C1 · Advanced

Variació valenciana en la flexió verbal

Reconeix les formes verbals valencianes: present en -e, verbs incoatius, subjuntiu en -ara i passat simple, amb criteris de coherència en textos formals.

By the flumi team About 8 min read 12 vocabulary words

En un text valencià, parle, servisc i tinguera no són desviacions del model central, sinó formes pròpies d’un altre model territorial de la llengua. Aprendràs a reconèixer les principals variants de flexió verbal valenciana i a mantenir un model coherent en textos formals, sense confondre variació territorial i registre.

Variació territorial i llengua formal

El valencià disposa de formes verbals plenament adequades a l’estàndard. No cal substituir cante per canto ni tinguera per tingués per donar formalitat a un escrit.

Cal distingir tres aspectes:

  • La forma normativa: una variant pot ser estàndard encara que no sigui habitual en la teva varietat.
  • La distribució territorial: no tots els parlants valencians fan servir exactament les mateixes formes.
  • La coherència del text: en una mateixa veu, convé seguir un model de flexió estable.

Les comparacions amb el català central serveixen per identificar correspondències, no per establir una jerarquia. Les taules presenten formes representatives, no totes les variants admeses.

El present d’indicatiu: cante, perd i dorm

En la primera conjugació, la primera persona del singular presenta habitualment la terminació -e en el model valencià: cante, parle, estudie. En molts verbs de la segona i la tercera conjugació no hi ha cap vocal final equivalent a la -o del central: perd, dorm.

Verb Model valencià: jo Model central: jo
cantar cante canto
parlar parle parlo
perdre perd perdo
dormir dorm dormo

La correspondència no permet transformar qualsevol verb mecànicament: els verbs irregulars tenen formes pròpies. Per exemple, faig i vaig coincideixen en tots dos models.

El present d’indicatiu de cantar és:

Persona Forma valenciana
jo cante
tu cantes
ell, ella canta
nosaltres cantem
vosaltres canteu
ells, elles canten

Una mateixa veu valenciana:

Cada matí parle amb l’equip. Si hi ha massa soroll, perd el fil de la conversa. Quan acabe tard, dorm poc.

En aquest exemple, acabe és la primera persona del present d’indicatiu: Quan acabe tard, dorm poc expressa un fet habitual. En canvi, a Quan acabe, t’avisaré, la subordinada temporal es refereix a un fet futur encara no realitzat i acabe és present de subjuntiu. La forma coincideix, però el context determina el mode.

El present de subjuntiu: cante i dorma

En la primera conjugació, el model valencià presenta cante, cantes, cante, enfront de canti, cantis, canti en central. En verbs com perdre i dormir, trobem perda i dorma, enfront de perdi i dormi.

Persona Cantar Perdre Dormir
jo cante perda dorma
tu cantes perdes dormes
ell, ella cante perda dorma
nosaltres cantem perdem dormim
vosaltres canteu perdeu dormiu
ells, elles canten perden dormen

Diverses formes coincideixen amb l’indicatiu. Per identificar el mode, has de mirar la construcció sencera, no només la terminació.

Indicatiu: Cada dia cante amb el cor.

Subjuntiu: Volen que cante amb el cor.

Altres conjugacions: No vull que es perda la informació. És millor que el xiquet dorma una estona.

També hi ha correspondències irregulars freqüents: tinga / tingui, vinga / vingui i puga / pugui. Aquests verbs presenten una arrel amb consonant velar: tinc → tinga, vinc → vinga, puc → puga. Aquesta arrel també apareix en el plural del subjuntiu: tinguem, vinguem, puguem.

Quick check

Try one question now.

1
En el model valencià amb primera persona en -e: jo les propostes abans de la reunió. (estudiar)

Check your answer when you are ready. No sign-in needed.

Els incoatius: servisc, servix i servisca

Molts verbs de la tercera conjugació incorporen un increment en determinades persones del present: són els verbs incoatius. En valencià són característiques formes com servisc, servixes i servix.

