosa; causar un efecte.","Aquesta pel·lícula em fa riure molt.\nLa professora fa llegir els alumnes en veu alta.\nEl fum em fa tossir.",{"id":175,"partOfSpeech":34,"definition":176,"exampleSentences":177,"isPrimary":15,"meaningOrder":124},"01a1c695-ce65-70fc-a6fd-8dcbcc76ab7a","Fer-se: arribar a ser alguna cosa o passar a un nou estat; també, indicar que el temps avança.","El meu germà es fa gran molt de pressa.\nEs fa tard, hem de marxar.\nQuan acabi la carrera, em faré metge.",7,{"id":180,"vocabularyWord":181,"displayOrder":29},"01a1c61d-1f82-76a4-9a9e-a8d221acab83",{"id":182,"word":183,"frequency":49,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":184,"audio":15},"01a1c61c-fa61-7ea9-8ae8-408850aa9cd1","anar",[185,189,193,198],{"id":186,"partOfSpeech":34,"definition":187,"exampleSentences":188,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-cc85-7c95-933a-d066b5fa28e0","Desplaçar-se d'un lloc a un altre, o dirigir-se cap a un lloc.","Cada dia vaig a l'escola a peu.\nDemà anirem a la platja amb els amics.\nCom vas a la feina, amb autobús o amb metro?",{"id":190,"partOfSpeech":34,"definition":191,"exampleSentences":192,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-cc85-7cdd-933a-d066b6b26927","Marxar del lloc on som (anar-se'n).","Me'n vaig a casa, que ja és tard.\nEls convidats se'n van anar a les onze de la nit.\nNo te'n vagis encara, queda't una estona.",{"id":194,"partOfSpeech":195,"definition":196,"exampleSentences":197,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-cc85-7d1d-933a-d066b7806221","AUXILIARY_VERB","Verb auxiliar que, conjugat en present i seguit d'un infinitiu, serveix per formar el passat perifràstic: «va cantar» expressa una acció acabada en el passat.","Ahir vam menjar paella al restaurant.\nL'any passat vaig viatjar a Itàlia.\nEls nens van arribar molt cansats.",{"id":199,"partOfSpeech":195,"definition":200,"exampleSentences":201,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-cc85-7d69-933a-d066b7a13865","Verb auxiliar que, seguit de la preposició «a» i un infinitiu, expressa una acció que passarà aviat o que es té la intenció de fer.","Vaig a trucar-te ara mateix.\nAquesta tarda anem a veure una pel·lícula.\nElla va a canviar de feina l'any que ve.",{"id":203,"vocabularyWord":204,"displayOrder":69},"01a1c61d-1f82-76c0-9a9e-a8d222858a5b",{"id":205,"word":206,"frequency":49,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":207,"audio":15},"01a1c61c-fbf6-74ac-b1af-0682ac26154f","tenir",[208,212,216,220],{"id":209,"partOfSpeech":34,"definition":210,"exampleSentences":211,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d048-7174-93ea-4520f07a411a","Posseir alguna cosa o disposar-ne; tenir una cosa, una persona o una qualitat com a propis o en la vida de cadascú.","Tinc dos germans i una germana.\nLa meva casa té un jardí molt gran.\nAvui no tenim classe de matemàtiques.",{"id":213,"partOfSpeech":34,"definition":214,"exampleSentences":215,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-d048-71f8-93ea-4520f0c64ee8","Expressar una sensació, un estat físic o una edat; s'usa en expressions com tenir gana, tenir set, tenir fred, tenir son o tenir anys.","Tinc molta gana, vull dinar ja.\nEl meu fill té set anys.\nEls nens tenen fred perquè no porten abric.",{"id":217,"partOfSpeech":34,"definition":218,"exampleSentences":219,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-d048-7270-93ea-4520f162a3c1","Agafar alguna cosa amb les mans o mantenir-la subjectada; sostenir.","Pots tenir aquest paquet un moment, si us plau?