C2 · Proficient

Concordança semàntica i casos límit

Concordança semàntica en col·lectius, expressions partitives i oracions copulatives: criteris per resoldre casos límit en textos formals amb precisió.

By the flumi team About 10 min read 6 vocabulary words

La concordança no sempre es resol mirant la terminació del nucli: també hi intervenen la interpretació del subjecte, el referent i l’estructura de l’oració. En textos formals, cal distingir les alternances admeses de les discordances involuntàries, sobretot amb col·lectius, expressions partitives i construccions copulatives.

Forma gramatical i interpretació

La concordança gramatical segueix els trets de persona, gènere i nombre del constituent que la determina. La concordança semàntica, també anomenada concordança pel sentit, atén els trets del referent o la pluralitat que expressa el conjunt.

Aquesta segona possibilitat no autoritza qualsevol canvi de nombre. Cal que la construcció admeti la interpretació corresponent.

Construcció Exemple Criteri decisiu
Col·lectiu singular La gent espera a fora. El nucli singular regeix el verb.
Expressió partitiva La majoria dels assistents ha marxat / han marxat. Són possibles la concordança amb el nucli i la concordança en plural.
Tractament amb referent femení Vostè està convidada. L’atribut expressa el gènere del referent.
Copulativa identificativa El problema són les presses. El constituent plural condiciona el nombre de la còpula.

No són quatre manifestacions d’una única regla: són estructures diferents que exigeixen diagnòstics diferents.

Col·lectius i expressions partitives

Un col·lectiu com gent, equip o ramat designa una pluralitat, però té nombre gramatical singular. En una oració neutra amb aquest subjecte, el verb va en singular: L’equip s’entrena cada tarda.

Amb expressions com la majoria dels assistents, una part dels inscrits o la meitat dels alumnes, són possibles el singular i el plural. El singular pren com a punt de referència el nucli quantitatiu; el plural posa en primer pla els individus del complement.

La majoria dels assistents ha votat a favor.

La concordança es fa amb el nucli singular majoria.

La majoria dels assistents han votat a favor.

La concordança es fa en plural, d’acord amb els assistents que integren aquesta majoria.

No atribueixis una diferència de significat rígida a aquestes dues versions: sovint comuniquen el mateix fet i només varia la manera de presentar-lo. Tampoc no consideris el plural necessàriament col·loquial.

La possibilitat d’alternança no s’estén a qualsevol nom seguit de de + plural. A La llista dels candidats és definitiva, el subjecte designa una llista, no una quantitat de candidats; per això, la concordança plural de ✗ La llista dels candidats són definitives no és una alternativa.

En una oració neutra i sense cap altra estructura que ho justifiqui:

✗ La gent esperen a fora.

✓ La gent espera a fora.

El fet que gent designi moltes persones no basta per posar el verb en plural.

Persona gramatical i inclusió del parlant

Un subjecte nominal plural que designa persones pot concordar en primera persona del plural si el parlant s’inclou en el grup: Els catalans som diversos. Amb Els catalans són diversos, el parlant no explicita aquesta inclusió mitjançant el verb. El criteri és la pertinença al grup expressada en el discurs, no una propietat lèxica del nom.

Amb una expressió partitiva que conté nosaltres, també pot variar la persona: La majoria de nosaltres ha votat a favor manté la tercera persona singular del nucli; La majoria de nosaltres hem votat a favor concorda amb el grup en primera persona del plural. Aquesta alternança no autoritza una primera persona singular: el referent de nosaltres és plural.

Relatives amb «un dels que»

A És un dels que han signat, la relativa delimita el conjunt de persones entre les quals se’n selecciona una; per això, el verb de la relativa va en plural. El singular de és correspon al subjecte de l’oració principal i no determina el nombre de han signat.

El singular de És un dels que ha signat es troba quan la concordança s’orienta cap a l’individu seleccionat. En una redacció formal, el plural fa explícita l’estructura partitiva i evita el dubte. Si només vols atribuir l’acció a l’individu, pots reformular: És una persona que ha signat. No tractis, doncs, ha i han com una alternança automàtica equivalent a la de la majoria dels assistents.

El referent i la continuïtat del discurs

El gènere d’un predicatiu o d’un atribut pot reflectir el referent, encara que la forma del tractament no indiqui aquest gènere. Si t’adreces a una dona, pots dir Vostè està preparada. El verb manté la tercera persona singular exigida per vostè, mentre que l’atribut concorda en femení amb la persona designada.

Cal distingir aquest fenomen d’un canvi de subjecte dins del discurs:

La gent va sortir de la sala. Alguns encara protestaven; d’altres ja buscaven l’autobús.

Aquí no hi ha cap verb plural que concordi directament amb gent. Les oracions següents tenen subjectes plurals propis, alguns i d’altres, que recuperen les persones esmentades.

Abans de corregir un canvi de nombre, identifica el subjecte de cada verb. La continuïtat del referent no implica que totes les oracions comparteixin el mateix subjecte gramatical.

