Indicatiu i subjuntiu en relatives
Aprèn a triar entre indicatiu i subjuntiu en les oracions de relatiu segons si descrius un referent concret o expresses una condició per trobar-lo.
Les oracions de relatiu et permeten descriure una persona, una cosa o un lloc: una persona que parla català . L’indicatiu presenta aquesta caracterÃstica com una dada; el subjuntiu pot presentar-la com una condició que ha de complir el referent que busques, necessites o tries.
Una dada o una condició
El nom al qual es refereix una oració de relatiu s’anomena antecedent. A un pis que té terrassa, l’antecedent és un pis. El mode del verb de la relativa ajuda a entendre com presentes aquest pis.
| Com presentes el referent | Mode | Exemple |
|---|---|---|
| Descrius un pis concret i n’afirmes una caracterÃstica | Indicatiu | He visitat un pis que té terrassa. |
| Poses una condició al pis que vols trobar | Subjuntiu | Busco un pis que tingui terrassa. |
Amb tingui, no afirmes que ja hagis trobat aquest pis. Dius quina caracterÃstica ha de tenir. Això tampoc no vol dir que el pis no existeixi: simplement no el presentes com un referent concret ja identificat.
El mateix verb, dues lectures
Verbs com buscar, voler o necessitar no imposen sempre el subjuntiu a la relativa. Pots buscar una persona concreta o qualsevol persona que compleixi una condició.
Una persona concreta: Ahir vaig parlar amb una traductora. Ara busco aquella traductora que parla japonès; li he de tornar un llibre.
Una condició per trobar algú: Necessitem traduir un document. Busco una traductora que parli japonès; encara no he contactat amb ningú.
La diferència no és entre una caracterÃstica real i una d’impossible. És entre afirmar una caracterÃstica d’un referent i establir un requisit per seleccionar-lo.
Pregunta’t: «Estic descrivint algú o alguna cosa, o estic dient com ha de ser allò que busco?» Aquesta pregunta és més útil que mirar només el verb principal.
La negació i les preguntes
Quan negues que hi hagi cap referent que compleixi una condició, és habitual fer servir el subjuntiu.
En aquest poble no hi ha cap botiga que obri els diumenges.
No conec ningú que sà piga reparar aquest aparell.
Ara bé, una negació a l’oració principal no obliga a posar la relativa en subjuntiu. Si continues descrivint un referent concret, pots mantenir l’indicatiu:
No he comprat el pis que té terrassa; he comprat l’altre.
En les preguntes, també importa la interpretació:
- Coneixes la noia que treballa a la biblioteca? Presentes una noia concreta i preguntes si l’altra persona la coneix.
- Coneixes algú que treballi a la biblioteca? Busques qualsevol persona que compleixi aquesta condició.
Una pregunta també pot portar indicatiu amb un antecedent indefinit: Tens algun llibre que explica aquest procés? és possible si presentes l’explicació com una caracterÃstica dels llibres pels quals preguntes. Tens algun llibre que expliqui aquest procés? posa l’accent en el requisit que ha de complir el llibre. El context orienta la lectura.
Quick check
Try one question now.
Check your answer when you are ready. No sign-in needed.
L’article no decideix el mode
No associïs automà ticament un amb subjuntiu ni el amb indicatiu. L’article ajuda a identificar el nom, però no determina tot sol com interpretem la relativa.
| Exemple | Interpretació |
|---|---|
| Tinc un ordinador que funciona molt bé. | Afirmes una caracterÃstica de l’ordinador que tens. |
| Necessito un ordinador que funcioni bé. | Expresses un requisit. |
| He comprat el llibre que em vas recomanar. | Identifiques un llibre a partir d’un fet. |
| Tria el llibre que més t’agradi. | Deixes oberta la tria; no indiques quin llibre serà . |
En l’últim exemple, els llibres poden ser davant teu. El subjuntiu no nega que existeixin: presenta una selecció encara oberta.
Errors de criteri habituals
No apliquis aquestes equivalències automà tiques:
- Buscar → subjuntiu: pots buscar una persona concreta que treballa amb tu.
- Negació → subjuntiu: a No he llegit el llibre que m’has deixat, la relativa expressa un fet.
- Article definit → indicatiu: a Agafa el que necessitis, la selecció queda oberta.
Canviar de mode pot canviar el sentit sense convertir necessà riament la frase en incorrecta. Per això, abans de corregir una relativa, comprova què vol comunicar la persona que parla.
Com pots triar el mode?
- Identifica l’antecedent: de quina persona, cosa o lloc parles?
- Si n’afirmes una caracterÃstica com una dada, tria habitualment indicatiu: Tinc una veïna que parla alemany.
- Si expresses una condició per trobar o seleccionar un referent, tria habitualment subjuntiu: Necessito algú que parli alemany.
- Revisa el context: ni el verb principal, ni la negació, ni l’article decideixen el mode per si sols.
La distinció clau és descriure un referent o establir una condició que ha de complir.
You reached the end
You reached the endNow make it stick.
Save your progress, or start the exercises. Practice with detailed feedback after you submit, or save your progress and come back.
Was this lesson helpful?
Vocabulary in this lesson
11 words, ready to study.
Play a word to hear it, then mark it as known — or save it to study later.
Save any of these 11 words and review them later.
Indicatiu i subjuntiu en relatives
11 wordsLast updated November 10, 2026