La dièresi en paraules freqüents
Aprèn quan cal escriure dièresi en paraules freqüents com pingüí, raïm i veïna, com es pronuncien i quan una vocal porta accent en lloc de dièresi.
La dièresi són els dos punts que escrivim damunt de la i o de la u: ï, ü. T’ajuda a llegir i escriure paraules freqüents com pingüí, raïm i veïna. Té dos usos principals: indicar que una u es pronuncia o que dues vocals es diuen en síl·labes diferents.
La u que es pronuncia
En els grups gue, gui, que, qui, normalment no pronunciem la u. Quan aquesta u es pronuncia, hi escrivim dièresi: güe, güi, qüe, qüi.
| Sense dièresi: la u no sona | Amb dièresi: la u sona |
|---|---|
| guerra | aigües |
| guitarra | pingüí |
| paquet | qüestió |
| quinze | següent |
Els pingüins neden molt bé.
Hem de parlar d’aquesta qüestió.
Les aigües del llac són molt fredes.
Davant de a i o, no cal aquesta dièresi: aigua, quatre, guant, quota. En aquestes paraules, la u ja es pronuncia.
Dues vocals en síl·labes diferents
La dièresi també pot indicar que una i o una u no forma una sola síl·laba amb la vocal del costat. Pronunciem les vocals en síl·labes diferents.
| Paraula | Separació en síl·labes |
|---|---|
| raïm | ra-ïm |
| veïna | ve-ï-na |
| països | pa-ï-sos |
| Lluïsa | Llu-ï-sa |
Compara cuina, que té dues síl·labes (cui-na), amb veïna, que en té tres (ve-ï-na).
De postres, menjo raïm.
La meva veïna es diu Lluïsa.
Aquest estiu volem visitar dos països.
Accent o dièresi?
Quan una i o una u ha de portar accent segons les regles d’accentuació, hi escrivim l’accent, no la dièresi. L’accent ja permet veure que les vocals pertanyen a síl·labes diferents.
| Amb accent | Amb dièresi |
|---|---|
| país | països |
| veí | veïna, veïns, veïnes |
País i veí són paraules agudes que han de portar accent. En canvi, països, veïna, veïns i veïnes no han de portar accent segons les regles generals; hi escrivim dièresi per indicar la separació de les vocals.
Aprèn les formes juntes: país → països i veí → veïna → veïns → veïnes. Quan canvia la paraula, també pot canviar el signe escrit.
En verbs acabats en vocal + -ir, com traduir i lluir, no posem dièresi a la i de la terminació en l’infinitiu, el gerundi, el futur ni el condicional: traduir, traduint, traduiré, traduiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria. Altres formes sí que en porten: traduïa, traduïda, lluïa, lluïda.
Quick check
Try one question now.
Check your answer when you are ready. No sign-in needed.
Errors que pots evitar
La dièresi no marca necessàriament la síl·laba tònica, és a dir, la que pronunciem amb més força.
- A raïm, la ï és tònica.
- A pingüí, la ü indica que la u sona; la vocal tònica és la í final.
- A aigües, la ü no és tònica.
No eliminis la dièresi quan escrius una majúscula: Lluïsa, LLUÏSA.
Tampoc no posis dièresi automàticament sempre que vegis dues vocals juntes: cuina i aigua s’escriuen sense dièresi.
Recorda també l’excepció dels verbs: escrivim traduir i lluir, sense dièresi a l’infinitiu.
Recorda els dos usos
- En güe, güi, qüe, qüi, la dièresi indica que pronunciem la u: aigües, pingüí, qüestió, següent.
- En paraules com raïm, veïna i països, indica que les vocals van en síl·labes diferents.
- Si les regles demanen accent sobre aquella vocal, escrivim accent en lloc de dièresi: país, veí.
You reached the end
You reached the endNow make it stick.
Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.
Was this lesson helpful?
Last updated November 10, 2026