Variació balear en articles i pronoms
Distingeix els articles salats i personals i les variants dels pronoms balears, amb criteris territorials i de registre per a usos formals i col·loquials.
Els articles i els pronoms poden situar una veu a les Illes Balears, però no totes les formes tenen la mateixa extensió territorial ni el mateix valor de registre. Aprendràs a interpretar l’article salat, l’article personal i algunes variants pronominals, i a triar-les segons la situació comunicativa.
Territori i registre: dues decisions diferents
El català balear no és uniforme: hi ha diferències entre illes, entre localitats i entre parlants. Per això, una forma característica de Mallorca no s’ha d’atribuir automàticament a totes les Balears.
Cal distingir tres aspectes:
- Extensió territorial: on s’utilitza una forma.
- Registre: en quines situacions resulta adequada.
- Admissibilitat en l’estàndard: si pot formar part d’un text formal sense haver-la de presentar com una reproducció de parla col·loquial.
Una forma territorial no és necessàriament informal. L’ús de vos com a pronom feble, per exemple, és propi del model estàndard balear. En canvi, mos es reserva habitualment als registres col·loquials.
L’article salat: formes i distribució
L’article salat és un tret molt visible de bona part dels parlars balears. Conviu amb l’article general el, la, els, les, tradicionalment anomenat també article literari. La distribució no és idèntica a tot arreu: a Pollença, per exemple, l’article salat no és l’article tradicional habitual.
| Gènere i nombre | Forma bàsica | Exemple |
|---|---|---|
| Masculí singular davant consonant | es | es llibre |
| Femení singular davant consonant | sa | sa casa |
| Singular davant vocal, quan correspon apostrofar | s’ | s’hort, s’aigua |
| Masculí plural | es | es llibres |
| Femení plural | ses | ses cases |
En femení, davant i o u àtones, amb hac o sense, es manté sa: sa història, sa universitat. És el mateix condicionament que impedeix apostrofar l’article general en la història i la universitat.
En diversos parlars, el masculí plural presenta ets davant vocal: ets amics. No cal estendre aquesta variant a tots els parlars balears.
Les preposicions a, de i per es contrauen amb es: as, des i pes. Davant un article apostrofat, es mantenen separades: a s’hort, de s’hort, per s’hort.
En una conversa familiar d’un parlant que fa servir l’article salat:
- He deixat es llibre damunt sa taula.
- Ses claus són dins es calaix.
- Tornam des mercat.
En un text informatiu formal:
- He deixat el llibre damunt la taula.
- Les claus són dins el calaix.
- Tornam del mercat.
No tot article es pot salar mecànicament
Fins i tot els parlants que salen habitualment fan servir l’article general en determinades expressions tradicionals. En són exemples la mar, el món i les expressions horàries com les dues.
No construeixis una veu balear substituint automàticament cada el per es i cada la per sa. La distribució dels articles depèn també de l’expressió, del territori i de l’ús tradicional.
En la comunicació formal general —un informe, una notícia o una explicació acadèmica—, la tria habitual és l’article general. L’article salat té el seu espai en la conversa espontània, en diàlegs literaris, en citacions i en usos que volen fer explícita una identitat local.
Els topònims i altres noms propis requereixen un tractament específic: cal respectar-ne la forma establerta, no modificar-ne l’article només perquè el text sigui formal.
Quick check
Try one question now.
Check your answer when you are ready. No sign-in needed.
L’article personal: en i na
L’article que precedeix un nom de persona és l’article personal. En molts parlars balears, el sistema característic és en per al masculí i na per al femení, amb n’ davant vocal quan correspon apostrofar.
| Context | Exemple balear | Contrast amb un ús central habitual |
|---|---|---|
| Nom masculí davant consonant | en Joan | en Joan |
| Nom femení davant consonant | na Maria | la Maria |
| Nom masculí davant vocal | n’Antoni | l’Antoni |
| Nom femení davant vocal | n’Aina | l’Aina |
Na no és una variant de l’article salat sa: pertany al sistema dels articles personals. Igualment, en a en Joan no és el pronom feble de en vull dos.
Na Maria ha telefonat a en Joan.
He parlat amb n’Aina sobre el projecte.
L’article personal pot aparèixer en usos estàndard balears. Tanmateix, no és obligatori en qualsevol menció d’una persona: en llistes, signatures o determinats contextos institucionals, el nom pot aparèixer sense article.
Pronoms: variants estàndard i col·loquials
En els parlars balears tenen vitalitat formes plenes dels pronoms febles davant un verb començat per consonant. També és característic l’ús de vos, sense que això impliqui tractar l’interlocutor de vós.
| Funció o context | Forma característica | Criteri de registre |
|---|---|---|
| Primera persona singular davant consonant | me: Me sembla bé | Admesa en l’estàndard balear |
| Segona persona singular davant consonant | te: Te diré una cosa | Admesa en l’estàndard balear |
| Pronom reflexiu davant consonant | se: Se pentina | Admesa en l’estàndard balear |
| Segona persona plural, pronom feble | vos: Vos han telefonat | Admesa en l’estàndard balear |
| Primera persona plural, pronom feble | mos: Mos han telefonat | Col·loquial; en un text formal, ens han telefonat |
| Pronoms forts de primera i segona persona plural | noltros, voltros | Col·loquials; en un text formal, nosaltres, vosaltres |
Les formes col·loquials presenten variació interna: noltros i voltros no són les úniques realitzacions que pots sentir a les Illes.
Davant vocal o hac, cal aplicar les regles d’apostrofació: m’agrada, t’escolta, s’ha assegut. La presència de me, te i se davant consonant no permet escriure aquestes formes separades davant qualsevol verb.
Distingeix vos, pronom feble àton, de vós, pronom fort de tractament. A Vos han telefonat, vos pot referir-se simplement a diverses persones amb qui parles de tu.
Com mantenir una veu coherent
Per revisar un text amb trets balears:
- Identifica la situació: conversa, narració, citació o text formal general.
- Tria l’article adequat: no salis mecànicament expressions fixades ni alteris noms propis.
- Separa els dos sistemes: sa casa conté un article salat; na Maria, un article personal.
- Revisa els pronoms: vos i les formes plenes davant consonant poden ser estàndard; mos, noltros i voltros marquen habitualment un registre col·loquial.
Un text formal balear no ha d’eliminar tots els trets territorials. La coherència consisteix a conservar els que són adequats al registre, no a imitar un altre model territorial ni a acumular marques dialectals.
You reached the end
You reached the endNow make it stick.
Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.
Was this lesson helpful?
Last updated November 10, 2026