\nLa mare té el nadó als braços.\nTingues bé el got, que no et caigui.",{"id":221,"partOfSpeech":34,"definition":222,"exampleSentences":223,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-d048-72e4-93ea-4520f1714900","Mantenir-se dret o en una posició sense caure; aguantar-se.","Estic tan cansat que gairebé no em puc tenir dret.\nEl nen es tenia a la barana per no caure.\nL'àvia es té dreta amb l'ajuda del bastó.",{"id":225,"vocabularyWord":226,"displayOrder":49},"01a1c61d-1f82-76dc-9a9e-a8d222ac990b",{"id":227,"word":228,"frequency":69,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":229,"audio":15},"01a1c61c-fc09-77a7-9174-a60afc85cc2b","venir",[230,234,238],{"id":231,"partOfSpeech":34,"definition":232,"exampleSentences":233,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-d04a-7069-b321-d8d5c79bdb45","Procedir d'un lloc o tenir-hi l'origen.","Aquest formatge ve de Menorca.\nJo vinc d'Armènia, però visc a Barcelona.\nD'on véns?",{"id":235,"partOfSpeech":34,"definition":236,"exampleSentences":237,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d04a-701d-b321-d8d5c73c29be","Anar cap al lloc on és la persona que parla o la persona a qui parlem.","Vine a casa meva després de classe.\nEls meus amics vénen a sopar aquesta nit.\nVols venir amb mi al cinema?",{"id":239,"partOfSpeech":34,"definition":240,"exampleSentences":241,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-d04a-70b1-b321-d8d5c7c3b53c","Arribar el moment en què passa alguna cosa o aparèixer una necessitat o un estat.","L'estiu ve després de la primavera.\nEm ve son quan llegeixo al llit.\nAra et vindrà la gana, perquè no has esmorzat.",{"id":243,"vocabularyWord":244,"displayOrder":262},"01a1c61d-1f82-7708-9a9e-a8d2230b080c",{"id":245,"word":246,"frequency":49,"level":30,"language":9,"partsOfSpeech":247,"audio":15},"01a1c61c-fb78-7257-9cca-ba7aa6f85efd","poder",[248,253,257],{"id":249,"partOfSpeech":250,"definition":251,"exampleSentences":252,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-ce6c-769c-a065-3204f9082dcf","MODAL_VERB","Tenir la capacitat, la possibilitat o les condicions per fer alguna cosa.","No puc venir a la festa perquè treballo.\nPots parlar més a poc a poc, si us plau?\nEls nens ja poden anar sols a l'escola.",{"id":254,"partOfSpeech":250,"definition":255,"exampleSentences":256,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-ce6c-76e4-a065-3204f91f7d74","Tenir permís per fer alguna cosa, o demanar-lo amb cortesia.","Puc entrar?\nAquí no es pot fumar.\nPodem seure en aquesta taula?",{"id":258,"partOfSpeech":259,"definition":260,"exampleSentences":261,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-ce6c-7730-a065-3204f9454f57","NOUN","Capacitat o autoritat per fer alguna cosa o per manar sobre els altres.","El president té molt de poder.\nEl poder del vent mou aquests molins.\nEls tres poders de l'Estat són el legislatiu, l'executiu i el judicial.",11,{"id":264,"vocabularyWord":265,"displayOrder":285},"01a1c61d-1f82-7724-9a9e-a8d2230e0ec5",{"id":266,"word":267,"frequency":69,"level":70,"language":9,"partsOfSpeech":268,"audio":15},"01a1c61c-fd52-72f5-a253-59101988cb74","servir",[269,273,277,281],{"id":270,"partOfSpeech":34,"definition":271,"exampleSentences":272,"isPrimary":37,"meaningOrder":38},"01a1c695-d3e0-7ae9-b73c-64bf95b21331","Portar el menjar o la beguda a algú, sobretot en un restaurant, un bar o a casa, o posar-ho al plat o al got.","El cambrer ens serveix el cafè a la terrassa.\nLa mare serveix la sopa als nens abans de sopar.