C1 · Advanced

Variació balear en articles i pronoms

Distingeix els articles salats i personals i les variants dels pronoms balears, amb criteris territorials i de registre per a usos formals i col·loquials.

By the flumi team About 7 min read

Els articles i els pronoms poden situar una veu a les Illes Balears, però no totes les formes tenen la mateixa extensió territorial ni el mateix valor de registre. Aprendràs a interpretar l’article salat, l’article personal i algunes variants pronominals, i a triar-les segons la situació comunicativa.

Territori i registre: dues decisions diferents

El català balear no és uniforme: hi ha diferències entre illes, entre localitats i entre parlants. Per això, una forma característica de Mallorca no s’ha d’atribuir automàticament a totes les Balears.

Cal distingir tres aspectes:

  • Extensió territorial: on s’utilitza una forma.
  • Registre: en quines situacions resulta adequada.
  • Admissibilitat en l’estàndard: si pot formar part d’un text formal sense haver-la de presentar com una reproducció de parla col·loquial.

Una forma territorial no és necessàriament informal. L’ús de vos com a pronom feble, per exemple, és propi del model estàndard balear. En canvi, mos es reserva habitualment als registres col·loquials.

L’article salat: formes i distribució

L’article salat és un tret molt visible de bona part dels parlars balears. Conviu amb l’article general el, la, els, les, tradicionalment anomenat també article literari. La distribució no és idèntica a tot arreu: a Pollença, per exemple, l’article salat no és l’article tradicional habitual.

Gènere i nombre Forma bàsica Exemple
Masculí singular davant consonant es es llibre
Femení singular davant consonant sa sa casa
Singular davant vocal, quan correspon apostrofar s’ s’hort, s’aigua
Masculí plural es es llibres
Femení plural ses ses cases

En femení, davant i o u àtones, amb hac o sense, es manté sa: sa història, sa universitat. És el mateix condicionament que impedeix apostrofar l’article general en la història i la universitat.

En diversos parlars, el masculí plural presenta ets davant vocal: ets amics. No cal estendre aquesta variant a tots els parlars balears.

Les preposicions a, de i per es contrauen amb es: as, des i pes. Davant un article apostrofat, es mantenen separades: a s’hort, de s’hort, per s’hort.

En una conversa familiar d’un parlant que fa servir l’article salat:

  • He deixat es llibre damunt sa taula.
  • Ses claus són dins es calaix.
  • Tornam des mercat.

En un text informatiu formal:

  • He deixat el llibre damunt la taula.
  • Les claus són dins el calaix.
  • Tornam del mercat.

No tot article es pot salar mecànicament

Fins i tot els parlants que salen habitualment fan servir l’article general en determinades expressions tradicionals. En són exemples la mar, el món i les expressions horàries com les dues.

No construeixis una veu balear substituint automàticament cada el per es i cada la per sa. La distribució dels articles depèn també de l’expressió, del territori i de l’ús tradicional.

En la comunicació formal general —un informe, una notícia o una explicació acadèmica—, la tria habitual és l’article general. L’article salat té el seu espai en la conversa espontània, en diàlegs literaris, en citacions i en usos que volen fer explícita una identitat local.

Els topònims i altres noms propis requereixen un tractament específic: cal respectar-ne la forma establerta, no modificar-ne l’article només perquè el text sigui formal.

Quick check

Try one question now.

1
Completa amb l’article salat: Han reparat camí que duu al poble.

Check your answer when you are ready. No sign-in needed.

L’article personal: en i na

L’article que precedeix un nom de persona és l’article personal. En molts parlars balears, el sistema característic és en per al masculí i na per al femení, amb n’ davant vocal quan correspon apostrofar.

Context Exemple balear Contrast amb un ús central habitual
Nom masculí davant consonant en Joan en Joan
Nom femení davant consonant na Maria la Maria
Nom masculí davant vocal n’Antoni l’Antoni
Nom femení davant vocal n’Aina l’Aina

Na no és una variant de l’article salat sa: pertany al sistema dels articles personals. Igualment, en a en Joan no és el pronom feble de en vull dos.

Na Maria ha telefonat a en Joan.

He parlat amb n’Aina sobre el projecte.

L’article personal pot aparèixer en usos estàndard balears. Tanmateix, no és obligatori en qualsevol menció d’una persona: en llistes, signatures o determinats contextos institucionals, el nom pot aparèixer sense article.

Pronoms: variants estàndard i col·loquials

En els parlars balears tenen vitalitat formes plenes dels pronoms febles davant un verb començat per consonant. També és característic l’ús de vos, sense que això impliqui tractar l’interlocutor de vós.

Funció o context Forma característica Criteri de registre
Primera persona singular davant consonant me: Me sembla bé Admesa en l’estàndard balear
Segona persona singular davant consonant te: Te diré una cosa Admesa en l’estàndard balear
Pronom reflexiu davant consonant se: Se pentina Admesa en l’estàndard balear
Segona persona plural, pronom feble vos: Vos han telefonat Admesa en l’estàndard balear
Primera persona plural, pronom feble mos: Mos han telefonat Col·loquial; en un text formal, ens han telefonat
Pronoms forts de primera i segona persona plural noltros, voltros Col·loquials; en un text formal, nosaltres, vosaltres

Les formes col·loquials presenten variació interna: noltros i voltros no són les úniques realitzacions que pots sentir a les Illes.

Davant vocal o hac, cal aplicar les regles d’apostrofació: m’agrada, t’escolta, s’ha assegut. La presència de me, te i se davant consonant no permet escriure aquestes formes separades davant qualsevol verb.

Distingeix vos, pronom feble àton, de vós, pronom fort de tractament. A Vos han telefonat, vos pot referir-se simplement a diverses persones amb qui parles de tu.

Com mantenir una veu coherent

Per revisar un text amb trets balears:

  1. Identifica la situació: conversa, narració, citació o text formal general.
  2. Tria l’article adequat: no salis mecànicament expressions fixades ni alteris noms propis.
  3. Separa els dos sistemes: sa casa conté un article salat; na Maria, un article personal.
  4. Revisa els pronoms: vos i les formes plenes davant consonant poden ser estàndard; mos, noltros i voltros marquen habitualment un registre col·loquial.

Un text formal balear no ha d’eliminar tots els trets territorials. La coherència consisteix a conservar els que són adequats al registre, no a imitar un altre model territorial ni a acumular marques dialectals.

You reached the end

You reached the end

Now make it stick.

Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.

Practice exercises

Was this lesson helpful?

Last updated November 10, 2026