La passiva pronominal i les impersonals amb es
Distingeix la passiva pronominal de les impersonals amb es en català : identifica el subjecte pacient i tria el verb en singular o plural en cada cas.
En un avÃs o una notÃcia, sovint interessa explicar què passa sense dir qui fa l’acció. Amb es pots construir passives pronominals i oracions impersonals. Aprendrà s a distingir-les i a decidir si el verb ha d’anar en singular o en plural.
Una acció sense identificar-ne l’autor
Compara aquestes dues maneres de presentar una informació:
- L’empresa revisa les instal·lacions cada any.
- Es revisen les instal·lacions cada any.
La primera oració presenta qui fa l’acció: l’empresa. La segona posa el focus en l’acció i en les instal·lacions, sense identificar qui les revisa.
Però no totes les construccions amb es tenen un element que rep l’acció:
- Es revisen les instal·lacions: passiva pronominal.
- Aquà es treballa molt: impersonal amb es.
La diferència principal és sintà ctica: la passiva pronominal té subjecte; la impersonal no en té.
La passiva pronominal: subjecte i concordança
La passiva pronominal es forma amb es + un verb transitiu, és a dir, un verb que pot portar complement directe. El complement directe de l’oració activa passa a ser el subjecte pacient de la passiva: l’element que rep l’acció.
| Oració activa | Passiva pronominal | Subjecte de la passiva |
|---|---|---|
| El personal comprova el document. | Es comprova el document. | el document |
| El personal comprova els documents. | Es comproven els documents. | els documents |
| La comissió publicarà els resultats. | Es publicaran els resultats. | els resultats |
El verb concorda amb aquest subjecte en nombre, encara que el subjecte aparegui darrere del verb.
AvÃs d’una botiga:
- Es ven una bicicleta de segona mà .
- Es venen bicicletes de segona mà .
Informació sobre unes obres:
- Es construirà una escola al barri.
- Es construiran dues escoles al barri.
El subjecte també pot anar davant: Les entrades es vendran demà . Aquesta posició és útil quan les entrades ja són el tema de la conversa.
Les impersonals: verb en singular
Les impersonals amb es presenten una activitat o una situació sense un subjecte gramatical. Sovint s’interpreta que hi participa la gent en general o un grup de persones que el context permet entendre.
El verb va en tercera persona del singular.
| Construcció | Exemple | Interpretació |
|---|---|---|
| Amb un verb intransitiu | Aquà es treballa de nit. | Hi ha persones que treballen de nit. |
| Amb un verb de moviment | Per aquesta porta es va al pati. | Aquesta porta permet anar al pati. |
| Amb un complement introduït per preposició | A la reunió es parlarà de les obres. | Els participants parlaran de les obres. |
Un nom en plural no obliga sempre a posar el verb en plural. Cal mirar quina funció fa.
- Es comenten les propostes: les propostes és el subjecte pacient; el verb va en plural.
- Es parla de les propostes: de les propostes és un complement del verb, no el subjecte; el verb va en singular.
No facis concordar el verb amb un complement introduït per preposició:
✗ A la reunió es parlaran de les obres.
✓ A la reunió es parlarà de les obres.
Impersonals amb verb transitiu
També hi ha impersonals amb un verb transitiu i un complement directe, especialment quan es parla de persones definides. A la premsa pots trobar aquestes dues construccions:
- S’ha detingut els sospitosos: construcció impersonal; els sospitosos és el complement directe i el verb es manté en singular.
- S’han detingut els sospitosos: passiva pronominal; els sospitosos és el subjecte pacient i el verb hi concorda en plural.
La pronominalització mostra el valor de complement directe en la impersonal: Se’ls ha detingut. Aquà els substitueix els sospitosos i el verb continua en singular. Rebre l’acció, doncs, no basta per ser subjecte: també cal comprovar la funció sintà ctica.
Quick check
Try one question now.
Check your answer when you are ready. No sign-in needed.
Com pots distingir-les?
Segueix aquest procés:
- Comprova el verb. Si és intransitiu, com treballar en aquests exemples, la construcció no és una passiva. Si un verb transitiu s’usa sense cap element que pugui fer de subjecte pacient, la construcció també és impersonal: Aquà es menja molt bé.
- Busca un possible subjecte pacient. A Es reparen ordinadors, els ordinadors reben l’acció de reparar. Tingues present que, en una impersonal transitiva, l’element que rep l’acció fa de complement directe, com a Se’ls ha detingut.
- Comprova la concordança. En la passiva, Es repara un ordinador passa a Es reparen ordinadors.
- Identifica els complements amb preposició. A Es parla d’ordinadors, aquest complement no controla la concordança.
El singular, tot sol, no permet distingir les dues construccions. Es ven una casa és una passiva pronominal amb subjecte singular; Es viu bé aquà és una impersonal. Has de mirar l’estructura, no només la terminació del verb.
Usos i confusions freqüents
Les dues construccions són habituals en avisos, instruccions i textos informatius. No són exclusives del registre formal: també diem Aquà es menja molt bé en una conversa.
Amb un verb transitiu i un sintagma nominal plural, la concordança de la passiva pronominal és l’opció recomanada en registres formals, també quan el subjecte és llarg. La construcció sense concordança també es documenta, sobretot en registres menys formals:
Menys formal: Es publicarà els resultats de totes les proves.
Recomanada en registres formals: Es publicaran els resultats de totes les proves.
Si vols destacar qui fa l’acció, sovint és més clar fer servir l’activa: La comissió publicarà els resultats.
D’altra banda, es també pot tenir valor reflexiu o recÃproc. Per tant, la seva presència no garanteix que hi hagi una passiva o una impersonal.
- La Júlia es pentina: la Júlia es pentina a ella mateixa; valor reflexiu.
- Els dos amics es van abraçar l’un a l’altre: cadascun va abraçar l’altre; valor recÃproc.
- Es revisen els ascensors cada mes: els ascensors reben l’acció d’algú no identificat; passiva pronominal.
Davant d’un mot començat per vocal o hac, es s’apostrofa, sigui el verb o el pronom hi: s’obren les portes, s’hi treballa. Davant del pronom en, la combinació pren la forma se’n: Se’n venen moltes, amb en referit, per exemple, a bicicletes.
Recordatori prà ctic
| Si la construcció… | Fes servir… | Exemple |
|---|---|---|
| Té subjecte pacient singular | Verb en singular | Es lloga una habitació. |
| Té subjecte pacient plural | Verb en plural | Es lloguen habitacions. |
| És impersonal sense complement directe | Verb en tercera persona del singular | Aquà es viu bé. |
| És impersonal amb complement directe | Verb en tercera persona del singular | Se’ls ha detingut. |
No busquis només un nom en plural: distingeix el subjecte pacient del complement directe. El subjecte controla la concordança de la passiva; en la impersonal, el verb es manté en singular, encara que hi hagi un complement directe plural.
You reached the end
You reached the endNow make it stick.
Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.
Was this lesson helpful?
Last updated November 10, 2026