L'article en noms propis i topònims
Ús de l'article amb noms de persona i de lloc: registre, variants territorials, països, poblacions, majúscules i contraccions en català estàndard.
Amb els noms de persona i de lloc, l'article no depèn només del gènere o del nombre. També hi intervenen l'ús de cada nom, el territori i el registre. Aprendràs a triar formes adequades i a escriure correctament articles, majúscules i contraccions.
Noms de persona: ús familiar i formal
En català central, l'article és habitual davant dels noms de persona en la conversa: en Marc, el Marc, la Marta, l'Anna. Les formes masculines en i el conviuen; l'elecció depèn de l'ús del parlant.
En textos formals, especialment administratius, acadèmics o informatius, sovint s'omet l'article. També és habitual ometre'l davant dels noms de personatges històrics o figures públiques quan els presentem de manera neutra.
| Context | Exemple | Efecte |
|---|---|---|
| Conversa quotidiana | Avui la Marta no vindrà. | Tractament familiar habitual |
| Document administratiu | Marta Soler presenta la sol·licitud. | Identificació formal |
| Exposició sobre literatura | Mercè Rodoreda va escriure La plaça del Diamant. | Presentació neutra de l'autora |
No és una oposició absoluta: un nom famós també pot dur article en una conversa familiar. L'article, per si mateix, no expressa menyspreu.
L'ús varia territorialment. En bona part del català valencià és habitual dir Marc o Marta, sense article, també en la conversa. En els parlars balears són habituals en Joan, na Maria i n'Antònia. No cal substituir aquestes formes per les centrals: són usos territorials admesos.
Quan t'adreces a algú o hi afegeixes un tractament
Quan crides algú o t'hi adreces directament, el nom funciona com a vocatiu i va sense article. La coma el separa de la resta de l'oració.
- Parles d'una persona: La Marta ja ha arribat.
- Parles amb aquesta persona: Marta, ja has arribat?
- Parles d'un professional: El doctor Riera arribarà a les deu.
- T'adreces al professional: Doctor Riera, pot passar.
Quan el nom va precedit d'un tractament com senyor, senyora, doctor o doctora, l'article acompanya aquest tractament: la senyora Puig, no pas la senyora la Puig.
Els topònims no segueixen un únic patró
Els topònims són noms de lloc. Alguns s'usen habitualment sense article i d'altres en porten. Convé aprendre el nom amb la seva forma habitual, perquè no pots deduir l'article només del tipus de lloc.
| Tipus de lloc | Sense article | Amb article |
|---|---|---|
| Poblacions | Barcelona, Girona | el Prat de Llobregat, la Bisbal d'Empordà, l'Hospitalet de Llobregat |
| Països | França, Portugal | el Japó, la Xina, els Estats Units |
| Territoris i comarques | Catalunya, Osona | el Rosselló, la Garrotxa, el Bages |
Els noms de rius i de serralades solen dur article en el discurs: l'Ebre, el Ter, els Pirineus.
- Viu a Girona, però treballa al Prat de Llobregat.
- Aquest estiu viatjarem a Portugal i al Japó.
- Han visitat Osona i la Garrotxa.
- L'Ebre desemboca al Mediterrani.
Amb alguns noms de països, l'article pot variar segons la construcció i l'ús. Per exemple, Argentina i l'Argentina tenen usos admesos. En canvi, Itàlia s'usa habitualment sense article; en una expressió delimitada com la Itàlia del Renaixement, en porta (vegeu la secció 5). L'article femení no s'apostrofa davant la i àtona inicial d'Itàlia. No converteixis una llista d'exemples en una regla absoluta per a tots els països.
Quick check
Try one question now.
Check your answer when you are ready. No sign-in needed.
Majúscules i contraccions en noms de lloc i de persona
L'article dels topònims catalans s'escriu amb minúscula dins de l'oració: el Masnou, la Garriga, les Borges Blanques. El nom propi conserva la majúscula.
Amb les preposicions a, de i per, els articles el i els formen les contraccions habituals. Si l'article s'apostrofa, no hi ha contracció.
| Combinació | Forma dins de l'oració |
|---|---|
| a + el Masnou | Anem al Masnou. |
| de + els Estats Units | Torna dels Estats Units. |
| per + el Prat de Llobregat | Passem pel Prat de Llobregat. |
| de + l'Hospitalet de Llobregat | És de l'Hospitalet de Llobregat. |
| a + la Bisbal d'Empordà | Viu a la Bisbal d'Empordà. |
Amb els noms de persona, el també forma contraccions, però en no: escrivim a en, per en i d'en, amb la preposició de apostrofada davant d'en. Amb la i l', la preposició queda separada de l'article.
| Preposició | Amb en Marc | Amb el Marc | Amb la Marta o l'Anna |
|---|---|---|---|
| de | d'en Marc | del Marc | de la Marta, de l'Anna |
| a | a en Marc | al Marc | a la Marta, a l'Anna |
| per | per en Marc | pel Marc | per la Marta, per l'Anna |
A començament d'oració, l'article pren majúscula per la seva posició: El Masnou és una població del Maresme.
Dins de l'oració, escriu Viu al Masnou, no Viu a El Masnou.
En canvi, si conservem un topònim estranger amb un article no adaptat, en respectem la grafia: Viu a Los Angeles. No tractem Los com si fos l'article català els.
L'article pot delimitar una versió del lloc
Un topònim que normalment va sense article pot portar-ne quan ens referim a una època, un aspecte o una imatge concreta del lloc. És freqüent que un adjectiu o un complement precisi aquesta interpretació.
- Barcelona rep molts visitants. → Parlem de la ciutat en general.
- Estudiem la Barcelona medieval. → Parlem de la ciutat en una època concreta.
- El llibre descriu la Catalunya del segle XIX. → Delimitem un període històric.
- El projecte imagina una Barcelona més verda. → Presentem una possible transformació de la ciutat.
L'article d'aquests exemples no canvia la forma habitual del topònim. Fora d'aquest context, continuem dient Visc a Barcelona i Viatjo per Catalunya.
Com triar la forma adequada
Abans d'escriure un nom propi, comprova aquests punts:
- És una persona? Tingues en compte el registre i la varietat: la Marta en una conversa central; Marta Soler en una identificació formal.
- T'hi adreces directamentament? Omet l'article: Marta, vine!
- És un lloc? Comprova'n l'ús habitual: Girona, però el Masnou.
- L'article és català? Escriu-lo amb minúscula dins de l'oració i aplica les contraccions: del Masnou, de l'Hospitalet.
- Parles d'una època o d'una versió del lloc? Pot aparèixer un article que no hi és habitualment: la Barcelona medieval.
Quan aprenguis un topònim, associa'l a una frase: Visc a Girona, visc al Masnou, visc a la Garriga. Així recordaràs alhora l'article i la combinació amb la preposició.
You reached the end
You reached the endNow make it stick.
Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.
Was this lesson helpful?
Vocabulary in this lesson
11 words, ready to study.
Play a word to hear it, then mark it as known — or save it to study later.
Save any of these 11 words and review them later.
L'article en noms propis i topònims
11 wordsLast updated November 10, 2026