Infinitius amb subjecte explícit
Aprèn quan l’infinitiu pot tenir un subjecte explícit, com se’n determina la posició i quan convé una subordinada amb verb conjugat per evitar ambigüitats.
L’infinitiu no expressa persona ni nombre, però pot tenir un subjecte explícit en determinades construccions. Per interpretar-les bé, cal distingir qui fa l’acció, observar la posició del subjecte i saber quan és preferible una subordinada amb verb conjugat.
Un infinitiu també pot tenir subjecte
A En arribar nosaltres, van tancar les portes, el pronom nosaltres indica qui arriba. És el subjecte de l’infinitiu arribar, encara que aquest verb no tingui cap marca de primera persona del plural.
El subjecte explícit pot ser un pronom fort o un grup nominal:
- En arribar nosaltres, van tancar les portes.
- En arribar els últims visitants, van tancar les portes.
En tots dos casos, les persones que arriben no són necessàriament les que tanquen les portes. El subjecte de l’infinitiu s’ha d’identificar dins la seva construcció, no atribuir-lo automàticament al verb principal.
El català no té un infinitiu flexionat en persona i nombre. Amb jo, nosaltres o els visitants, la forma continua sent arribar.
Contextos que admeten un subjecte explícit
No n’hi ha prou d’afegir un nom o un pronom a qualsevol infinitiu. La construcció que l’introdueix ha de permetre aquesta presència.
| Context | Exemple | Què aporta el subjecte explícit? |
|---|---|---|
| Construcció temporal amb en | En entrar la directora, tothom va callar. | Identifica qui entra. |
| Construcció temporal amb abans de | Hem d’enllestir els preparatius abans d’arribar els convidats. | Distingeix qui arriba de qui prepara l’acte. |
| Construcció amb sense | Van prendre la decisió sense saber-ho jo. | Indica qui no en tenia coneixement. |
| Construcció d’infinitiu que fa de subjecte | Fer-ho tu seria més ràpid. | Destaca qui assumiria la tasca. |
Aquestes construccions no tenen totes el mateix grau de formalitat. Fer-ho tu seria més ràpid és natural en una conversa; les construccions temporals amb un subjecte nominal llarg poden resultar més pròpies de la llengua escrita.
Posició del subjecte i contrast
En les construccions anteriors, la posició més habitual del subjecte explícit és després de l’infinitiu. Si l’infinitiu porta pronoms febles, aquests continuen units al verb:
Context: dues persones poden revisar un document, però una coneix millor el tema.
—Revisar-lo tu seria més útil que revisar-lo jo.
Context: la persona que parla no va participar en una decisió.
—Ho van decidir sense consultar-m’ho a mi i sense saber-ho jo.
En el segon exemple, a mi és un complement de consultar, mentre que jo és el subjecte de saber. La funció no depèn només de la proximitat al verb.
La posició també pot variar segons el tipus de construcció i el contrast que es vulgui expressar. No cal convertir, però, aquesta variació en una regla lliure d’ordre de paraules: com a patró de producció, prioritza infinitiu + subjecte en els contextos presentats.
Si vols destacar qui fa l’acció, un pronom fort pot ser útil: Fer-ho tu seria més ràpid contraposa la teva intervenció a la d’una altra persona.
Quick check
Try one question now.
Check your answer when you are ready. No sign-in needed.
Quan cal un verb conjugat
Amb verbs com voler, la construcció ordinària amb infinitiu té un subjecte compartit: La Marta vol marxar indica que la Marta vol que sigui ella mateixa qui marxi.
Si vols introduir una altra persona com a subjecte de l’acció desitjada, utilitza que + subjuntiu:
| Significat | Construcció |
|---|---|
| La Marta vol marxar ella mateixa. | La Marta vol marxar. |
| La Marta vol que marxi en Pau. | La Marta vol que en Pau marxi. |
✗ La Marta vol marxar en Pau, si vols dir que la Marta desitja que marxi en Pau.
✓ La Marta vol que en Pau marxi.
La possibilitat de dir En arribar en Pau no autoritza a inserir el mateix subjecte darrere de qualsevol infinitiu.
La subordinada amb verb conjugat també pot ser una alternativa més transparent quan l’infinitiu és possible:
- Abans d’arribar els convidats, ho tindrem tot preparat.
- Abans que arribin els convidats, ho tindrem tot preparat.
Aquí les dues construccions expressen la mateixa relació temporal. La segona fa més visible la relació entre el subjecte i el verb.
Subjecte o complement?
Un grup nominal situat després d’un infinitiu no és necessàriament el seu subjecte. Compara:
- Abans de saludar els convidats, la Marta es va treure l’abric.
- Abans d’arribar els convidats, la Marta va preparar les begudes.
En la primera frase, els convidats és el complement directe de saludar: la Marta els saluda. En la segona, és el subjecte d’arribar: els convidats arriben.
Per evitar una lectura equivocada:
- Comprova quin tipus de complements admet el verb.
- Identifica a qui s’atribueix l’acció o la situació de l’infinitiu.
- Si la frase encara és ambigua, reformula-la amb un verb conjugat: abans que arribin els convidats.
Criteris per recordar
- L’infinitiu és invariable, encara que tingui un subjecte explícit plural.
- El subjecte explícit és possible en determinades construccions, no darrere de qualsevol infinitiu.
- En els patrons presentats, el subjecte se situa habitualment després del verb.
- Un nom posposat pot ser subjecte o complement: cal interpretar la construcció sencera.
- Si un canvi de subjecte ho exigeix, o si vols guanyar claredat, recorre a una subordinada amb verb conjugat.
You reached the end
You reached the endNow make it stick.
Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.
Was this lesson helpful?
Last updated November 10, 2026