Canvi i caiguda de preposicions davant d'infinitiu i que
Aprèn quan les preposicions canvien davant d’un infinitiu i quan cauen davant de que, amb exemples de règim verbal i alternatives per al registre formal.
Quan un complement passa de ser un nom a ser un infinitiu o una oració amb que, la preposició pot canviar o desaparèixer. Aprendràs a reconèixer aquests casos i a triar construccions adequades per als registres formals.
El complement determina la construcció
Ja coneixes verbs que demanen una preposició: pensar en, recordar-se de, acostumar-se a. Ara compara com s’introdueix el complement segons la forma que té.
| Amb un nom | Amb un infinitiu | Amb una oració amb que |
|---|---|---|
| Pensa en la reserva. | Pensa a reservar taula. | Pensa que has de reservar taula. |
| Es recorda de la reunió. | Es recorda de venir a la reunió. | Es recorda que avui hi ha reunió. |
| S’acostuma a la calor. | S’acostuma a treballar amb calor. | S’acostuma que faci calor. |
En la primera fila, en canvia a a davant de l’infinitiu. En les altres dues, de i a es mantenen. Davant de la conjunció que, aquestes preposicions no apareixen en la construcció formal.
Davant d’infinitiu: manteniment o canvi
Les preposicions a i de normalment es mantenen davant d’un infinitiu:
- S’ha compromès a presentar la proposta demà.
- Hem decidit renunciar a comprar el local.
- S’ha oblidat de tancar la porta.
- La Marta s’encarrega de preparar el sopar.
Quan el verb porta en o amb davant d’un nom, en els registres formals generalment es prefereix a o de davant de l’infinitiu. La tria depèn del verb: no són alternatives intercanviables en tots els casos.
| Construcció amb nom | Construcció preferible en un text formal |
|---|---|
| Pensa en la reserva. | Pensa a reservar taula. |
| Insisteix en la revisió del text. | Insisteix a revisar el text. |
| L’amenaça amb una denúncia. | L’amenaça de denunciar-lo. |
El manteniment de en o amb davant d’infinitiu també es troba en català, especialment en usos menys formals, i l’acceptabilitat depèn de la construcció. No el tractis com un error universal. Per escriure un text formal, pren com a model les construccions de la taula.
Davant de que: caiguda de la preposició
En els registres formals, les preposicions àtones a, de, en i amb s’ometen davant de la conjunció que quan aquesta introdueix una oració que fa de complement. Aquest fenomen s’anomena caiguda de la preposició.
- Estic segur de la seva assistència. → Estic segur que vindrà.
- Confio en la teva ajuda. → Confio que m’ajudaràs.
- S’oposa a la nostra participació. → S’oposa que hi participem.
- Compto amb la teva presència. → Compto que hi seràs.
La caiguda també afecta complements d’adjectius, com segur de. No determina, però, el mode verbal: vindrà és indicatiu i participem, en aquest exemple, és subjuntiu. El mode depèn de la construcció i del significat.
En un escrit formal, evita Estic segur de que vindrà. Escriu Estic segur que vindrà.
No eliminis, en canvi, la preposició davant d’un nom: Estic segur de la resposta.
Quick check
Try one question now.
Check your answer when you are ready. No sign-in needed.
Reformular amb el fet que
De vegades, l’oració que resulta de la caiguda és poc àgil. Pots posar el fet entre la preposició i que. La preposició es manté perquè ara introdueix un grup nominal.
S’ha acostumat que el despertin d’hora.
També pots dir: S’ha acostumat al fet que el despertin d’hora.
La decisió depèn que arribin els diners.
També pots dir: La decisió depèn del fet que arribin els diners.
Les formes al i del són les contraccions habituals de a + el i de + el. Aquesta reformulació és útil, però no cal afegir el fet a totes les frases: sovint la construcció directa és més clara.
Quan no has d’aplicar la caiguda
La regla no vol dir que hagis d’eliminar qualsevol preposició situada davant d’una paraula semblant a que.
- Conjunció que: introdueix una oració completiva i no porta accent: Confio que vindràs.
- Relatiu què: remet a un antecedent i pot portar preposició: Aquest és el projecte en què confio.
- Interrogatiu què: pregunta per una cosa i també pot portar preposició: En què penses?
Tampoc no eliminis sense en la construcció sense que: Ha marxat sense que ningú se n’adonés. La caiguda explicada aquí no afecta totes les preposicions.
No decideixis només per l’accent. Comprova la funció: a el projecte en què confio, el relatiu què representa el projecte; a confio que vindràs, la conjunció introdueix allò que confies que passarà.
Comprova la frase en tres passos
- Identifica la construcció de base: recordar-se de, pensar en, acostumar-se a.
- Mira el complement: davant d’un nom, conserva la preposició; davant d’infinitiu, mantén habitualment a/de i comprova el canvi de en/amb segons el verb i el registre.
- Si hi ha una completiva amb que, omet a, de, en o amb en un text formal. Si cal, reformula amb el fet que.
Recorda el contrast essencial: es recorda de venir, però es recorda que avui hi ha reunió.
You reached the end
You reached the endNow make it stick.
Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.
Was this lesson helpful?
Vocabulary in this lesson
15 words, ready to study.
Play a word to hear it, then mark it as known — or save it to study later.
Save any of these 15 words and review them later.
Canvi i caiguda de preposicions davant d'infinitiu i que
15 wordsLast updated November 10, 2026