\nEn aquest restaurant serveixen paelles molt bones.",{"id":274,"partOfSpeech":34,"definition":275,"exampleSentences":276,"isPrimary":15,"meaningOrder":43},"01a1c695-d3e0-7b35-b73c-64bf9687acd6","Ser útil per a una cosa o tenir una utilitat determinada.","Aquest ganivet serveix per tallar el pa.\nAquesta caixa vella encara et pot servir per guardar els llibres.\nPer a què serveix aquest botó?",{"id":278,"partOfSpeech":34,"definition":279,"exampleSentences":280,"isPrimary":15,"meaningOrder":63},"01a1c695-d3e0-7b79-b73c-64bf96d1a957","Treballar per a una persona, una institució o un país, o atendre els seus interessos o necessitats.","Aquest metge ha servit els veïns del poble durant trenta anys.\nEl meu avi va servir a l'exèrcit quan era jove.\nUna botiga ha de servir bé els seus clients.",{"id":282,"partOfSpeech":34,"definition":283,"exampleSentences":284,"isPrimary":15,"meaningOrder":17},"01a1c695-d3e0-7bbd-b73c-64bf97049ea8","Prendre el menjar o la beguda que et posen al plat o al got, o proveir-se d'alguna cosa, amb el pronom «se».","Serveix-te més amanida, si en vols.\nEls convidats es serveixen ells mateixos al bufet.\nPodeu servir-vos aigua de la gerra.",12,[],[288,298,306,313],{"@id":289,"@type":290,"id":291,"grammarPage":292,"title":293,"instructions":294,"displayOrder":16,"type":295,"questionCount":285,"blankCount":296,"isCompleted":15,"ogImageUrl":297},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-f7b2-7851-b32d-2415286655bf","GrammarExercise","01a1c61c-f7b2-7851-b32d-2415286655bf","\u002Fapi\u002Fgrammar_pages\u002F01a1c61c-c035-7342-b60e-fc24223cb68c","Presents valencians: formes i contextos","Completa les frases segons el model valencià representatiu de la lliçó. En les preguntes d’anàlisi, fixa’t en tota la construcció.","word_select",21,"\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_a542e6d7-e94b-491f-92c7-8497cebbf892_hero.webp?v=1794325149",{"@id":299,"@type":290,"id":300,"grammarPage":292,"title":301,"instructions":302,"displayOrder":38,"type":295,"questionCount":303,"blankCount":304,"isCompleted":15,"ogImageUrl":305},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-f7d1-7be3-a0fe-756e13201ff8","01a1c61c-f7d1-7be3-a0fe-756e13201ff8","Incoatius, passats i coherència del model","Completa les formes o les anàlisis. Respecta el temps, la persona i la sèrie que s’indiquen, sense considerar incorrectes altres variants normatives.",15,30,"\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_36c41fda-4243-4545-9807-70c8dd0ad0df_hero.webp?v=1794325149",{"@id":307,"@type":290,"id":308,"grammarPage":292,"title":309,"instructions":310,"displayOrder":43,"type":311,"questionCount":49,"blankCount":49,"isCompleted":15,"ogImageUrl":312},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-f7fd-79a0-9eba-6ec252b2c2b4","01a1c61c-f7fd-79a0-9eba-6ec252b2c2b4","Presents valencians en ordre","Ordena les fitxes per construir una frase. Mantín les majúscules i la puntuació i descarta la paraula sobrera.","sentence_builder","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_20fa3efc-aa8b-4b58-81ba-92cbf9b0f10e_hero.webp?v=1794325149",{"@id":314,"@type":290,"id":315,"grammarPage":292,"title":316,"instructions":310,"displayOrder":63,"type":311,"questionCount":262,"blankCount":262,"isCompleted":15,"ogImageUrl":317},"\u002Fapi\u002Fgrammar_exercises\u002F01a1c61c-f80e-7a0d-8f50-262307563b56","01a1c61c-f80e-7a0d-8f50-262307563b56","Actuacions passades i desitjos en ordre","\u002Fuploads\u002Fimages\u002Fgpimg_3dc775fd-3d49-490a-9b69-2bcfff99f2ba_hero.webp?v=1794325149",null]