Persona Present d’indicatiu de servir
jo servisc
tu servixes
ell, ella servix
nosaltres servim
vosaltres serviu
ells, elles servixen

L’increment no apareix a servim ni a serviu. En el present de subjuntiu, les formes amb increment són servisca, servisques, servisca i servisquen; servim i serviu tampoc no en porten en aquest mode.

Persona Subjuntiu: model valencià Subjuntiu: model central
jo servisca serveixi
tu servisques serveixis
ell, ella servisca serveixi
nosaltres servim servim
vosaltres serviu serviu
ells, elles servisquen serveixin

En el present d’indicatiu, les formes centrals corresponents a servisc, servixes, servix, servixen són serveixo, serveixes, serveix, serveixen.

Jo servisc el primer plat i tu servixes les begudes.

Cal que el cambrer servisca primer les begudes.

També són normatives les formes valencianes serveixes, serveix, serveixen. La sèrie amb -ix- de la taula no és l’única possibilitat. Aquesta variació no converteix servisc o servisca en formes informals.

No tots els verbs acabats en -ir són incoatius: dormir, per exemple, fa dorm, no segueix el patró de servir.

L’imperfet de subjuntiu en -ara i -era

Les formes en -ara i -era són característiques del valencià: cantara, perdera, dormira —en aquesta tercera conjugació, amb -ira—, així com les irregulars tinguera i fera. Corresponen a formes com cantés, perdés, dormís, tingués i fes.

Persona Cantar: model valencià Cantar: model central
jo cantara cantés
tu cantares cantessis
ell, ella cantara cantés
nosaltres cantàrem cantéssim
vosaltres cantàreu cantéssiu
ells, elles cantaren cantessin

La diferència és de flexió, no de grau de probabilitat ni de formalitat.

Model valencià: Si tinguera més temps, estudiaria música.

Model central: Si tingués més temps, estudiaria música.

Petició situada en el passat: Em van demanar que parlara més a poc a poc.

En aquests usos, cantara és un imperfet de subjuntiu, no un condicional. Mantén la distinció: Si cantara més sovint, milloraria, amb milloraria a la conseqüència.

El passat simple i la coherència del model

En una part del domini valencià, el passat simple té ús oral viu. No s’ha de considerar necessàriament literari. La seva extensió varia segons la zona, i el passat perifràstic també és habitual en valencià.

Persona Passat simple Passat perifràstic
jo cantí vaig cantar
tu cantares vas cantar
ell, ella cantà va cantar
nosaltres cantàrem vam cantar
vosaltres cantàreu vau cantar
ells, elles cantaren van cantar

Tots dos temps poden presentar un fet acabat del passat: Ahir cantí al concert i Ahir vaig cantar al concert. No representen, per si mateixos, dos graus diferents d’anterioritat.

Algunes formes del passat simple coincideixen amb l’imperfet de subjuntiu valencià. El context en determina la lectura:

Fet passat, indicatiu: Ahir cantàrem al teatre.

Petició, subjuntiu: Ens van demanar que cantàrem al teatre.

Per revisar un text formal:

  1. Identifica la veu i el model territorial. No corregeixis una forma només perquè no és la teva.
  2. Comprova el temps i el mode dins l’oració. Una mateixa forma pot tenir més d’una anàlisi.
  3. Mantén un criteri estable. Evita alternances territorials arbitràries dins d’una mateixa veu, però respecta les citacions i els parlants diferents.

En síntesi: cante, servisc, tinguera i cantí són formes valencianes estàndard. La tria adequada depèn del paradigma, del context i del model del text, no d’una suposada superioritat de les formes centrals.

You reached the end

You reached the end

Now make it stick.

Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.

Practice exercises

Was this lesson helpful?

Vocabulary in this lesson

12 words, ready to study.

Play a word to hear it, then mark it as known — or save it to study later.

Save any of these 12 words and review them later.

Variació valenciana en la flexió verbal

12 words

Last updated November 10, 2026