Quick check

Try one question now.

1
En aquesta descripció neutra, la gent el vestíbul mentre espera que obrin les portes.

Check your answer when you are ready. No sign-in needed.

Subjectes coordinats i unitats conceptuals

Dos noms singulars coordinats amb i, si designen entitats diferenciades, exigeixen normalment el plural: La directora i el secretari han signat l’acta.

Amb infinitius coordinats, el singular és natural quan les activitats es presenten globalment:

Llegir i escriure m’ajuda a ordenar les idees.

Les dues activitats es presenten com una pràctica conjunta.

La lectura i l’escriptura m’ajuden a ordenar les idees.

Els dos sintagmes nominals es presenten com a subjectes coordinats diferenciats.

La coordinació d’infinitius també pot admetre el plural si es destaquen activitats diferenciades. No converteixis, doncs, la presència de i en una instrucció automàtica de plural, ni la presència d’infinitius en una prohibició del plural.

La lectura unitària també és possible amb noms: La compra i venda de pisos ha augmentat presenta la compra i venda com una activitat comercial conjunta. En canvi, La compra de pisos i la venda de locals han augmentat distingeix dues activitats. L’article compartit afavoreix la primera lectura, però no imposa per si sol el singular: cal que el sentit permeti entendre el conjunt com una unitat.

Amb el subjecte coordinat posposat, es pot trobar concordança en singular amb el membre més pròxim, especialment amb noms inanimats: Li agrada el teatre i la música. El plural Li agraden el teatre i la música explicita la concordança amb tot el conjunt. La posposició no obliga al singular; amb persones diferenciades, el plural és la tria general: Han arribat la directora i el secretari.

Per revisar aquests casos, observa:

  • si els membres designen entitats o activitats diferenciades;
  • si el discurs els presenta com una unitat conceptual;
  • si la construcció triada fa transparent aquesta lectura.

Copulatives amb singular i plural

Identificatives i ordre dels constituents

En les copulatives identificatives, els dos constituents units per ser poden tenir nombres diferents. En construccions com les següents, el verb va en plural:

El problema són les presses.

La seva especialitat són les postres.

A El problema són les presses, el constituent referencial les presses funciona com a subjecte posposat, mentre que el problema és l’atribut anteposat que les caracteritza. L’ordre invers ho fa més transparent: Les presses són el problema. Per identificar el subjecte, busca què es presenta com a problema; no et guiïs només per la posició inicial.

En una pseudoclivellada com El que necessitem són vacances, la relativa el que necessitem presenta allò que cal especificar, i vacances n’aporta el valor concret. La còpula va en plural d’acord amb aquest constituent. Distingeix els dos verbs: necessitem té com a subjecte el nosaltres implícit; són pertany a la construcció copulativa.

Predicació amb un pronom neutre

A Això són excuses, el subjecte és el pronom neutre això, i excuses és l’atribut nominal plural amb què es classifica allò que s’ha dit. No s’hi identifiquen dos referents com en el cas anterior: amb un subjecte neutre com això o allò i un atribut nominal plural, la còpula pren el plural de l’atribut. Compara Això és una excusa i Això són excuses.

Compara Les postres són delicioses: aquí l’atribut és un adjectiu que expressa una propietat i concorda amb el subjecte plural. No hi ha dos sintagmes nominals de nombre diferent.

A El problema són les presses, el plural posterior al verb és el subjecte; a Això són excuses, és l’atribut. Totes dues construccions duen són, però el diagnòstic sintàctic és diferent.

Criteri de revisió per als casos límit

Quan una concordança et faci dubtar, segueix aquest ordre:

  1. Localitza el subjecte i el nucli. No deixis que un plural proper arrossegui el verb.
  2. Identifica la construcció. Un col·lectiu, una expressió partitiva i una copulativa no funcionen igual.
  3. Comprova el referent i la lectura. Distingeix una unitat conceptual d’un conjunt d’individus.
  4. Respecta les alternances admeses. No corregeixis sistemàticament la majoria dels assistents han marxat.
  5. Reformula si la lectura queda opaca. A L’equip dels assessors del projecte que treballa a Girona presentarà l’informe, no queda clar si que treballa a Girona modifica l’equip o el projecte. Si es refereix a l’equip, escriu: L’equip que treballa a Girona, format pels assessors del projecte, presentarà l’informe. Si es refereix al projecte, escriu: L’equip dels assessors presentarà l’informe del projecte que treballa a Girona. La reformulació ha de fer explícit el referent volgut, sense canviar el nombre del verb per la proximitat d’un plural.

La pauta final és aquesta: la forma gramatical és el punt de partida; el sentit només modifica la concordança en les construccions que ho admeten.

You reached the end

You reached the end

Now make it stick.

Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.

Practice exercises

Was this lesson helpful?

Vocabulary in this lesson

6 words, ready to study.

Play a word to hear it, then mark it as known — or save it to study later.

Save any of these 6 words and review them later.

Concordança semàntica i casos límit

6 words

Last updated November 10, 2026